Més llum sobre la Força

La segona fase de les exca­va­ci­ons arqueològiques a l’inte­rior de la Torre Roja de Sant Pere de Vila­ma­jor, que encara s’estan exe­cu­tant, s’ha cen­trat a l’inte­rior de la Torre Roja i en la con­ti­nu­ació de les cales ante­ri­ors de la plaça.

Els nous tre­balls, por­tats a terme pel Cen­tre d’Estu­dis de Sant Pere de Vila­ma­jor (CESPV), per­me­ten apor­tar noves dades. Diven­dres al ves­pre es van pre­sen­tar els resul­tats d’aquesta segona fase i el Pla Direc­tor de la Torre Roja, amb els arqueòlegs Jordi Nogués i Virgínia Cepero i el coor­di­na­dor del CESPV, Higini Her­rero.

En els tre­balls fets a l’inte­rior de la Torre Roja s’han nete­jat i exca­vat els nivells de terra apor­tada. El mate­rial arqueològic recu­pe­rat apunta que, amb molta pro­ba­bi­li­tat, es va bui­dar el seu inte­rior durant la gran res­tau­ració de prin­ci­pis del segle XX. La reti­rada del sedi­ment va dei­xat al des­co­bert el que podia ser el nivell de fona­men­tació de la Torre Roja. Els arqueòlegs van apun­tar la pos­si­bi­li­tat de fer un petit son­deig “si no hi ha incon­ve­ni­ents tècnics” per “esbri­nar la vera­ci­tat d’aques­tes afir­ma­ci­ons”.
Segons van expli­car els arqueòlegs, encara s’està tre­ba­llant en la dar­rera fase de la inter­venció a la plaça i per això algu­nes de les teo­ries enun­ci­a­des han d’espe­rar “a la con­clusió de la memòria científica per tal de ser cor­ro­bo­ra­des o rebut­ja­des”.

El tre­ball de camp a la plaça ha con­sis­tit en la loca­lit­zació de la con­ti­nu­ació del gran basa­ment de pedra i mor­ter tro­bat en la pri­mera fase. Aquesta estruc­tura està molt afec­tada per inter­ven­ci­ons urbanísti­ques poste­ri­ors com la cons­trucció de l’església o el tras­llat de l’antic cemen­tiri. L’equip d’arqueòlegs con­si­dera que aquest fet “difi­culta sen­si­ble­ment la lec­tura dels tes­ti­mo­nis con­ser­vats” que per­me­tin esta­blir una seqüència cro­nològica cor­recta. Per això s’ha deci­dit rea­lit­zar un petit estudi de para­ments que ajudi a inter­pre­tar les res­tes que han apa­re­gut i que es faria just abans que fina­lit­zin els estu­dis de camp.

MONE­DES I UNA MEDA­LLA

Entre els mate­ri­als tro­bats des­taca la loca­lit­zació de diver­ses mone­des pobra­ment con­ser­va­des però que ser­vei­xen per a la datació dels estrats, i una meda­lla del segle XVIII de la Mare de Déu de Mont­ser­rat dedi­cada a Sant Benet, que des­taca pel seu bon estat de con­ser­vació.

Els tre­balls arqueològics han apor­tat indi­cis de res­tes roma­nes. Durant unes obres per a la festa medi­e­val Vila Magore del mes de juliol, els arqueòlegs del CESPV van docu­men­tar l’existència de mate­rial ceràmic d’època romana i d’una agru­pació de pedres que podrien cor­res­pon­dre, en el millor dels casos, a algun tipus d’estruc­tura de les matei­xes cro­no­lo­gies. Es va sol·lici­tar cobri­ment tem­po­ral de les res­tes al Ser­vei d’Arque­o­lo­gia de la Gene­ra­li­tat, que ho va auto­rit­zar a l’espera de fer una inter­venció arqueològica ade­quada a les cir­cumstàncies. Després de l’estudi pre­li­mi­nar dels mate­ri­als “cre­iem que podem afir­mar que la ceràmica loca­lit­zada es devia fabri­car entre els segles II-IV després de Crist” explica Jordi Nogués.

La notícia com­pleta a