Societat

“La néta em fa de mestra”

Debat a l'escola Mare de Déu del Roser sobre l'obligació de fer més castellà

Els avis es posen com a mostra del greuge que pateix el català

Plo­uen gotes grui­xu­des sobre l'esquerra de l'Eixam­ple, a Bar­ce­lona. Però sota l'espessa malla verda que for­men el fullam dels pla­ta­ners, a la con­fluència del car­rer Con­sell de Cent amb Casa­nova, la Pilar i la Núria que­den a res­guard de les inclemències, si més no les mete­o­rològiques, perquè pel que fa a les polítiques o les judi­ci­als és una altra cosa. La Pilar i la Núria són con­so­gres, totes dues àvies d'una de les alum­nes de l'escola Mare de Déu del Roser, un dels cen­tres que des d'ahir estan obli­gats a apli­car en un dels seus cur­sos el 25% de cas­tellà en les hores lec­ti­ves.

El tema no ha pas­sat des­a­per­ce­but entre la comu­ni­tat edu­ca­tiva i per això, quan es pre­gunta a aques­tes dues dones quin impacte tindrà la mesura a l'escola, de seguida hi volen dir la seva. “Tot­hom està empi­pat, haver de modi­fi­car la manera de fer les coses perquè ho demana només una família no està bé. Ens ha cos­tat molt acon­se­guir el que tenim!”, es queixa la Núria. Les dues àvies són el viu exem­ple d'una situ­ació d'extrema injustícia a la qual mai cap llei ni cap decret sobre edu­cació podrà posar ja remei. Per la seva edat són filles d'un sis­tema edu­ca­tiu en què tot es feia i s'ense­nyava en cas­tellà. El català el par­len a la per­fecció però no el saben escriure. “El meu fill és mes­tre i quan jo li envi­ava car­tes a la mili me les tor­nava totes ple­nes de cor­rec­ci­ons en ver­mell”, explica la Núria. La Pilar explica que qui l'ense­nya a escriure en català és, pre­ci­sa­ment, la néta, que ara –fal­ten pocs minuts per a la una del mig­dia– està a punt de sor­tir de l'escola per anar a dinar: “La nena em fa clas­ses, sem­pre em cor­re­geix quan escric amb fal­tes d'orto­gra­fia.”

La posició majo­ritària dels pares és contrària a l'ampli­ació del nom­bre d'hores que es des­ti­nen al cas­tellà, però com que el món és divers hi ha opi­ni­ons per a tots els gus­tos. El Pablo és un fun­ci­o­nari jubi­lat des de fa deu anys que fa mig segle que viu a Cata­lu­nya. “No parlo el català, l'entenc per­fec­ta­ment, però alguna vegada que ho he inten­tat s'han rigut de mi”, explica men­tre espera el seu nét per acom­pa­nyar-lo a casa per anar a dinar. En Pablo és de les per­so­nes a qui els sem­bla bé l'ampli­ació d'hores en cas­tellà i ho argu­menta: “Fan falta més hores de cas­tellà perquè per anar per Europa amb el català no n'hi ha prou...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia