Animalades

Segons el Dic­ci­o­nari de la Llen­gua Cata­lana, «ani­ma­lada» és el fet o acte d'una per­sona gro­llera o igno­rant, una neci­esa o bes­ti­esa. Fer l'ani­mal, doncs, no és exclu­siu de les bèsties. I, si no, podem recórrer a dites popu­lars com ara la que diu que «Com més alt, més ani­mal». Però no sem­pre que bate­gem una per­sona amb aquest qua­li­fi­ca­tiu ho fem amb sen­tit pejo­ra­tiu. Un exem­ple que ens ofe­reix el dic­ci­o­nari és «ani­mal polític» –es diu d'aquell polític molt actiu, espe­ci­al­ment dotat–. D'ani­mals espe­ci­al­ment dotats també n'hi ha. Són aquells als quals se'ls valora unes qua­li­tats que en el món humà també són vir­tuts: bellesa, for­ta­lesa, color, aspecte. D'ani­mals espec­ta­cu­lars n'hem pogut veure aquest cap de set­mana a les comar­ques giro­ni­nes: a la mos­tra inter­na­ci­o­nal d'aus, a Cama­llera, i a l'expo­sició monogràfica de gos d'atura, a Banyo­les.

Galli­nes, galls, oques, ànecs, fai­sans, paons, cigo­nyes, coloms, cig­nes, llo­ros exòtics i mus­sols. De tot i més rela­ci­o­nat amb els ani­mals de plo­matge es va poder veure a l'expo­sició de Cama­llera, que enguany arri­bava a la cator­zena edició. Fins a 1.500 aus reu­ni­des al pavelló poli­va­lent i més d'una qua­ran­tena d'expo­si­tors de l'Estat i d'altres indrets del món. La mos­tra, orga­nit­zada per l'asso­ci­ació d'amics de les aus Giroca, pre­sen­tava diver­ses nove­tats. Per exem­ple, un con­curs de dibuix infan­til o un cam­pi­o­nat d'oca empor­da­nesa. Es tracta d'una espècie mino­ritària, que es carac­te­ritza per tenir els ulls blaus i un monyo al cap. Amb el cam­pi­o­nat, Giroca pre­te­nia incen­ti­var nous cri­a­dors d'aquesta au. Com cada any, la con­vo­catòria de la mos­tra va atraure un gran nom­bre de públic –pro­fes­si­o­nals i curi­o­sos– i es van repar­tir fins a 25 pre­mis en diver­ses cate­go­ries: millor au exòtica, millor au sil­ves­tre, millor gallina de raça cata­lana, de raça espa­nyola i al millor colom, entre d'altres.

De Cama­llera anem a Banyo­les. I de les aus, pas­sem als ani­mals de qua­tre potes i, en con­cret, al gos d'atura català. Gai­rebé una vui­tan­tena d'exem­plars van par­ti­ci­par ahir en la XXIX Expo­sició Monogràfica de Gos d'Atura Català, la més impor­tant que es fa de la vari­e­tat i que és pun­tu­a­ble per al cam­pi­o­nat d'Espa­nya. El gos d'atura es defi­neix com un ani­mal molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble, caràcter rústic, molt devot del pas­tor i dels ramat i no s'apropa als des­co­ne­guts, per la qual cosa a vega­des sem­bla esquerp. És un gran vigi­lant i molt resis­tent a la calor i al fred. Si, en gene­ral, el gos d'atura ja té totes aques­tes vir­tuts, ima­gi­neu els exem­plars que van par­ti­ci­par en la mos­tra, que eren els millors dels millors de les nou cate­go­ries en joc (cam­pi­ons, oberta, intermèdia, joves, cadells, molt cadells, vete­rans, pare­lles i grups de cria). Els par­ti­ci­pants eren d'arreu del món, però, bàsica­ment, cata­lans. I és que, segons van dir els orga­nit­za­dors de l'expo­sició, els millors exem­plars de gos d'atura català són a Cata­lu­nya. Només fal­ta­ria que, en això, féssim l'ani­mal i ens pas­ses­sin al davant!