Un crani com a denúncia

L'apa­rició, fa uns dies, d'un crani humà dipo­si­tat per un anònim a l'espai Memo­rial de les Cam­po­si­nes ha indig­nat les asso­ci­a­ci­ons de memòria històrica de la Terra Alta. Les enti­tats ho han apro­fi­tat per car­re­gar amb força con­tra la Gene­ra­li­tat i han cri­ti­cat que els pro­to­cols que cal seguir quan apa­rei­xen res­tes òssies en entorns natu­rals no són clars. També han lamen­tat la falta de trans­parència de la gestió del memo­rial, unes acu­sa­ci­ons que la sub­di­recció de Memòria i Pau de la Gene­ra­li­tat ha refu­tat.

Va ser l'asso­ci­ació Lo Riu, de la Fata­re­lla, l'encar­re­gada de donar a conèixer que s'havia tro­bat el crani al memo­rial. El pre­si­dent, Àlex Sambró, va lamen­tar els fets, ja que “es tracta d'un ésser humà i s'ha d'actuar amb res­pecte”, i va cri­ti­car “la manca d'infor­mació sobre els pro­to­cols que cal seguir quan es tro­ben res­tes òssies” com un fac­tor deter­mi­nant a l'hora que algú prenga la decisió de dipo­si­tar res­tes huma­nes en un espai de memòria.

Sambró va cri­ti­car la gestió que es du a terme de l'ossera del Memo­rial de les Cam­po­si­nes perquè, segons va asse­nya­lar, “no se sap quin trac­ta­ment es fa als ossos que hi apa­rei­xen”. Aquesta és una situ­ació que també va subs­criure l'Asso­ci­ació del Poble Vell de Cor­bera d'Ebre. “Hi ha una manca d'infor­mació evi­dent en tot el que envolta les res­tes per part de la Gene­ra­li­tat”, va afir­mar el por­ta­veu, Joan Anto­nio. En aquesta mateixa línia, el prin­ci­pal impul­sor del banc d'ADN dels des­a­pa­re­guts de la Guerra Civil, Roger Herèdia (natu­ral de la Torre de l'Espa­nyol), va cri­ti­car “la falta d'infor­mació de la Gene­ra­li­tat, un fet habi­tual en els assump­tes de memòria”. “Cata­lu­nya no s'ha pres seri­o­sa­ment les polítiques de memòria i espe­rem que, d'ara enda­vant, s'opte per l'ober­tura sis­temàtica de les fos­ses i la iden­ti­fi­cació de les res­tes huma­nes per lliu­rar-les a les famílies, després de 75 anys d'espera”, va afir­mar Herèdia.

Davant les crítiques de les asso­ci­a­ci­ons del ter­ri­tori, la Gene­ra­li­tat va defen­sar el model vigent de gestió pel que fa a les res­tes huma­nes ori­ginàries de la Guerra Civil. El res­pon­sa­ble tècnic de des­a­pa­re­guts i fos­ses, Juli Cuéllar, va des­ta­car en decla­ra­ci­ons a aquest mitjà que “exis­teix, des del 2009, un pro­to­col desen­vo­lu­pat sobre què cal fer quan es detec­ten res­tes huma­nes de la guerra”. Segons Cuéllar, “abans la gent uti­lit­zava les res­tes com si fos­sin un
record i ara hi ha la consciència que quan apa­rei­xen s'ha de
noti­fi­car a l'admi­nis­tració o
als Mos­sos d'Esqua­dra”. Tot i
això, va lamen­tar l'apa­rició del crani al Memo­rial de les Cam­po­si­nes i va asse­gu­rar que “és un fet molt des­a­for­tu­nat”.

El res­pon­sa­ble de fos­ses va defen­sar també el fun­ci­o­na­ment de l'ossera de les Cam­po­si­nes i va afir­mar que “sem­pre que apa­rei­xen res­tes s'encar­rega un estudi antro­pològic i es cata­loga la infor­mació d'on han sor­git en una base de dades; després, en el cas de l'Ebre, es dipo­si­ten al Memo­rial un cop trac­ta­des”. Per això Cuéllar hi va afe­gir que “si la població mou les res­tes es perd infor­mació com ara el lloc on s'han tro­bat o el mate­rial que les acom­pa­nyava, i es des­co­neix si hi pot haver més ossos a la vora”. El res­pon­sa­ble insta tot­hom a avi­sar els Mos­sos.