Ruscalleda cuina a ritme de rap

El gran Usain Bolt acaba d'anun­ciar el final de la seva car­rera espor­tiva envol­tat de mula­tes que balla­ven samba, no podia ser d'altra manera en els Jocs amb més ritme de la història. Però si no sou a Rio de Janeiro aquest estiu també podeu gau­dir d'har­mo­nies calen­tes, com la salsa, la bamba i el meren­gue, i a més sense aixe­car-vos de la cadira. No mou­reu els malucs sinó els músculs de la boca. Això sí, heu d'anar fins a Sant Pol de Mar i endin­sar-vos en el món gus­ta­tiu de Carme Rus­ca­lleda, que ha sorprès els comen­sals amb un diver­tit menú temàtic ins­pi­rat en músiques balla­bles.

“Tot va començar amb el menú que vam dedi­car l'any pas­sat als colors, amb plats que demos­tra­ven que a la natura hi són tots; va agra­dar molt i ens vam entu­si­as­mar a tre­ba­llar més a fons en aquesta línia”, explica la pre­mi­ada xef, que passa l'estiu al peu del canó. La pro­posta con­vida a 14 balls que s'han triat a par­tir de les pos­si­bi­li­tats de joc gas­tronòmic. “En vam des­car­tar alguns com ara el tango perquè jo el veia vis­ce­ral, i tre­ba­llar amb menuts és arris­cat, no agra­den a tot­hom.”

Tot i això, els rit­mes pas­si­o­nals i popu­lars són majo­ria. Alguns juguen direc­ta­ment amb el seu nom, com és el cas del rap (és un rap amb un gra­fit de llet de coco a sobre), i el del txa-txa-txa, que es fa amb cha­lote (esca­lu­nya), xam­pinyó i char­don­nay. “La gràcia és tro­bar ingre­di­ents que com­bi­nin cor­rec­ta­ment; si no ho fas bé, el plat és un acu­dit dolent”, indica Rus­ca­lleda, que ha obert la cita dan­saire amb el pop, que òbvi­a­ment porta pop, i també ceba, pebrot, juli­vert i cire­res. Un plat colo­rista que inclou gus­tos salats, dolços i pican­tets en una línia molt suau que va in cres­cendo amb sug­ge­ri­ments més potents, com el country, que es pre­senta en forma de bro­queta de carns i ens recorda les bar­ba­coes texa­nes (amb mos­tassa i quètxup inclòs), però fet amb carns d'aquí, fins i tot amb boti­farra i xis­torra. Un viatge dels EUA al pas­sat de xar­cu­tera de la cui­nera.

També hi ha molt de Rus­ca­lleda en la sar­dana (arròs melós amb espar­de­nyes de les mari­nes que ens reme­ten a les que es cal­cen), un ball que l'entu­si­asma i del qual ha estat pro­ta­go­nista: el 2001 Pere Vilà en va com­pon­dre una en honor seu. A més, en les sar­da­nes hi ha ins­tru­ments de vent i la trom­peta és la passió del marit de Carme, i cap de sala, Toni Balam, que la toca per afició en el seu grup en enve­lats i sales com ara La Qua­dra de Cale­lla. En el car­net de ball (la carta escrita del menú) hi ha un diver­ti­ment de pare­lla: les pas­ses de tots dos ens con­vi­den a sor­tir a la pista.

Entre els plats més ori­gi­nals hi ha el disco, que pre­senta el mateix for­matge de Maó artesà en tres tex­tu­res dife­rents acom­pa­nyat de con­fi­tura de fruits secs. Veieu Tra­volta men­jant for­matge? “I tant!”, diu la xef, que des­taca la forma de vinil rodó que ser­veix de base, ela­bo­rada amb la con­fi­tura i amb albergínia amb un punt de fum per donar-hi el toc de color apro­piat. Les postres de rock & roll amb xoco­lata, pebre negre i bour­bon són l'esclat final d'un menú que con­ti­nua amb l'empremta vege­tal, mari­nera, salu­da­ble i alta­ment ima­gi­na­tiva de la cuina del Sant Pau.

No hi podia fal­tar un ball japonès, nihon buyo, en un menú que també es fa al res­tau­rant de Tòquio, i que acaba amb uns petit fours for­mant el lleó bar­ce­loní del bes­ti­ari català que es pre­nen al preciós jardí del local, a tocar del mar i del tren de la costa.

El menú de tar­dor con­ti­nuarà en aquesta línia cre­a­tiva “que et fa resol­dre en clau gas­tronòmica el nom del plat”, apos­tant per jugar amb estils pictòrics com l'impres­si­o­nisme, el pop art o d'altres con­tem­po­ra­nis, i impli­cant alguns cre­a­dors que la xef admira, entre els quals dos japo­ne­sos.