Vallès Oriental

20 ANYS DE LES RIUADES AL TENES I AL CONGOST

El dia que ho va capgirar tot

Mari Álvarez, vídua de Luis Bouso, una de les víctimes mortals de l'aiguat de 1994 a Santa Eulàlia

El dilluns 10 d'octu­bre de 1994 Mari Álva­rez espe­rava el seu marit, Luis Bouso, que tenia 38 anys, a l'hora de dinar a casa seva, a la Gar­riga.

Ell tre­ba­llava amb el seu germà i la seva cunyada en un taller de fusta que tenien al polígon de Can Magre, a Santa Eulàlia. El des­bor­da­ment del Tenes va afec­tar la fàbrica, on va entrar l'aigua. El riu va arros­se­gar Bouso i un altre tre­ba­lla­dor, Jesús Muñoz, de només 16 anys. Els cunyats de Mari Álva­rez es van poder sal­var: ell sub­jec­tant-se a la cis­terna del vàter. A ella, la van poder rete­nir quan l'aigua se l'empor­tava. Luis Bouso és una de les qua­tre per­so­nes que van morir al Vallès Ori­en­tal en les riua­des de fa 20 anys.

“Era un dia nor­mal. Havia plo­gut molt però l'espe­rava a l'hora de dinar,” explica aquesta veïna de la Gar­riga que tenia tres fills: un nen de 10 anys i dues nenes de 4 anys i de sis mesos i mig. “No arri­bava i vaig pen­sar que esta­rien aca­bant alguna feina. No és com ara amb els mòbils, que és fàcil avi­sar...”. Cap a les 4 de la tarda, el seu cunyat es va pre­sen­tar a casa seva i li va expli­car el que havia pas­sat: la riera s'havia empor­tat el seu marit i encara no l'havien tro­bat. “Tenies l'espe­rança, pen­sa­ves que el tro­ba­rien, però de seguida ens van dir que era impos­si­ble”, afe­geix. “No et men­ta­lit­zes que una cosa així et pugui pas­sar mai. Podia pen­sar un acci­dent de trànsit perquè anava a tre­ba­llar amb el cotxe, però això, mai. De cop i volta, va can­viar tot”, diu Álva­rez, que ales­ho­res tenia 31 anys.

Tot i les recer­ques que es van fer per tot el riu, fins i tot a molta distància del lloc on va des­a­parèixer, el cos de Bouso no va aparèixer fins al cap de tres anys. Va ser al paratge de la Caseta, uns 500 metres riu avall del polígon on tenien el taller. La loca­lit­zació es va fer de forma casual men­tre uns ope­ra­ris feien tas­ques de neteja a la llera. Va ser el 9 d'octu­bre de 1997, quan es com­plien gai­rebé dia per dia tres anys de la seva des­a­pa­rició.

El fet que no es trobés el cos de seguida va dei­xar la veïna de la Gar­riga en una situ­ació com­plexa. Fins al cap de sis mesos i després de llui­tar-ho molt, no li van reconèixer la viu­de­tat a ella ni l'orfan­dat als tres fills. Explica que durant aquest temps no va rebre cap ajuda dels ser­veis soci­als. “Em van dir que m'ajudés la família”, que havia vin­gut de Galícia –d'on eren tots dos– per donar-li suport. En aquell moment, Álva­rez estava al càrrec dels tres fills. “Em vaig haver de posar a tre­ba­llar”. Va ser fent de cui­nera durant unes hores a l'escola Puig­graciós, a la Gar­riga, on con­ti­nua, dues dècades després, fent el dinar per a més de 200 nens.

L'octu­bre de 1997, la tro­ba­lla del cos li va tor­nar a fer reviure tot el que havia patit. “Vaig haver d'anar a la Guàrdia Civil a iden­ti­fi­car la roba, l'aliança...”. Amb tot, admet que també es va aca­bar la incer­tesa. “Que­des més des­can­sada”. Bouso, que era ori­gi­nari de Lugo, va poder ser enter­rat a Galícia, d'on havia mar­xat l'any 1980.
Després de 20 anys, cele­bra que ella i la família han sabut sor­tir-se'n i es mos­tra satis­feta de com han cres­cut els seus tres fills. “He hagut de fer de mare i de pare”, explica Álva­rez, que va rebut­jar mar­xar amb els nens a Galícia, on vivien els seus pares i els seus sogres. Ara parla per pri­mer cop ober­ta­ment a un mitjà de comu­ni­cació d'una tragèdia que segueix tenint ben pre­sent. “No m'agrada aquest dia. Quan arriba vull que passi i que sigui l'endemà. Suposo que a tot­hom qui ha per­dut una per­sona així de cop li passa”.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia