Societat

Lo Vilot d'Almacelles fa una cervesa ecològica de premi

En el seu primer any de producció, la microcerveseria artesana és distingida al Barcelona Beer Festival

Lidera una aposta pionera per cultivar el seu propi cereal

L'objectiu és tenir el control sobre tots els passos del cicle productiu

L'expansió de les cer­ve­ses arte­sa­nes creix com l'escuma. Segons dades de l'Agència Espa­nyola de Segu­re­tat Ali­mentària, entre els anys 2008 i 2015
el nom­bre de microfàbri­ques de cer­vesa ha aug­men­tat a l'Estat espa­nyol a l'entorn d'un 1.600%. No és un feno­men local ni deriva d'una moda tem­po­ral. El Bar­ce­lona Beer Fes­ti­val cele­brat el cap de set­mana pas­sat a la capi­tal cata­lana tenia un apa­ra­dor de 365 cer­ve­ses arte­sa­nes produïdes en diver­sos punts d'Europa.

En aquest con­text, la cer­ve­se­ria arte­sana Lo Vilot, d'Alma­ce­lles, va resul­tar doble­ment pre­mi­ada. Les mos­tres pre­sen­ta­des per Lo Vilot es van endur dues meda­lles de plata, l'una en la cate­go­ria Old Ale i l'altra en la moda­li­tat Scot­tish Ale. “Portàvem dues cer­ve­ses a con­curs i en vam sor­tir amb dues meda­lles”, cele­bra Quiònia Pujol, la impul­sora, jun­ta­ment amb Oscar Mogil­nicki, de Lo Vilot. Es dóna la cir­cumstància que, en el cas de la cate­go­ria Scot­tish Ale, la seva ha estat la millor cer­vesa del con­curs, ja que la meda­lla d'or va que­dar deserta. “És posi­tiu que quedi un premi desert; indica que no donen una meda­lla d'or a la menys dolenta”, valora.

El sec­tor de les micro­cer­ve­se­ries és jove i no
hi abun­den les empre­ses amb llar­gues tra­jectòries, però el cas de Lo Vilot és nota­ble­ment precoç. La pri­mera cuita de llúpol i ordi per fer cer­vesa la van fer el mes d'agost pas­sat
i les mos­tres por­ta­des a con­curs tot just són els lots 7 i 8 de pro­ducció. “Som nous i aquest és un reco­nei­xe­ment impor­tant perquè ens dóna a conèixer i, a més, ens diu que el que estem fent ho fem bé”, des­taca Pujol.

El plan­te­ja­ment de Lo Vilot és ambiciós, perquè per­se­gueix esde­ve­nir un pro­jecte pio­ner en la pro­ducció ecològica de la matèria pri­mera per fer cer­vesa. La pro­ducció actual ja deriva del cereal ecològic, però el sub­mi­nis­tra­ment no con­venç perquè cal adqui­rir-lo a Bèlgica, Holanda i a països del nord d'Europa. “Des del moment en què com­pres els ingre­di­ents a fora i te'ls fas por­tar des de 2.000 quilòmetres de distància, el sen­tit del pro­ducte ecològic es perd. La pet­jada ecològica deri­vada del trans­port és molt gran i des­vir­tua el con­cepte de pro­ducte ecològic”, refle­xi­o­nen els pro­duc­tors. “De cer­ve­ses ecològiques, n'hi ha perquè els seus ingre­di­ents ho són. Ara bé, ni a Cata­lu­nya ni a Espa­nya no n'hi ha cap que esti­gui produïda amb ingre­di­ents pro­pis fets al ter­ri­tori. Nosal­tres volem tre­ba­llar amb matèria pri­mera d'aquí i tot ecològic”, diuen a Lo Vilot.

En aquest sen­tit, Quiònia Pujol i Oscar Mogil­nicki s'han encar­re­gat de plan­tar dues hectàrees de llúpol i cinc hectàrees d'ordi cer­ve­ser per assor­tir la demanda de la cer­ve­se­ria.

La ini­ci­a­tiva ha cau­sat, per insòlita, certa sor­presa. “A la província de Lleida som grans pro­duc­tors d'ordi i, per tant, això no té cap secret ni ha estat cap nove­tat.”

No passa el mateix amb el llúpol, un cul­tiu difícil de tro­bar en lati­tuds bai­xes. “Amb les hectàrees de llúpol som atre­vits. Hem estat els pri­mers a inten­tar-ho i més d'un ens ha dit que estem bojos perquè és impos­si­ble que això creixi a Alma­ce­lles”, diu Quiònia Pujol. Explica que, segons la teo­ria, “el llúpol s'hau­ria de fer créixer en alçada i
la plana de Lleida segu­ra­ment no seria el lloc més indi­cat”.

No obs­tant això, a Lo Vilot es mos­tren satis­fets amb l'evo­lució que està fent el cul­tiu i ja tenen al cap la data a par­tir de la qual es podran posar a pro­duir la cer­vesa amb ingre­di­ents pro­pis. “És pos­si­ble que a par­tir del setem­bre ho tin­guem tot a punt. Però això no vol dir que a l'octu­bre
ja ens posem a embo­te­llar. Fins que no ens surti la cer­vesa tal com nosal­tres la volem, no la trau­rem.”

Inversió per posar gasolina a La Vella Caravana

Oscar Silva i Carla Crombie piloten La Vella Caravana,
la microcerveseria artesana amb base a Menàrguens (Noguera). Actius des del 2009 i amb fàbrica pròpia des del 2012, produeixen 30.000 litres anuals, però tenen una previsió per créixer un 20% i arribar als 40.000. El secret? “Una inversió d'entre 150.000 i 160.000 euros en maquinària.” Ho revela Oscar Silva –a la imatge superior, retratat mentre feineja–, i matisa que l'aposta pretén reduir costos més que no pas perdre el caràcter artesanal de la cervesa. “El sector s'està professionalitzant. Fins ara ho fèiem tot nosaltres: els tastos, les proves, anar a fires i portar la comptabilitat. Hem vist que no donem l'abast i,
a més, la tecnologia no ha
de ser incompatible amb l'elaboració d'una bona cervesa artesana.”

La Vella Caravana figura en la carta del millor restaurant del món, El Celler de Can Roca, però, més enllà de les virtuts del producte, Silva assenyala que aquest és un mèrit que cal atribuir al seu distribuïdor, Marcos Zanuy, de Saperem.

De fet, a La Vella Caravana, hi estan poc avesats a fer feines de marxant. “No faig feina de comercial perquè la majoria de vegades són els clients els que ens truquen per venir a buscar les caixes.” També això ha anat canviant, perquè La Vella Caravana ja es pot trobar a Madrid, Cantàbria, Astúries i el País Basc.

Llúpol per enriquir la comarca i generar feina

Redacció

Catalana de Llúpol és una empresa formada per quatre joves emprenedors de Palau (Pallars Jussà) que han posat en marxa una finca experimental de llúpol per elaborar cervesa. La finca té uns 3.000 metres quadrats de superfície i està integrada per
una plantació de catorze varietats en total (dues del Pallars, tres de Lleó i nou d'Alemanya).

La plantació ha nascut amb voluntat de ser una alternativa als cultius tradicionals i amb la mirada posada en l'entrada en funcionament del futur reg de la Conca de Tremp. La producció prevista d'aquesta plantació és d'entre 600 i 800 quilos. La majoria del llúpol anirà destinat a fabricar cervesa, però, ateses les propietats somníferes i antiestrès que s'atribueixen a la planta, no es descarta la possibilitat de fer-ne infusions.

Aquesta plantació experimental ha de determinar quines són les varietats que s'adapten millor al clima i al sòl de la comarca i, en aquest sentit, quines resulten més aptes per a la fabricació de cervesa. En declaracions a l'ACN, Martí Armengol ha explicat que caldrà tenir paciència per poder-ne fer una avaluació acurada, ja que els primers resultats que revelaran quines varietats són les més adequades i les que més producció donen se sabran en un termini de dos o tres anys.

En aquest projecte, Catalana de Llúpol ha rebut el suport de Jussactiu, la societat de promoció econòmica del Pallars Jussà, amb la participació d'ajuntaments, el consell i capital privat. Martí Armengol ha explicat que el cultiu del llúpol podria ser una realitat a la comarca i podria donar llocs de treball i uns ingressos més alts que els cultius tradicionals.

De fet, l'eclosió del fenomen del negoci associat a la cervesa artesana s'ha produït en un moment de depressió de moltes altres activitats econòmiques. En l'àmbit de l'Estat espanyol, Catalunya és un clar exponent d'aquest creixement, ja que és el territori que acumula més microfàbriques de cervesa, al voltant d'una vuitantena, molt per sobre d'Andalusia, amb unes seixanta.

Els productors confien que els marges de creixement de la cervesa artesana són grans, ja que només representa vora l'1,5% del consum, mentre que a Itàlia és d'un 4% i als Estats Units, fins a un 15%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia