Educació

L'escola del poble

L'edifici de l'escola Sant Martí està declarat bé cultural d'interès local pel valor històric i arquitectònic i és obra d'Enric Catà, que tenia vincles familiars al municipi

L'escola, que a l'època va causar impacte per la grandària, és un dels edificis més representatius de l'arquitecte, amb els elements decoratius de ceràmica i de totxo de cara vista

L'escolaes va inaugurar el 1937 i va donar cabuda a 580 nens i nenes, amb grups d'infants refugiats

Les esco­les, com es coneix popu­lar­ment l'edi­fici que ocupa avui l'escola Sant Martí, es va cons­truir pre­ci­sa­ment amb l'entrada a l'Ajun­ta­ment del govern repu­blicà l'any 1931. Era un dels pri­mers cen­tres que s'impul­sava a Cata­lu­nya amb la fina­li­tat de garan­tir una edu­cació laica i uni­ver­sal per tal d'assen­tar la soci­e­tat que estava nai­xent. L'obra es va encar­re­gar a l'arqui­tecte més reco­ne­gut que ha tin­gut mai el muni­cipi, Enric Catà, on pas­sava llar­gues esta­des a la casa fami­liar de can Pau Ber­nadó.

Tal com exposa l'his­to­ri­a­dor Fran­cesc Forn a l'informe tècnic ela­bo­rat per decla­rar tot el con­junt bé d'interès local, la pri­o­ri­tat de l'Ajun­ta­ment era tro­bar un lloc ade­quat al poble per fer-hi l'escola. Va ser un pro­jecte ambiciós que es va aixe­car als ter­renys agrícoles del cos­tat de l'església i que va obli­gar a obrir nous car­rers i a urba­nit­zar-ne els entorns. L'obra supo­sava una forta inversió muni­ci­pal i, per això, es va arri­bar a con­vo­car un referèndum que va tenir el suport unànime a la decisió política.

Les obres de les noves esco­les no van pas­sar des­a­per­ce­bu­des per les dimen­si­ons de l'edi­fici que es va aixe­car al mig del poble. Catà, dei­xe­ble de Lluís Domènec i Mon­ta­ner, es va ins­pi­rar en els grups esco­lars que s'ana­ven cons­truint a Bar­ce­lona i que es basa­ven en els nous cor­rents pedagògics en què els infants pas­sa­ven a ser els pro­ta­go­nis­tes. L'edi­fici, amb àmplies aules i envol­tat de grans patis, des­taca pels ele­ments deco­ra­tius de totxo de cara vista i les ban­des de ceràmica verda que en res­se­guei­xen les façanes. Aquest dis­seny cons­ti­tu­eix un dels edi­fi­cis més repre­sen­ta­tius de l'obra de l'arqui­tecte. El pro­jecte, tal com recull Forn a l'informe, incloïa la cons­trucció d'un colo­mar al pati perquè els alum­nes el ges­ti­o­nes­sin. L'esclat de la Guerra Civil Espa­nyola, però, ho va impe­dir i només es con­serva el dibuix de com hau­ria de ser.

L'escola es va inau­gu­rar el 1937 i va donar cabuda a 580 nens i nenes, entre els quals alguns grup d'infants refu­gi­ats, sobre­tot madri­lenys, bas­cos i astu­ri­ans. Amb el fran­quisme, l'edi­fici va adop­tar d'altres usos per fer lloc a la caserna de la Guàrdia Civil, la seu de l'Ajun­ta­ment i també com a bibli­o­teca. L'edu­cació de nenes i nenes es va man­te­nir per sepa­rat fins al 1967, quan es va con­ver­tir en escola mixta i va incor­po­rar també alum­nes de Sant Iscle de Vallalta i del veïnat de Tor­rentbò. El 1980 van fer-hi una ampli­ació que en va des­fi­gu­rar l'estètica ori­gi­nal.

El 2011, coin­ci­dint amb el 75è ani­ver­sari de l'escola, el grup muni­ci­pal d'ERC va impul­sar la moció per decla­rar l'edi­fici bé cul­tu­ral d'interès local. Aquest reco­nei­xe­ment va per­me­tre dis­po­sar d'ajuts per a la reha­bi­li­tació, tant de la Dipu­tació de Bar­ce­lona com de la Gene­ra­li­tat, amb un import d'uns 28.000 euros.

Nou espai Enric Catà

“És un edi­fici antic que exi­geix des­pesa en man­te­ni­ment perquè hi ha molta acti­vi­tat i molt de des­gast”, explica la regi­dora d'Ense­nya­ment, Tònia Vila (ERC). Els diners van ser­vir per refor­mar l'antic habi­tat­ges del con­serge que s'ha con­ver­tit en l'Espai Enric Catà, a dis­po­sició de les enti­tats i per fer-hi actes de petit for­mat, fora de l'horari esco­lar. “És un espai agra­da­ble i cèntric que con­vida a fer-hi actes i pre­sen­ta­ci­ons”, diu la regi­dora.

El man­te­ni­ment exte­rior de l'edi­fici s'ha anat fent al llarg dels anys per repin­tar les façanes. La pro­pera inversió, com explica Vila, serà a l'inte­rior, per can­viar-ne les cano­na­des i els lava­bos. Més enllà dels patis i la pista que envol­ten l'edi­fici, els alum­nes tenen la petita plaça Cata­lu­nya, amb el monu­ment a La Pun­taire, per tro­bar-se a les entra­des i sor­ti­des d'escola.

Any de construcció: 1933 Arquitecte Enric Catà Utilització actual Escola Sant Martí d'Arenys de Munt i altres entitats que fan ús dels espais Utilització inicial Va ser escola però durant el franquisme va ser l'Ajuntament i la caserna de la Guàrdia Civil Adreça Carrer de la Generalitat, 2


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia