Societat

JOAN NOGUÉ

DIRECTOR DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA

“Les mentalitats estan canviant”

“Cal que siguem capaços de viure sense eliminar els valors que ens han donat identitat al llarg dels segles”

“No ho salvarem tot amb el turisme. El territori ha de ser productiu i les sortides, múltiples”

Nogué és el director de l'observatori des que es va crear. El consorci assessora l'administració i consciencia sobre el valor del paisatge. Ha dividit el país en 135 paisatges diferenciats, dels quals s'ha fet una diagnosi i propostes de millora amb participació ciutadana.

Creat el 2004, l'Obser­va­tori del Pai­satge és un con­sorci públic i pri­vat, que agrupa 30 ins­ti­tu­ci­ons.

Quins són els valors del pai­satge del Pri­o­rat?
Molts. És un pai­satge agrícola amb arrels històriques molt llu­nya­nes, però és viu perquè és pro­duc­tiu. I manté un equi­li­bri molt deli­cat amb la inter­venció humana.
És únic al Medi­ter­rani?
No, però és escàs. A França i Itàlia l'equi­li­bri entre l'agri­cul­tura pro­duc­tiva, el bosc i l'estruc­tura de pobla­ment s'ha aban­do­nat a molts llocs. A par­tir dels anys sei­xanta, el declivi de l'agri­cul­tura tra­di­ci­o­nal hi va com­por­tar l'emi­gració cap a la ciu­tat. Al Pri­o­rat no sols ha per­vis­cut, sinó que s'ha refet. La Terra Alta i la Conca de Bar­berà també tenen valors simi­lars, però el Pri­o­rat és un con­junt ben equi­li­brat de mosaic. I sobre­tot, al Pri­o­rat els dife­ren­cia la volun­tat de ser. Hi ha hagut un procés de cons­ci­en­ci­ació local sobre el capi­tal extra­or­di­nari que és el seu pai­satge.
Valo­rem prou el nos­tre pai­satge?
Encara no. Però, vist en pers­pec­tiva, les men­ta­li­tats estan can­vi­ant. S'evi­den­cia en el sor­gi­ment d'ini­ci­a­ti­ves locals, que impli­quen dife­rents sec­tors soci­als i l'admi­nis­tració. Es comença a enten­dre que el con­sum i l'espe­cu­lació del ter­ri­tori van ser una boge­ria. Sols per citar-ne algu­nes: al Penedès han creat el Cen­tre d'Estu­dis del Pai­satge i a l'Empordà, el Con­sorci dels Aspres.
La raó és que es veu el pai­satge ren­di­ble econòmica­ment?
No, perquè la ren­di­bi­li­tat no és imme­di­ata. Les zones rurals han de tenir solu­ci­ons múlti­ples. No ho sal­va­rem tot amb el turisme. Com al Pri­o­rat, un ter­ri­tori ha de ser pro­duc­tiu, si no es con­ver­teix en un pai­satge de cartó pedra. Si és el turisme que ho valora, millor, perquè con­tri­buirà a man­te­nir-lo. És lògic que, a un ajun­ta­ment o ter­ri­tori, li cal­guin noves for­mes de finançament, però aquest procés no és igual a l'immo­bi­li­ari. Som en una època de tran­sició cul­tu­ral, amb un retorn als valors lli­gats a la iden­ti­tat i la pro­xi­mi­tat. El pai­satge se'n bene­fi­cia.
S'ha de posar límit a la pro­tecció?
El repte no és la pro­tecció, excepte en els casos del risc de des­a­pa­rició, que ja acos­tu­men a estar pro­te­gits. Els ris­cos són quo­ti­di­ans: agrícoles, urbans, de gestió del bosc, la bana­lit­zació i homo­geneïtzació del pai­satge... Com a soci­e­tat, hem de ser capaços de viure sense eli­mi­nar els valors que ens han donat iden­ti­tat al llarg dels segles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia