I tu, de qui ets?

Verd o groc, groc o verd? Com bé diuen, de gus­tos no hi ha res escrit. I mai més ben dit. De fet, ahir a la plaça del Rei, la gent no només es deba­tia entre el Char­treuse groc o verd, sinó entre el puro i el cafè. Hi ha els clàssics, que des de fa 10 anys vénen pel cafè, per la copa i pel puro. N'hi ha que vénen només pel cafè i per la copa. És el cas dels ger­mans Rodríguez, que ahir eren a la plaça des de les 3 de la tarda per tal de ser els pri­mers a fer-se el cigaló, ja que el puro el guar­da­ven per a algú altre. Con­cre­ta­ment un cigaló de Char­treuse verd, que és més fort, tot i que aquest any han aug­men­tat la gra­du­ació del groc fins als 43 graus. Així doncs ahir hi havia dues cues, dos bars que ser­vien cafès, copes i puros, dos tipus de Char­treuse. I quin és el que té més èxit? Per norma gene­ral la gent es decanta més pel groc, perquè és «més suau, més dolç i més fi», diuen els seus par­ti­da­ris. Tot i que no en són pocs els devots del verd, «és més fort i més diges­tiu, i puja més», argu­men­ten els del verd. També hi ha qui és par­ti­dari de la bar­reja, a manera de mama­deta. Sem­pre hi ha algú a qui no agrada ni l'un ni l'altre i demana un Tor­res, o qui es jus­ti­fica amb la veu petita dient: «Sóc de Reus.» Infil­trats.

En fi, que men­tre la gent espe­rava el seu torn, o se les mane­gava per acon­se­guir diver­ses raci­ons de cop relle­vant-se, els músics inten­ta­ven solu­ci­o­nar els pro­ble­mes tècnics, el públic s'impa­ci­en­tava i una àvia nona­genària a cop de megàfon recla­mava que no s'aturés la festa. Però sigui groc o verd, hi hagi puro o no, amb música o sense, el que no falta mai a Tar­ra­gona és l'ombra allar­gada de l'Ampa­rito.