Jordi Xena: “L’abocador ha estat un mal negoci per a Palautordera”

Jordi Xena és l’alcalde de Santa Maria de Palau­tor­dera per segona legis­la­tura seguida. Aquesta vegada, però, no ha neces­si­tat pac­tes amb altres grups per for­mar govern, sinó que amb la majo­ria abso­luta de vuit regi­dors n’ha tin­gut prou.

S’espe­rava la majo­ria abso­luta?
Ens sentíem satis­fets del tre­ball fet, hi havia bon ambi­ent i les pers­pec­ti­ves eren bones, però obte­nir el resul­tat que vam acon­se­guir no ho prevèiem.

Com es ges­ti­ona aquesta majo­ria?
Amb més res­pon­sa­bi­li­tat. La per­cepció que té tot­hom és que ja està tot fet, i això no és així. Una majo­ria ja l’havíem obtin­gut a través de pac­tes amb altres grups muni­ci­pals. Aquesta majo­ria ens obliga a bus­car con­sen­sos i trans­ver­sa­li­tat. És una obli­gació fer-ho.

Amb l’experiència dels dar­rers qua­tre anys a l’alcal­dia, quins aspec­tes millo­ra­ran?
Aspec­tes com l’eficiència i el fun­ci­o­na­ment intern. Hi ha qüesti­ons que s’han de modi­fi­car. Cal estruc­tu­rar bé les àrees de l’Ajun­ta­ment i defi­nir-les de forma més pro­fes­si­o­nal i actual. En aquest sen­tit ha anat molt bé l’experiència de qua­tre anys. Per defi­nir això, és bo que hi hagi una esta­bi­li­tat al govern.

També van pro­me­tre bona comu­ni­cació amb la resta de grups.
Ja hem tin­gut con­tac­tes amb ERC i la CUP i hem defi­nit qüesti­ons que volem tre­ba­llar con­jun­ta­ment. El diàleg és a dues ban­des; hi ha d’haver una bona pre­dis­po­sició.

Tenen algun tema comú per tirar enda­vant?
Amb la CUP ana­lit­za­rem a fons el tema del cen­tre de dia i la seva ubi­cació. Hem d’ana­lit­zar la pos­si­ble ubi­cació a la Torre Sant Josep, sobre la base de cri­te­ris objec­tius, si és pos­si­ble i acon­se­lla­ble que sigui allà.

A la Torre Sant Josep hi ha la poli­cia local.
Si es fes allà, s’hau­ria de fer una nova comis­sa­ria. El pro­jecte, el tenim, però es va deses­ti­mar per manca de finançament.

El pro­jecte del cen­tre de dia està redac­tat?
No. El cen­tre de dia ha estat un dels objec­tius impor­tants al llarg de bas­tants anys. Aquest cen­tre no és econòmica­ment via­ble si no tenim pla­ces con­cer­ta­des per part de la Gene­ra­li­tat i és on tenim el pro­blema. Ja he tin­gut una reunió amb la vice­pre­si­denta, Neus Munté, per par­lar d’aquesta qüestió. Hi ha pers­pec­ti­ves que es puguin con­cer­tar noves pla­ces, i com que tenim la neces­si­tat, seríem dels pri­mers.

Aquest és el vos­tre pro­jecte prin­ci­pal?
És una de les neces­si­tats impor­tants que hem de cobrir i hi ha molt con­sens. És una inversió que està pre­vista i la podem fer. Tenim reser­ves pres­su­postàries per aquesta obra. El pres­su­post és d’uns 600.000 euros, per unes 40 pla­ces, 20 de con­cer­ta­des i 20 de públi­ques.

Tenen algun altre pro­jecte de caire social?
En paral·lel al cen­tre de dia estem tre­ba­llant amb Creu Roja per fer un cen­tre on es dona­ria assistència i una sèrie de ser­veis adreçats a la gent gran a través del pro­grama Vellesa Activa. Això està bas­tant avançat, hem de fer la lici­tació i fir­mar un con­veni. Seria un com­ple­ment del cen­tre de dia, es fona­menta amb volun­ta­riat. Això ani­ria a l’espai que tenim al parc Pau Casals. Aquí el pro­blema l’hem tin­gut amb la llei de raci­o­na­lit­zació de les admi­nis­tra­ci­ons locals, que ha estat un des­as­tre per als ajun­ta­ments. Com que és un local per donar ser­vei a la gent gran, per ser un muni­cipi infe­rior a 20.000 habi­tants, no tenim la com­petència atribuïda i hem hagut de dema­nar infor­mes a les admi­nis­tra­ci­ons perquè ens ho auto­rit­zes­sin. L’Ajun­ta­ment paga­ria el local i es faria un con­veni amb Creu Roja. El pres­su­post és de 250.000 euros, i la Dipu­tació n’assu­meix la mei­tat.

Quin són els altres objec­tius que tenen per la legis­la­tura?
El més impor­tant és estar atents a les neces­si­tats soci­als que la població reque­reix. Aquesta és la nos­tra pri­o­ri­tat, un cop resolt això hi ha mol­tes coses a fer.

L’abo­ca­dor de Palau­tor­dera va tan­car a finals de 2014, a par­tir d’aquest any, quants diners dei­xa­ran d’ingres­sar a l’Ajun­ta­ment?
L’abo­ca­dor com­por­tava uns ingres­sos fixos de 120.000 euros anu­als i uns de vari­a­bles per les tones de dei­xa­lles que hi entra­ven. Al final n’entra­ven entre 3.000 i 4.000 a raó de 3,5 euros per tona. Havien arri­bat a 40.000 tones men­su­als.

Clau­su­rar un abo­ca­dor com aquest és un procés, quant anys pot durar?
No ho sabem del cert. Ara ells l’estan tapant i la segona fase és la refo­res­tació. La llei els obliga a tenir un con­trol de l’abo­ca­dor de 30 anys.

El tan­ca­ment de l’abo­ca­dor és un alleu­ge­ri­ment per les molèsties que pro­vo­cava?
Si la gent volia que es tanqués, és per algun motiu, ja que cau­sava molèsties. Estava situat molt a prop del poble.

Ha estat un bon negoci l’abo­ca­dor?
Té aspec­tes posi­tius i nega­tius. En el pla per­so­nal penso que ha estat un mal negoci per al muni­cipi, ja que va crear una dependència massa impor­tant i tota la feina que estem fent ara per bus­car nous recur­sos s’hau­ria pogut fer abans. El plat el teníem a taula sense fer res i no gene­rava inqui­e­tuds per bus­car nous ingres­sos.

Amb el tan­ca­ment s’han per­dut llocs de tre­ball?
De manera pro­gres­siva. N’hi ha hagut bas­tants que han estat recol·locats a altres plan­tes i d’altres que han bus­cat solu­ci­ons a través d’indem­nit­za­ci­ons.

Com està econòmica­ment l’Ajun­ta­ment?
En aquests moments, pel que fa al pres­su­post ordi­nari, anem jus­tets, no podem tirar coets. Quan vam entrar fa qua­tre anys no podíem con­ti­nuar amb el nivell de des­pesa que teníem. Entra­ven molts diners amb una qüestió que sabíem que s’aca­ba­ria [l’abo­ca­dor]. Per tant, s’havien de fer tots els esforços per tal que la des­pesa ordinària s’ajustés als ingres­sos ordi­na­ris sense l’abo­ca­dor, i ho hem acon­se­guit. Ara estem en una situ­ació esta­ble, amb un 7% de deute a l’Ajun­ta­ment.

Un 7% és molt poc.
Sí, en aquest nivell sí. D’inver­si­ons podem fer-ne perquè tenim un nivell d’endeu­ta­ment molt baix. On hem de ser molt curo­sos és amb la des­pesa ordinària, perquè els ingres­sos són pocs.

Es nota la recu­pe­ració econòmica al poble?
Si mirem les dades d’atur, sí, es va millo­rant. Amb les dades del Con­sell Comar­cal estem bé, al vol­tant de la mit­jana. Encara no és sufi­ci­ent. Hi ha gent que va fent, però hi ha famílies que han cai­gut i és on hi ha el pro­blema greu.

Tenen objec­tius de millora?
El gran repte és la implan­tació indus­trial per con­so­li­dar l’eco­no­mia sane­jada de l’Ajun­ta­ment. Si tinguéssim un tei­xit indus­trial més potent, aniríem molt millor. Pels llocs de tre­ball i per uns ingres­sos que ara no tenim. També ens tro­bem que les naus que tenim són massa peti­tes. Per exem­ple, el polígon Santa Maria Parc va ser espe­cu­la­tiu, va anar molt bé a qui el va fer però no va tan bé a qui l’ha de ges­ti­o­nar. Naus grans, n’hi ha poques.

Hi ha alguna empresa interes­sada?
Hem tin­gut con­tacte amb el Depar­ta­ment de la Gene­ra­li­tat per inten­tar que alguna empresa s’interessés per implan­tar-se aquí però hem de con­ti­nuar tre­ba­llant-hi. Quan els qua­tre anys ante­ri­ors demanàvem noves empre­ses, la pre­o­cu­pació de la Gene­ra­li­tat era que les empre­ses que hi ha no tan­ques­sin. Ara estem fent un estudi per implan­tar fibra òptica a tot el polígon i atraure empre­ses.

Com va el sec­tor comerç?
Sem­bla que s’està reac­ti­vant. S’està obrint algun comerç. Hi ha una certa dina­mit­zació i tre­ba­llem molt amb la unió de boti­guers.