la crònica

Tarragona

Anotacions en un nou moment de confrontació amb Reus

L'edi­fici de la Cam­bra Ofi­cial de Comerç, Indústria i Nave­gació de Tar­ra­gona, tocant a la ram­bla Nova, té a la façana una pan­carta enorme amb les fra­ses «Tar­ra­gona capi­tal. Tar­ra­gona som tots». No és l'única pan­carta així que hi ha a la ciu­tat. Dema­nen que Tar­ra­gona sigui capi­tal de la nova vegue­ria, que no volen que es digui Camp de Tar­ra­gona sinó direc­ta­ment Tar­ra­gona. El lema Tar­ra­gona som tots és un típic lema inva­sor, de la mena d'España somos todos o el sis­tema que ens hem dat. T'agradi o no, se t'inclou al con­cepte que l'encapçala. El lema de Reus és Tots som capi­tal i té per logo un avió que s'enlaira. Tàrraco era la capi­tal de la província Tar­ra­co­nense. A la ram­bla Nova, els car­tells de pro­moció del comerç diuen: «Pas­seja't per la història.»

En els últims temps hi ha hagut tri­ful­gues sobre si l'aero­port, que és a Reus, havia dir-se Reus o Tar­ra­gona. De moment es diu Aero­pu­erto de Reus. El desem­bre pas­sat es va fer al Tea­tre For­tuny de Reus l'acte de pre­sen­tació de Reus com a can­di­data a capi­tal de vegue­ria. Benach hi era, i que el pre­si­dent del Par­la­ment de tots fos allà no va agra­dar gens a Tar­ra­gona. Benach és gan­xet (reu­senc), és dels Xiquets de Reus, es pas­seja amb samar­re­tes de la colla, té una masia, porta un trac­tor, el veuen arri­bar amb el seu famós cotxe ofi­cial... Però Reus per mi ha donat un polític molt millor, Ariel San­ta­ma­ria, el regi­dor que va entrar a la política després que se li apa­regués dos cops Elvis Pres­ley. Per solu­ci­o­nar el tema del túnel bar­ce­loní de l'AVE, San­ta­ma­ria va pro­po­sar tras­lla­dar la Sagrada Família a Reus, d'on era Gaudí. Ara ha pen­jat un vídeo a inter­net on surt al seu des­patx, ple de foto­gra­fies d'Elvis, amb una samar­reta negra de Reus is not Tar­ra­gona i amb una gui­tarra. Toca el Love me ten­der i després anun­cia que, vist que «no tenim res per com­par­tir amb els de Tar­ra­gona perquè les dues ciu­tats són total­ment incom­pa­ti­bles», el seu grup, el CORI, pre­sen­tarà una moció per tal que Reus tin­gui vegue­ria pròpia i en sigui la capi­tal. No demana la capi­ta­li­tat de tot. Una vegue­ria per a cadascú i fora pro­ble­mes.

Quan els de Reus se'n van a Tar­ra­gona, diuen que van al barri marítim de Reus. Quan és Santa Tecla, els joves tar­ra­go­nins can­ten «voti, voti, voti, reu­senc el que no voti». Men­tres­tant, a 70 quilòmetres, Ascó demana un cemen­tiri nuclear. Les cen­trals de Van­dellòs són a 50 quilòmetres. «Hi ha pro­ble­mes de pudor amb els polígons», m'explica un tar­ra­goní, «però quan la refi­ne­ria de Rep­sol al Morell, de nit, treu fla­mes, el cel sem­bla una posta de sol per­ma­nent. Quan jo era petit les llu­me­ne­tes del polígon em feien somiar en tor­res altes, una gran ciu­tat com Nova York».

Anant cap a mar, els últims trams de la ram­bla Nova fan pujada. És pecu­liar d'aquesta Ram­bla. No baixa a mar, sinó que hi puja. El final és abrupte, una barana i un pre­ci­pici. Aquí vénen els suïcides. L'últim, un cam­brer que havia per­dut la feina. Fa anys una mare hi va llençar el fill abans de sal­tar ella. Que Tar­ra­gona sigui en un escar­pat feia molt difícil una estació per al TAV, i la riva­li­tat amb Reus va impe­dir que es fes en aque­lla ciu­tat. Van fer-la al mig dels camps. Els tar­ra­go­nins s'acos­ten al mira­dor a «tocar ferro», és a dir, a tocar la barana i veure volar els coloms des de sobre, i el moll i els petro­li­ers qui­ets, plans i llargs, més enfon­sats els car­re­gats, menys enfon­sats els que ja han bui­dat, i en dies clars les pla­ta­for­mes petro­li­e­res, mar endins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.