Que gran, Barcelona!

Els Cas­te­llers de Bar­ce­lona van posar una rúbrica magnífica a una gran tem­po­rada. La colla degana de la capi­tal va des­car­re­gar per pri­mera vegada en el seu his­to­rial el mul­ti­tu­di­nari nou de vuit. La victòria es va pro­duir a la plaça de la Vila de Vila­franca del Penedès, en el marc de la diada dels Xicots de Vila­franca. Els bar­ce­lo­nins, a més a més, i sobre­tot, van fer el cas­tell amb un enxa­neta –com fins ara única­ment havien fet els Cas­te­llers de Vila­franca–, la rapi­desa del qual va ser deter­mi­nant perquè el cas­tell, que es va haver de defen­sar fort a la bai­xada, es pogués com­ple­tar enmig de l'eufòria dels bar­ce­lo­nins. Ja són també colla de gamma extra.

El nou de vuit és el cas­tell més impor­tant que han fet mai els Cas­te­llers de Bar­ce­lona i suposa un cop d'efecte nota­ble i un salt qua­li­ta­tiu que acre­dita una colla gran i encas­tada. Els bar­ce­lo­nins també van com­ple­tar el qua­tre de nou sense cap perill i el tres de nou al límit –menció espe­cial per al folre–, que, amb el pilar de sis car­re­gat del comiat, dibui­xava la millor actu­ació de la seva històrica tra­jectòria.

Atenció a la bomba: Bar­ce­lona assaja el qua­tre de nou net i el 16-N podria ser el gran dia. Són parau­les majors. I és que, per dur a plaça el cas­tell total, s'han de tenir molts pebrots.

L'altre moment d'atenció màxima de la diada vila­fran­quina se cen­trava en l'atac dels Xicots de Vila­franca al tres de nou. Fins ahir, la colla només s'havia atre­vit una vegada amb el cas­tell de nou (el 2005). I ahir ho va fer en dues oca­si­ons i en cap se'n va sor­tir. En el pri­mer intent, l'estruc­tura va pujar ner­vi­osa i una ren­gla es va aca­bar ensor­rant quan ja es tocava reti­rada, i el segon va ser a des­hora i es va des­mun­tar al pri­mer so de la gra­lla. Van com­ple­tar el car­tell de la diada els Cas­te­llers de Saba­dell, amb el tres de vuit com a millor cons­trucció asso­lida.

Paral·lela­ment, les colles de Valls van posar el punt final a la seva tem­po­rada amb una actu­ació –com s'espe­rava– de pur tràmit a Vila-rodona, amb el qua­tre de vuit amb el pilar de la Colla Vella com a millor cas­tell i l'anècdota inclosa del pilar de sis del comiat que els rosats van voler girar, i els va caure.

La

jor­nada