TP Ferro, una fallida anunciada

El tram trans­fron­te­rer de l'alta velo­ci­tat, tal com ha estat con­ce­but, no surt a compte i ha gene­rat un forat finan­cer de prop de 400 mili­ons d'euros. Aquesta fallida anun­ci­ada –diver­ses veus havien aler­tat des de l'inici del pro­jecte que la fórmula era insos­te­ni­ble– es va con­fir­mar ahir amb un comu­ni­cat de TP Ferro, empresa con­ces­sionària de l'obra, en què anun­ci­ava que “ha infor­mat el Tri­bu­nal de Comerç de Girona que està rene­go­ci­ant el seu deute amb els bancs”, o sigui que ha pre­sen­tat pre­con­curs de cre­di­tors. TP Ferro és un con­sorci cons­tituït a parts iguals per dues empre­ses cons­truc­to­res (la fran­cesa Eif­fage i l'espa­nyola ACS, de Flo­ren­tino Pérez). El 2004, els governs francès i espa­nyol li van encar­re­gar la cons­trucció de l'alta velo­ci­tat entre Figue­res i Per­pinyà –amb la cons­trucció del túnel de l'Albera–. L'obra va tenir un cost de 950 mili­ons, que es va finançar entre apor­ta­ci­ons de les admi­nis­tra­ci­ons dels dos estats i un préstec que va con­trac­tar TP Ferro. El con­veni pre­veia que els cons­truc­tors recu­pe­ra­rien la inversió amb un peatge, que paga­ria cada tren del TAV que passés pel túnel de l'Albera i que això per­me­tria a TP Ferro retor­nar el deute con­trac­tat amb els bancs. Les pre­vi­si­ons, però, no s'han com­plert; no ha cir­cu­lat el nom­bre de trens pre­vis­tos i TP Ferro no pot fer front al deute, que venç aquest 31 de març del 2015. Un deute que en data d'avui se situ­a­ria entre 360 i 400 mili­ons, ja que TP Ferro apel·la a la con­fi­den­ci­a­li­tat del con­veni i es nega a donar la xifra exacta del dèficit acu­mu­lat.

Fonts de TP Ferro expli­ca­ven ahir que ara s'ini­cia un període de qua­tre mesos, i a tres ban­des (entre cons­truc­tors, bancs i els dos estats), per rene­go­ciar el deute. Les matei­xes fonts insis­tei­xen a garan­tir que la cir­cu­lació del TAV con­ti­nuarà amb nor­ma­li­tat i que l'objec­tiu de TP Ferro és que, un cop rene­go­ciat el deute, el con­sorci con­tinuï amb la con­cessió. Però la nego­ci­ació ja es va ini­ciar el 2013 i ahir es va evi­den­ciar que no hi ha acord; el pre­con­curs de cre­di­tors tras­llada ara encara més la pressió als estats, i obre la porta perquè, al final, les admi­nis­tra­ci­ons (o sigui els con­tri­bu­ents) hagin d'assu­mir part del deute.