Societat

L'acusat declara al final

El ple de l'Audiència de Barcelona debatrà i votarà si és legal que un inculpat declari l'últim en un judici

Alguns jutjats catalans ja ho apliquen de forma pionera a l'Estat espanyol per garantir millor la defensa

Men­tre el minis­tre de Justícia, Alberto Ruiz -Gallardón (PP), vol tor­pe­di­nar l'accés dels ciu­ta­dans als jut­jats, hi ha un cor­rent de magis­trats que pro­mou que l'exer­cici d'impar­tir justícia ha de ser més garan­tista, com reco­mana el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans.

Una d'aques­tes ini­ci­a­ti­ves, pio­nera a l'Estat espa­nyol, és que tots els magis­trats de l'Audiència de Bar­ce­lona deba­tran i vota­ran aviat en un ple no juris­dic­ci­o­nal si és legal i no causa inde­fensió a les parts que l'acu­sat declari al final del judici (i si ho vol), un cop vis­tes les pro­ves i els tes­ti­mo­nis que hi ha en con­tra seva. Hi ha magis­trats de jut­jats penals de Bar­ce­lona i d'Arenys de Mar que, d'ofici, ja han apli­cat aquest canvi d'ordre en les vis­tes. A causa dels recur­sos de la fis­ca­lia i d'altres acu­sa­ci­ons —que dema­nen la nul·litat dels judi­cis per haver-se fet la modi­fi­cació—, el ple­nari de l'Audiència ha d'arri­bar a un acord sobre quina res­posta cal donar, mal­grat que no serà vin­cu­lant.

No obs­tant això, aquesta votació pot mar­car el camí cap a una pràctica més equi­ta­tiva vers el pro­ces­sat. És el que per­se­gueix el magis­trat de l'Audiència de Bar­ce­lona José Luis Ramírez, que con­fec­ci­ona la ponència que expo­sarà als seus col·legues i en què defensa que el fet que l'acu­sat declari al final del judici no causa inde­fensió a les acu­sa­ci­ons i, per tant, no cal decla­rar nul el judici.

Ramírez exposa que la llei d'enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal (Lecrim) de 1882 —en vigor, amb la supressió d'arti­cles inqui­si­to­ri­als— no diu pas res sobre la decla­ració de l'impu­tat. “Aquesta llei pre­cons­ti­tu­ci­o­nal només pre­cisa que al prin­cipi del judici es farà l'ano­me­nada prova de con­fessió”, en què el magis­trat pre­gunta a l'acu­sat si es declara cul­pa­ble dels fets o no. És la mateixa fis­ca­lia que, en el segle XIX, va dema­nar que en aquest inici s'inclogués la decla­ració de l'acu­sat per esca­tir millor la veri­tat. El Tri­bu­nal Suprem va reco­llir-ho i aquest inici s'ha reproduït fins avui en dia.

“Aquesta pràctica va con­duir a la tor­tura per arren­car la veri­tat a l'acu­sat. Per garan­tir un procés just i sense coac­ci­ons, cal donar més valor a la prova de càrrec en el judici i dei­xar per al final la decla­ració de l'acu­sat”, mani­festa el magis­trat de la secció sisena. Ramírez hi afe­geix: “L'acu­sat gua­nya en dig­ni­tat, i les acu­sa­ci­ons no se cen­tren a fer-lo errar.”

La magis­trada de l'Audiència de Bar­ce­lona Carme Guil es declara ferma defen­sora d'aquest canvi, que ha dut a la pràctica en uns 300 judi­cis quan era titu­lar del jut­jat penal 2 d'Arenys de Mar, entre octu­bre del 2013 i l'abril pas­sat. Guil pre­cisa que, actu­al­ment, ja tenen “cober­tura legal” per dur-ho a terme, perquè l'arti­cle 701 de la Lecrim dóna la potes­tat al jutge d'“alte­rar l'ordre de les pro­ves a instància de part i d'ofici”. El pre­si­dent de l'Audiència de Tar­ra­gona, Xavier Hernández, també s'atre­veix a apli­car aquest canvi.

Guil se sent satis­feta del resul­tat: “Es pre­serva millor el dret de defensa i es gua­nya agi­li­tat en el judici.” Admet que “des­col·locava” els advo­cats quan els pro­po­sava el canvi d'ordre a l'inici del judici, però la majo­ria ho accep­tava. Guil no entén els magis­trats i fis­cals detrac­tors del canvi perquè “tots —pre­cisa— ens hem for­mat en l'època cons­ti­tu­ci­o­nal”.

LES DATES

1882
La norma processal
en vigor, la Lecrim, és del segle XIX i no recull pas la declaració de l'acusat en el judici.

LES FRASES

2014
L'avantprojecte
de reforma de la Lecrim preveu que l'acusat hi declari al final, a instància de la defensa i si ho vol.
L'experiència és molt positiva: Es preserva millor el dret de defensa, tot i la sorpresa dels lletrats
Carme Guil
magistrada i pionera del canvi
Per garantir un procés just i sense coaccions, cal donar més valor a la prova que a l'acusat
José Luis Ramírez
magistrat i ponent del canvi

Una escenografia del segle XIX

L'escenografia de les sales on se celebren els judicis també és del segle XIX. Les magistrades Yolanda Rueda i Maria Rosa Fernández proposen acabar amb aquesta tradició obsoleta. En un pedagògic article recorden que un dels drets recollits en la doctrina del Tribunal Constitucional i en la del Tribunal Europeu de Drets Humans és que l'acusat ha d'estar “en permanent contacte amb el seu advocat”. Per això, aposten perquè l'acusat segui al costat o al darrere del seu lletrat, en lloc de la banqueta dels acusats.

“A alguns advocats els incomoda, però així l'acusat veu de cara els testimonis i pot alertar de tot el lletrat”, afirma la magistrada Carme Guil, que ho ha dut a la pràctica. La llei de jurat, del 1995, ja ho permet. Poder declarar assegut, enlloc de dempeus com obliga la llei, i sense manilles garanteixen millor la presumpció d'innocència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia