Extraborinots!

Els Cas­te­llers de Sants van reva­li­dar ahir els pre­uadíssims galons de gamma extra des­car­re­gant un magnífic dos de nou en pròpia plaça, a l'escalf de la seva gent i en el marc de la 23a diada de la colla. No va ser l'única esco­mesa sobre un cas­tell de màxima difi­cul­tat, ja que els Cas­te­llers de Vila­franca van inten­tar, sense èxit, el qua­tre de nou amb l'agu­lla, històrica­ment el seu esten­dard en les grans oca­si­ons, però que enguany encara no han pogut asso­lir.

Les cares dels bori­nots ahir, en els moments pre­vis a l'actu­ació, trans­me­tien con­fiança; no exemp­tes dels ner­vis lògics quan s'han d'afron­tar empre­ses de la màxima exigència, però amb el con­ven­ci­ment que la feina feta al pati d'assaig havia de tenir recom­pensa a plaça. La colla va començar a escriure el guió amb bona lle­tra, amb un tres de nou molt ben con­tro­lat que va ser­vir per expul­sar els ner­vis. En la segona ronda, amb un folre i unes mani­lles ben encai­xa­des, el bo i millor de la colla va assal­tar el dos de nou amb molta decisió. El cas­tell es va coro­nar amb tot­hom a lloc i a la bai­xada es va neces­si­tar el suport d'unes mani­lles fer­mes. La cana­lla, molt ràpida, va con­tri­buir a un gran èxit. És el ter­cer dos de nou de Sants en el seu his­to­rial, el pri­mer de la tem­po­rada.

Contrària­ment, no sem­blava que ahir es dones­sin les con­di­ci­ons idònies per ata­car el qua­tre de nou amb l'agu­lla per part dels Cas­te­llers de Vila­franca. D'entrada, el peu va neces­si­tar la col·labo­ració de les altres colles, un han­di­cap impor­tant en un cas­tell que pres­si­ona tant el peu com aquest. El resul­tat va ser un intent que va arren­car sen­ten­ciat i va caure tot just començar. S'espera que l'enso­pe­gada no con­di­ci­oni el tram de final de curs dels verds, en què des­car­re­gar el tres de deu hau­ria de ser l'objec­tiu pri­o­ri­tari.

Els Minyons de Ter­rassa, al seu torn, es van pren­dre un rela­tiu res­pir. Amb la mirada posada en la diada de Girona de diu­menge que ve, la colla va resol­dre sense cap pro­blema la seva sèrie, en què van cri­dar l'atenció l'ali­ne­ació del qua­tre de nou, sen­si­ble­ment alleu­ge­rida pel que fa als terços i als quarts. Quin any!

La

jor­nada