El cas Castor s'obre amb disset imputats

La tra­mi­tació i els per­mi­sos con­ce­dits al polèmic magat­zem de gas Cas­tor, que ara hiberna però que va pro­vo­car una greu crisi sísmica a la costa de l'Ebre, s'hau­ran d'expli­car davant dels tri­bu­nals. El jut­jat número 4 de Vinaròs (Baix Maes­trat) ha obert diligències prèvies per inves­ti­gar el cas, arran de la denúncia pre­sen­tada el mes de desem­bre pas­sat per la fis­ca­lia de Cas­telló, i imputa un total de dis­set per­so­nes pels delic­tes de pre­va­ri­cació medi­am­bi­en­tal i con­tra el medi ambi­ent. En con­cret, s'imputa per un supo­sat delicte de pre­va­ri­cació medi­am­bi­en­tal nou per­so­nes res­pon­sa­bles de l'informe de l'Ins­ti­tut Geològic i Miner del 2007 i de la decla­ració d'impacte ambi­en­tal del 2010. Així mateix, per supo­sats delic­tes con­tra el medi ambi­ent i els recur­sos natu­rals, la jut­gessa imputa els vuit mem­bres del con­sell d'admi­nis­tració d'Escal UGS, així com el repre­sen­tant legal de l'empresa, Reca­redo del Potro.

Segons recull l'agència ACN, la inter­lo­cutòria de la magis­trada asse­nyala que amb caràcter previ a la con­cessió la direcció gene­ral de Política Energètica i Mines va sol·lici­tar un informe de caràcter tècnic i científic a l'Ins­ti­tut Geològic i Miner d'Espa­nya (IGME), que va cons­ta­tar que no hi havia cap referència a l'existència de falles acti­ves a l'entorn del magat­zem sub­marí, a la pos­si­bi­li­tat d'induir sis­mes, a la neces­si­tat de fer estu­dis de peri­llo­si­tat sísmica i, con­següent­ment, sobre com podia afec­tar l'emma­gat­ze­matge pre­vist la segu­re­tat de les per­so­nes, béns i medi ambi­ent. Amb tot, l'IGME va con­cloure que l'estruc­tura del Cas­tor era “apta” per a la injecció de gas i el 2013, després de l'onada de ter­ratrèmols, va vin­cu­lar els sis­mes a la injecció de gas.

La jut­gessa des­taca que “no es va intro­duir cap con­di­ci­o­nant al pro­jecte Cas­tor, ni es van sol·lici­tar acla­ri­ments ni nous estu­dis als orga­nis­mes públics com­pe­tents en la matèria”. I la inter­lo­cutòria fa referència a la neces­si­tat d'incloure les mesu­res pro­po­sa­des per l'Obser­va­tori de l'Ebre per mini­mit­zar el risc de sis­mes induïts. Per con­tra, segons relata la inter­lo­cutòria, Escal UGS va obviar aquests adver­ti­ments i reque­ri­ments, i ho va fer, a més, amb el “con­sen­ti­ment” de l'admi­nis­tració.