Osona/Ripollès

De petits, veïns, i de grans, artistes

Jordi Canudas i Manolo Gómez exposen “Un lloc comú” a l’Escola d’Art de Vic.

De petits van com­par­tir barri i escala. De grans han com­par­tit inqui­e­tuds artísti­ques. Jordi Canu­das i Manolo Gómez s’han ser­vit de la cre­a­ti­vi­tat per fer una mirada al seu pas­sat i ho han plas­mat a l’expo­sició “Un lloc comú, un lugar común”, que es pot veure fins al 17 d’abril a l’Escola d’Art de Vic.

L’escala del número 7 del car­rer de Tona, als Habi­tat­ges Mont­seny de Vic, va ser el lloc comú on Canu­das i Gómez van créixer. Lla­vors era el car­rer del Gene­ral Mos­cardó, i el barri duia el nom ofi­cial de Grupo de Vivi­en­das Fran­cisco Franco, popu­lar­ment les Cases Bara­tes. Un barri lla­vors mar­gi­nal, entre la car­re­tera i la via del tren, que al cap dels anys tor­nen a mirar tots dos amb volun­tat de rei­vin­di­car-ne l’espai i la gent que l’habita. Entre ells, la mare de Manolo Gómez, que encara hi resi­deix. “Ho mirem amb entu­si­asme, com a lloc pro­per, però ara ens comu­ni­quem des de les pràcti­ques de l’art”, diu Canu­das.

Els dos cre­a­dors han fet “una lec­tura dife­rent d’allò quo­tidià”. Dels gra­ons i els replans de l’escala, de les por­tes i fines­tres, de les bara­nes... Detalls que poden sem­blar vul­gars o insig­ni­fi­cants però que en rea­li­tat expres­sen emo­ci­ons. Tot el tre­ball previ a l’expo­sició es va fer, a més, amb la par­ti­ci­pació dels matei­xos veïns. Uns veïns que ara són de pro­cedències molt diver­ses, i que sumen noves capes a la història del barri. “Esta­blim un diàleg amb la rea­li­tat actual”, diuen Gómez i Canu­das. L’escala con­ti­nua essent el punt de tro­bada, el lloc on també van fer una expo­sició d’anti­gues foto­gra­fies en blanc i negre. “Mos­trem el procés del tre­ball”. Art que dia­loga amb la gent i amb la vida. Els veïns nous posen les mans al mateix pas­samà de l’escala on tants s’hi han aga­fat, i ells en recu­llen les imat­ges –les úniques en color– com a símbol. Un text del crític i pro­fes­sor d’art Juli Pérez –casu­al­ment també veí del barri– dóna cos teòric a tot el pro­jecte. Pérez subrat­lla l’aus­te­ri­tat amb què s’ha rea­lit­zat tot el tre­ball: “S’havia de per­ce­bre la pobresa dels mate­ri­als, i com totes les parts del procés havien estat fetes amb les mans”. L’expo­sició mos­tra tot el mate­rial que han gene­rat, que al final els artis­tes van reu­nir en dos qua­derns. Dins d’ells s’hi aplega el retro­ba­ment per­so­nal de dos amics i la memòria com­par­tida d’una part de la ciu­tat.

La notícia com­pleta a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia