Societat

Poques adopcions i molts abandonaments

La protectora de Tàrrega, que recull els gossos de l'Urgell, congela la recepció de nous animals per saturació i per la davallada del nombre d'adopcions

Demanen més suport i voluntat política en el control dels xips

Assenyalen els abandonaments com la causa del problema

La meitat dels gossosacollits a la protectora
de Tàrrega són de
races caçadores

Cent trenta goles reben, bor­dant amb ale­gria, els visi­tants a la Pro­tec­tora d'Ani­mals de Tàrrega. Espe­ren ser adop­tats. Alguns des de fa anys. El nom­bre d'adop­ci­ons, però, ha cai­gut en els dar­rers temps. Aquest mes sols se n'han fet cinc, men­tre que l'entrada d'ani­mals s'ha incre­men­tat.

Els que fan cap a aquesta gos­sera, a través dels ajun­ta­ments i els agents rurals, són els gos­sos aban­do­nats de l'Urgell. Mireia Segarra, voluntària de l'asso­ci­ació pro­tec­tora, asse­gura: “Diuen que és la crisi, però fa ja alguns anys que dura... L'ideal seria tenir 80 ani­mals. Ara és insos­te­ni­ble.” De moment, han des­car­tat la pos­si­bi­li­tat d'aco­llir-ne més. “Bus­quem gent que pugui tenir-los unes set­ma­nes, fins que tin­guem plaça. No volem dei­xar cap gos al car­rer, però hem de pen­sar en el benes­tar dels que ja hi viuen.” Els ani­mals estan en tan­cats la major part del dia. Se'ls agrupa per afi­ni­tats de caràcter i mida, però la super­po­blació hi causa males­tar i bara­lles. I empit­jora l'acli­ma­tació dels nou­vin­guts. “Quan un gos arriba, pateix molt durant unes set­ma­nes. Sem­pre alerta, no des­cansa fins a fer-se un lloc entre la resta.”

La cul­tura de tinença d'ani­mals al món rural és dife­rent de la del món urbà: “Molts els tenen en gran­ges o els dei­xen sor­tir a tom­bar. Les gos­ses es que­den pre­nya­des. Enguany ens hem tro­bat amb 25 cadells!” A la pro­tec­tora, se'ls este­ri­litza i se'ls cura. Segarra no dubta que dar­rere del pro­blema creat per les colles de gos­sos sal­vat­ges, hi ha els aban­do­na­ments. “Aca­ben vol­tant pels pobles en un estat lamen­ta­ble.” Ernest Belchi, gerent del Cen­tre d'Aco­llida d'Ani­mals de Com­pa­nyia d'Alcanó, pro­pi­e­tat del Con­sell Comar­cal del Segrià, con­si­dera que els atacs són fruit “d'una situ­ació crònica d'aban­do­na­ments”. Aquests dies, Alcanó acull 80 ani­mals, el 70% de capa­ci­tat del cen­tre. “El per­fil de gos que tenim no és el que han aban­do­nat a la car­re­tera. Són gos­sos de gent que els té al tros o al poble, els perd i sovint ni els busca. Alguns ens arri­ben amb la cor­retja tren­cada”, asse­nyala Belchi. A les zones rurals, la con­cepció uti­li­ta­rista del gos està molt més estesa que a les ciu­tats. La mei­tat dels ani­mals de la pro­tec­tora de Tàrrega són de races caçado­res. “Quan no els ser­vei­xen, els aban­do­nen.” Com un lle­brer blanc arri­bat fa pocs dies: pell i os per la des­nu­trició. La majo­ria arri­ben sense el xip iden­ti­fi­ca­tiu, obli­ga­tori per llei. “Posen mul­tes si es caga al car­rer, però no s'ataca el pro­blema de fons. Com con­tro­lar els caçadors per veure si por­ten xip? Ningú vol posar-hi mà”, afirma Segarra. Belchi opina que “si es poses­sin forts amb els xips, s'hau­ria aca­bat el pro­blema”. Ara bé, el xip iden­ti­fi­ca­tiu tam­poc és la pana­cea. “El regis­tre català està ges­ti­o­nat per una empresa pri­vada i no pot encre­uar les dades amb altres admi­nis­tra­ci­ons. Sovint estan des­fa­sa­des i no loca­lit­zen els amos”, explica Segarra.

Una quota de 20 euros anu­als dels socis de la pro­tec­tora tar­ga­rina és el prin­ci­pal suport econòmic de la gos­sera. Sols cinc volun­ta­ris i un tre­ba­lla­dor, pagat per Càritas a mitja jor­nada, sos­te­nen el dia a dia. “Les admi­nis­tra­ci­ons posen nor­ma­ti­ves molt estric­tes. Però després aju­den poc. Cal un canvi cul­tu­ral i volun­tat política.”

El Teo, un gos bretó dolç i bonic, és malalt crònic. Difícil d'adop­tar aquí. Per donar sor­tida als ani­mals, Alcanó i Tàrrega ini­cien el camí de les adop­ci­ons inter­na­ci­o­nals. “A cen­tre Europa ens con­si­de­ren uns sal­vat­ges. Allà la tinença està no sols regu­lada, sinó també con­tro­lada. I és més fàcil que adop­tin gos­sos amb mal­for­ma­ci­ons, malalts o vells”, asse­gura Segarra. Com el Teo, la Marga, el Napoli...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia