Luxe a la Toscana catalana

L'holandès Geert van Heij­nin­gen recorda: “El dia que em van dir que no impor­ta­ven ni el cli­ent ni el tre­ba­lla­dor sinó l'acci­o­nista, vaig sor­tir cor­rents per la porta del banc.” Amb la seva dona Jac­que­line, que també tre­ba­llava en el sec­tor finan­cer, van deci­dir-se a fer un canvi de vida per “fer rea­li­tat el que la majo­ria de gent vol, que és que­dar-se sem­pre de vacan­ces”. I va tenir clar que ho faria impul­sant un allot­ja­ment d'alt nivell a Cata­lu­nya, un país que havia visi­tat de vacan­ces amb els seus pares des que era un nen, a finals dels anys sei­xanta. Quan va arri­bar l'hora de bus­car un lloc on fer rea­li­tat el seu somni, van tenir clar que seria a Cata­lu­nya i van visi­tar unes 150 fin­ques de tot el país.

I la que va encai­xar en el seu pro­jecte va aparèixer el 2006 a la torre de Clara­munt: la vil·la de vacan­ces que, el 1900, es va fer cons­truir el marquès de Giro­ne­lla. La ubi­cació va jugar molt a favor, perquè el muni­cipi és “a prop de tot i lluny de tots”. En Geert explica que els visi­tants valo­ren la tran­quil·litat de l'entorn, però també la pro­xi­mi­tat a Bar­ce­lona, Mont­ser­rat, els cellers del Penedès, la Costa Dau­rada i, fins i tot, els Piri­neus.

Cinc anys després, obrien la casa amb els pri­mers qua­tre apar­ta­ments, que s'ani­rien com­ple­tant fins als vuit actu­als. El con­cepte que pro­po­sen és el de turisme rural amb totes les como­di­tats que els visi­tants tin­drien a casa seva, una tendència que, segons Van Heij­nin­gen, ja fun­ci­ona des de fa anys en regi­ons com ara la Tos­cana ita­li­ana. Tot i que per al cli­ent autòcton és des­co­ne­gut, en Geert defensa que el seg­ment més luxós del turisme rural té molt recor­re­gut a fer a Cata­lu­nya. L'holandès hi afe­geix que, sovint, “tam­poc comprèn el preu”, a par­tir d'uns mil euros set­ma­nals per apar­ta­ment. De fet, en cinc anys, només han pas­sat per Torre Nova cinc cli­ents de l'Estat espa­nyol. La majo­ria són holan­de­sos i bel­gues, seguits d'ale­manys, angle­sos i visi­tants de països molt més llu­nyans, com ara els Estats Units, l'Índia o Austràlia. Tots de per­fils amb un alt poder adqui­si­tiu.

Un cop a la torre de Clara­munt, els turis­tes –unes qua­ranta per­so­nes aquesta set­mana– “gau­dei­xen d'una experiència autèntica al poble, van als bars i res­tau­rants, al super­mer­cat, a la fleca...” La casa no té ni recepció ni bar pre­ci­sa­ment perquè l'objec­tiu dels pro­pi­e­ta­ris “és col·labo­rar amb l'entorn”. Els visi­tants també aca­ben gra­ta­ment sor­pre­sos per les fes­tes majors, els cor­re­focs i les calçota­des.

Una experiència, però, sovint incom­presa. Per exem­ple, els bancs només els van donar finançament per com­prar l'immo­ble, “perquè no cre­ien en el turisme en aquesta zona”. Geert van Heij­nin­gen defensa que, “tot i que a les admi­nis­tra­ci­ons els costi de veure”, el sud de l'Anoia pot ser “la Tos­cana cata­lana”, per la seva ubi­cació i l'entorn natu­ral. També asse­gura que ja es pre­pa­ren ini­ci­a­ti­ves simi­lars a la seva.