“Les mentalitats estan canviant”

Molts. És un pai­satge agrícola amb arrels històriques molt llu­nya­nes, però és viu perquè és pro­duc­tiu. I manté un equi­li­bri molt deli­cat amb la inter­venció humana.

No, però és escàs. A França i Itàlia l'equi­li­bri entre l'agri­cul­tura pro­duc­tiva, el bosc i l'estruc­tura de pobla­ment s'ha aban­do­nat a molts llocs. A par­tir dels anys sei­xanta, el declivi de l'agri­cul­tura tra­di­ci­o­nal hi va com­por­tar l'emi­gració cap a la ciu­tat. Al Pri­o­rat no sols ha per­vis­cut, sinó que s'ha refet. La Terra Alta i la Conca de Bar­berà també tenen valors simi­lars, però el Pri­o­rat és un con­junt ben equi­li­brat de mosaic. I sobre­tot, al Pri­o­rat els dife­ren­cia la volun­tat de ser. Hi ha hagut un procés de cons­ci­en­ci­ació local sobre el capi­tal extra­or­di­nari que és el seu pai­satge.

Encara no. Però, vist en pers­pec­tiva, les men­ta­li­tats estan can­vi­ant. S'evi­den­cia en el sor­gi­ment d'ini­ci­a­ti­ves locals, que impli­quen dife­rents sec­tors soci­als i l'admi­nis­tració. Es comença a enten­dre que el con­sum i l'espe­cu­lació del ter­ri­tori van ser una boge­ria. Sols per citar-ne algu­nes: al Penedès han creat el Cen­tre d'Estu­dis del Pai­satge i a l'Empordà, el Con­sorci dels Aspres.

No, perquè la ren­di­bi­li­tat no és imme­di­ata. Les zones rurals han de tenir solu­ci­ons múlti­ples. No ho sal­va­rem tot amb el turisme. Com al Pri­o­rat, un ter­ri­tori ha de ser pro­duc­tiu, si no es con­ver­teix en un pai­satge de cartó pedra. Si és el turisme que ho valora, millor, perquè con­tri­buirà a man­te­nir-lo. És lògic que, a un ajun­ta­ment o ter­ri­tori, li cal­guin noves for­mes de finançament, però aquest procés no és igual a l'immo­bi­li­ari. Som en una època de tran­sició cul­tu­ral, amb un retorn als valors lli­gats a la iden­ti­tat i la pro­xi­mi­tat. El pai­satge se'n bene­fi­cia.

El repte no és la pro­tecció, excepte en els casos del risc de des­a­pa­rició, que ja acos­tu­men a estar pro­te­gits. Els ris­cos són quo­ti­di­ans: agrícoles, urbans, de gestió del bosc, la bana­lit­zació i homo­geneïtzació del pai­satge... Com a soci­e­tat, hem de ser capaços de viure sense eli­mi­nar els valors que ens han donat iden­ti­tat al llarg dels segles.