L'Elefant Rosa de la Jonquera i el país

Sem acos­tu­mats sem­pre a lle­gir les noves de quan ens con­tes­ten la nos­tra iden­ti­tat cata­lana o que sem vícti­mes d'actes d'into­lerància envers Cata­lu­nya, Més poc sovint remar­quem situ­a­ci­ons en l'altre sen­tit. Dijous 27 d'agost a la Jon­quera, vaig entrar en una botiga per mirar sacs d'anar a escola per la mai­nada i quan vam haver fet un xic la volta, vaig dema­nar a la depen­denta que ens mirava des del tau­lell si una mot­xil·la que volia el nin, la podia aga­far direc­ta­ment o si en tenia altres a la reserva. I amb una altra per­sona del magat­zem se posen a riure. Imme­di­a­ta­ment però, se posen a expli­car-nos que s'havien jugat entre elles al joc de les ende­vi­na­lles que «encara són fran­ce­sos», i sen­tint-nos a par­lar en català, s'havien que­dat sor­pre­ses de per­dre llur aposta amb gent que final­ment eren del país. Jo els expli­qui que bé, doncs sí érem cata­lans. Ens afe­geix que clar amb tots els cli­ents fran­ce­sos que pas­sen l'estiu, que gai­rebé només hi ha això a la Jon­quera i que sinó són angle­sos o ale­manys. «No, no, nosal­tres sem cata­lans, doncs. Ara venim de Per­pinyà, per això». I aquí m'espe­rava a l'habi­tual remarca que sí érem fran­ce­sos per tant, etc… Tot de comen­ta­ris, tan male­du­cats com feri­dors, que solen fer molts cata­lans del sud perquè tot just si assu­mei­xen la seua d'iden­ti­tat i fan com­plex d'espa­nyo­li­tat i te volen de totes totes fer con­fes­sar que tu ets català, sí, però també francès, i que « vosal­tres allí a França…»; manera així de redi­mir-se de la seua pròpia fla­quesa espa­nyo­lista. Doncs a la botiga l'Ele­fant Rosa de la Jon­quera, els cata­lans hi poden anar amb tota tran­quil·litat perquè la res­posta que se'm va fer quan vaig dir que venia de Per­pinyà, és : «Bé, Per­pinyà és el país també, no»?. I ara me tocava a jo de ser sorprès, agra­da­ble­ment, i de res­pon­dre que «sí, sí és clar», abans de con­ti­nuar dis­cu­tint, sem­pre en català, dels arti­cles que volíem com­prar. Trec de l'experiència, que hi ha gent cata­lana a la Jon­quera, espe­ci­al­ment en aqueixa botiga. Que val la pena i sem recom­pen­sats de tant en tant de con­ti­nuar de par­lar sem­pre en català amb tot­hom, ja que al sud de la fron­tera és pos­si­ble. I que segu­ra­ment va ser deter­mi­nant per la con­clusió que va treure la dona que jo parlés sem­pre en català a la mai­nada. A més qui deu haver escol­tat una lliçó amb tre­balls pràctics és l'emple­ada, pro­ba­ble­ment suda­me­ri­cana, que encara no par­lava en català però que va ser­vir-me tran­quil·lament amb el meu català de Per­pinyà. Si sem­pre denun­ciem acti­tuds contràries i nega­ti­ves, val la pena que fem saber igual­ment la gent favo­ra­ble i cons­truc­tiva, al cap i a la fi, gent cata­lana nor­mal.