Osona/Ripollès

Xavier Solà, per amor a l'art

Ha exposat a Camprodon obres fetes des que va canviar de vida per dedicar-se a la pintura.

Amb 37 anys, i després d'una tra­jectòria dedi­cada al dis­seny indus­trial, el cam­pro­doní Xavier Solà va fer un salt al buit i va deci­dir que es dedi­ca­ria a la seva autèntica vocació, l'art. Dos anys després, ha expo­sat a Cam­pro­don alguns dels resul­tats del seu tre­ball. El Casal Cam­pro­doní ha aco­llit la mos­tra 'Pro­ce­di­ments pictòrics', que es podia veure fins aquest diu­menge.

Xavier Solà s'hi des­co­breix com un artista que fona­menta les seves bases en la for­mació clàssica. I ho mos­tra explícita­ment, expo­sant estu­dis de figura en el sen­tit més acadèmic del terme. Ho mos­tra perquè està con­vençut de la uti­li­tat d'aquest apre­nen­tatge com a fona­ment. El seu iti­ne­rari vital el va dur a Sevi­lla, on va matri­cu­lar-se a la Facul­tat de Belles Arts: “És una soci­e­tat més clàssica, i l'ense­nya­ment també és més clàssic que aquí”, explica. Tre­ball de la figura amb model natu­ral, estatuària grega... I també tre­ball de les tècni­ques i dels pro­ce­di­ments, “l'arte­sa­nia”. Xavier Solà està con­vençut que el domini de les tècni­ques serà “el vehi­cle perquè demà pugui repre­sen­tar el meu inte­rior, si no tinc tècnica no és pos­si­ble”. D'aquí també el nom de l'expo­sició i la vari­e­tat de recur­sos que exhi­beix: dibuix, aqua­rel·la, tècni­ques diver­ses de gra­vat, oli, acrílic i pin­tura al tremp d'ou. Un reper­tori que mos­tra el moment de la car­rera artística del cam­pro­doní: “Estic en època d'evo­lució cons­tant, conei­xent tot allò que m'enri­queix”.

Té clar que no aban­do­narà la figu­ració com a punt de par­tida: “La gent s'ha can­sat que li hagin d'expli­car les coses”. Forma part d'una gene­ració de joves artis­tes que par­len sense com­ple­xos d'aquest tema abans tabú. “Cadascú ha de pin­tar el que sent, no el que està de moda.”. Els tocs impres­si­o­nis­tes són evi­dents. No té la volun­tat d'arri­bar fins al mínim detall, de ser precís fins a l'infi­nit, perquè vol que el qui con­tem­pla el qua­dre tin­gui una porta oberta a la ima­gi­nació. “La figu­ració que s'acosta al rea­lisme ja la van fer els ame­ri­cans”. Busca el seu propi punt d'equi­li­bri, el com­promís entre la rea­li­tat explícita i la ima­gi­nació implícita, en qua­dres –els més recents–, que tenen com a pro­ta­go­nis­tes objec­tes quo­ti­di­ans. Tan quo­ti­di­ans com un test de gera­nis o unes vam­bes, que adqui­rei­xen caràcter de bode­gons i que pinta sem­pre al natu­ral. Però també emer­gei­xen amb força retrats que ten­dei­xen a l'expres­si­o­nisme: Gia­co­metti –un dels seus artis­tes de referència– o ell mateix, un auto­re­trat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment titu­lat Camí d'Ítaca. És on es troba Xavier Solà. I com en el poema, gau­deix del viatge.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia