Vida social
Mig segle entre bótes
Antònia Vilà, de les Planes d'Hostoles, l'‘Antonieta', es retira després de treballar durant cinquanta anys en la venda de vi
A les Planes d'Hostoles, s'acaba de jubilar tota una institució del comerç local, Antònia Vilà, l'Antonieta, que els veïns i també força famílies de molt més enllà de les Planes relacionaran sempre amb la venda de vi. D'uns anys cap aquí, també amb la moda, ja que es va posar al capdavant d'una botiga de roba, però sense deixar de vendre vi, ni que fos en quantitats més modestes. Se la veu contenta per la jubilació, però admet que trobarà a faltar el tracte amb els clients. “No els vull dir adéu sinó a reveure, perquè sempre els duré a dins”, insisteix que diguem. “Vaig començar a treballar repartint vi als 13 anys, d'això ja en fa 50”, ens diu per iniciar el relat. El seu pare, en Joan, feia poc que havia començat el negoci, com a complement de la seva feina a la tèxtil Can Magem. Li havia donat la idea un seu conegut, negociant d'un celler. “El meu primer viatge va ser a La Canova de Sant Martí de Susqueda, al terme d'Amer, per dur-hi 600 litres. Hi vam anar amb un 2 cavalls [el popular cotxe de la Citroën], el primer vehicle que vam tenir”, rememora. A la dècada del 1960, quan l'Antonieta va començar a treballar, es bevia molt de vi, sobretot la gent gran. “A totes les cases de pagès hi havia bótes, i fins i tot bocois ben grans”, assenyala. Com que ningú els coneixia, durant un temps van dedicar-se a dur mostres del seu producte –els vins negre, rosat i blanc de la cooperativa d'Espolla– a les masies de la comarca i de més enllà. Amb el pas del temps, van acabar tenint clientela de Sant Feliu de Pallerols a Sant Gregori i d'Amer a Santa Coloma de Farners. Al magatzem, situat al nucli de les Planes, hi havien tingut fins a 50.000 litres de vi. “Anar-lo a repartir m'agradava molt”, recorda la dona, i de seguida posa l'accent en la generositat de la gent de pagès quan ella es presentava a les cases a les sis del matí (l'hora de munyir) i l'obsequiaven amb alguna cosa per menjar. El 1971, es va casar amb en Josep Masegur, de Sant Feliu, moment en què el pare, que fins aleshores hi havia estat al front, es retira del negoci per agafar la representació d'una empresa d'embotits. A partir d'aleshores, seran l'Antonieta i en Josep qui se'n cuidin. A la dècada del 1970, ja es notava la competència d'altres begudes, principalment la Coca-cola i la cervesa, que s'anava introduint entre les noves generacions, però el negoci, ampliat amb la venda de queviures, entre altres productes, va seguir endavant. Fins al 2004, l'any de la mort del pare. “Com que li va traspassar al meu home la representació dels embotits, vam haver de plantejar-nos un canvi”, explica. La decisió va ser deixar-ho. A partir de llavors, ella es posaria al front d'una botiga de roba, al barri del Jonquer, mentre el marit seguia amb els embotits. No obstant això, al costat del nou establiment l'Antonieta hi va obrir una agrobotiga on, entre altres articles, podies comprar vi. “Ja veus, no l'he deixat mai.”