Medi ambient

Mobilització per salvar els camins vells

DESTRUCCIÓ Des del món excursionista es reclama protecció pel que consideren un patrimoni històric i cultural que és víctima de noves infraestructures

S'especula que cada comarca té uns 4.000 km de camins

Els ano­me­nats camins antics, que són les vies estre­tes que hi ha arreu del país, ide­a­des fa cen­te­nars d'anys per pas­sar-hi a peu o amb mules i que per a molts són un patri­moni històric i cul­tu­ral –a més d'un bé públic– estan des­a­pa­rei­xent a gran velo­ci­tat, prin­ci­pal­ment per l'ober­tura de pis­tes fores­tals, fetes a mida dels vehi­cles de trans­port, i pel tan­ca­ment de mol­tes fin­ques. Aquesta des­trucció s'ha anat cons­ta­tant els últims anys, però no s'ha denun­ciat d'una manera pública a gran escala fins ara, quan el Cen­tre Excur­si­o­nista de Banyo­les (CEB) ha redac­tat un mani­fest que ja està cir­cu­lant pels ambi­ents excur­si­o­nis­tes de tot Cata­lu­nya a la recerca de suport. En el text es reclama a les admi­nis­tra­ci­ons la con­ser­vació d'aquest patri­moni per raons cul­tu­rals i històriques, però també perquè –sos­te­nen els pro­mo­tors– és una font de riquesa gens menys­pre­a­ble en uns moments en què s'està poten­ci­ant el turisme verd. Final­ment, s'esgri­meix un argu­ment defen­sat amb una metàfora ben ente­ne­dora: “Pels excur­si­o­nis­tes, els camins són com la pista pels atle­tes o les pis­ci­nes pels neda­dors”, com­pa­ren. Tot i que els seus objec­tius són clars, la ini­ci­a­tiva es mou sobre un ter­reny incert. Una de les dades fona­men­tals de la qüestió, com és quants camins hi ha, quina extensió tenen i on es tro­ben, és una incògnita perquè no hi ha un cens fia­ble, encara que sí inven­ta­ris par­ci­als. S'espe­cula que, de mit­jana, a cada comarca cata­lana n'hi ha uns 4.000 quilòmetres. Per aquest des­co­nei­xe­ment, no es pot apli­car la nor­ma­tiva que empara els camins vells. Aquest buit fa que, en molts casos, les admi­nis­tra­ci­ons no puguin fer res quan, per exem­ple, s'eli­mina un camí per obrir una pista fores­tal.

El mani­fest es basa prin­ci­pal­ment en el que està pas­sant a les zones de mun­ta­nya –on l'excur­si­o­nisme hi és més freqüent– però, en canvi, la des­a­pa­rició de camins ances­trals es dóna sobre­tot a la plana, a causa dels cul­tius agrícoles. “Els page­sos els aca­ben llau­rant”, apunta el geògraf Xavier Cam­pi­llo, autor de molts estu­dis i tre­balls al res­pecte.

Els res­pon­sa­bles de la xarxa de sen­ders Iti­nerànnia, que abasta les comar­ques del Ripollès, la Gar­rotxa i el Pla de l'Estany coin­ci­dei­xen amb la recla­mació del mani­fest. “A l'hora de fer l'inven­tari de camins per ela­bo­rar la xarxa ens vam tro­bar amb el feno­men que s'hi denun­cia”, cor­ro­bora la coor­di­na­dora d'Iti­nerànnia, Adri­ana Ramon. “La pressió social perquè els camins no es tan­ques­sin que hi va haver unes dècades enrere –con­si­dera Fer­ran Puig, pro­pi­e­tari de l'empresa de guies de sen­de­risme En Ruta Girona, refe­rint-se, per exem­ple, a les mobi­lit­za­ci­ons a Hort­mo­ier (Oix)– ha anat per­dent inten­si­tat, hem per­dut la consciència que són d'ús públic.”

L'èxode rural

En força casos, la des­a­pa­rició de camins no és con­seqüència del tan­ca­ment de fin­ques o la cons­trucció de noves vies de comu­ni­cació, almenys aquesta és l'opinió de Joan Case­llas, regi­dor de Medi Ambi­ent d'Albanyà, un muni­cipi empor­danès amb un extens terme mun­tanyós. “La des­po­blació de les zones rurals regis­trada a mit­jans del segle pas­sat va fer que molts que­des­sin en desús i es per­des­sin”, con­si­dera. Excepte els trams de GR, la resta de camins d'Albanyà s'han per­dut o s'usen molt poc, diu Case­llas. “Hem dema­nat sovint a la Gene­ra­li­tat que els reo­brin, i de moment no han fet res. Hi insis­ti­rem”, asse­gura.

“Ja hi ha una llei, només cal fer-la complir”

El geògraf i perit judicial especialitzat en camins Xavier Campillo és un referent a Catalunya quan es tracta aquest tema. Entre els seus treballs figura l'inventari dels camins rals (els que comuniquen pobles) previ a l'elaboració del mapa de la Garrotxa de la xarxa Itinerànnia. Tot i que comparteix “el lament” dels impulsors del manifest, en critica el fet quese centrin només en el valor dels camins vells des del punt de vista cultural, històric i excursionista. “S'ha de tenir una visió més àmplia; en realitat, el problema és que es tanquen o destrueixen uns espais públics, o sigui, s'impedeix als ciutadans l'exercici d'un dret com és el de passar per un camí públic”. Segons el parer de Campillo, no cal fer una normativa al respecte sinó, simplement, aplicar la llei ja existent. Però per aconseguir això, els ajuntaments haurien d'haver fet els deures i tenir ja l'inventari dels camins del seu municipi, un document que estan obligats a fer. A partir d'aquesta informació, els consistoris poden determinar quins camins es poden considerar prou rellevants per declarar-los públics i, consegüentment, dotar-los d'una protecció, per exemple, a través d'una declaració de bé d'interès local o nacional. “En realitat, hi ha molt pocs ajuntaments que hagin fet l'inventari”, assegura Campillo. Quantitativament, explica el geògraf, el nombre de camins vells afectats potser no passa del 10% o el 20% del total, “però la qüestió quantitativa no és tan transcendent com els perjudicis que això ocasiona a les persones que els feien servir”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia