Tren de rodalies

Han fet el viatge en tren –aquesta mena de trens que ano­me­nem de roda­lies pot­ser perquè van tan a poc a poc que ja es veu que no poden anar gaire lluny–. De Girona a Colera, fent totes les para­de­tes que cal fer. A Colera vigi­len de bai­xar des d'un dels vagons que han encer­tat l'andana, que no són pas tots, per evi­tar haver de fer ràpel per arri­bar a terra ferma. Ara que els trens s'han fet més llargs, ja hi ha hagut, que jo sàpiga, uns quan­tes vícti­mes –lleus, per sort–. I mira que van fer l'andana nova fa ben poc per faci­li­tar-hi l'accés. Però han fet curt. Caldrà vigi­lar. Fa uns quants anys es va supri­mir el bai­xa­dor de Gar­bet perquè no tenia prou llar­gada... A veure si també tan­quen l'estació de Colera.

Però no volia pas anar per aquí, avui. Les noies que bai­xen del tren vénen indig­na­des. Diuen que han hagut de viure dues esce­nes de dis­cri­mi­nació racial pro­ta­go­nit­za­des pel revi­sor. La pri­mera, entre Girona i Figue­res. Uns nois immi­grants, que havien pujat sense bit­llet, són obli­gats a bai­xar del tren quan no accep­ten haver de pagar la sanció que esta­bleix la llei. Ha cal­gut la inter­venció del ser­vei de segu­re­tat.

–El que ens ha moles­tat és que el mateix revi­sor ha cobrat el bit­llet sen­zill a una família que tam­poc no duia bit­llet. Per què uns han de pagar recàrrec o bai­xar i els altres no?–es pre­gun­ten.

Aquesta és la pri­mera. Després, a Figue­res bai­xen els de segu­re­tat. I puja un altre immi­grant sense bit­llet. El revi­sor el detecta de seguida i aplica la mateixa fórmula: o recàrrec o bai­xar. I el noi que ni recàrrec ni bai­xar. Tos­sut un i tos­sut l'altre. El revi­sor, que ja no té els de segu­re­tat a l'abast, intenta fer bai­xar per força l'intrús a Llançà. No se'n surt. Demana fins i tot ajuda als pas­sat­gers, que no li fan cos­tat. De manera que con­ti­nua el viatge. El revi­sor anun­cia que a Port­bou cri­darà la poli­cia.

–Es pen­sava que l'aju­daríem... Quina barra!

Em per­meto opi­nar que cada dia hi ha més gent que viatja sense pagar i que això no em sem­bla pas just.

Les noies hi estan d'acord. Però insis­tei­xen en el fet que al tren es per­se­guia només els immi­grants. I que això és racisme. Pot­ser tenen raó. Però també pot ser que els res­pon­sa­bles del tren –els de terra i els mòbils– tin­guin prou ben con­tro­lat qui puja i en qui­nes con­di­ci­ons a cada estació. Pot­ser ja saben que algú ha arri­bat tard i no ha tin­gut temps de com­prar bit­llet i que d'altres feia estona que espe­ra­ven l'opor­tu­ni­tat de viat­jar sense pagar.

O pot­ser hi ha una mica de tot.

Ara, per experiència pròpia us puc asse­gu­rar que sovint no passa ningú a con­tro­lar els bit­llets. I això sí que pot temp­tar més de qua­tre a estal­viar-se de pas­sar per taqui­lla. Que els euros cos­ten de gua­nyar –ja se sap.