Medi ambient

Una via verda de la muntanya al mar

Vuit municipis de la Selva prenen part en una ruta que resseguirà el riu Tordera, des del Montseny fins a Blanes

Els promotors destaquen que el circuit és “més que anar a passeig”

El projecte vol ser un incentiu per al desenvolupament del territori

Vuit muni­ci­pis de la Selva s'han adhe­rit a la ini­ci­a­tiva del Con­sell Comar­cal i tre­ba­llen per fer rea­li­tat una ruta de sen­de­risme i de bici­cleta tot ter­reny (BTT) que recorri la Tor­dera. L'iti­ne­rari per la Tor­dera, bate­jat com a Tour­dera, serà una via verda de gai­rebé 200 km que dis­cor­rerà pel Vallès Ori­en­tal, la Selva i el Maresme.

El pro­jecte va arren­car fa sis anys i va sor­gir del Con­sell Comar­cal. Ales­ho­res l'alcalde d'Hos­tal­ric, Josep Antoni Frias (CiU), en va començar la feina de coor­di­nació poc després que l'alcalde de Fogars, Josep Vilà, li con­sultés la manera d'acon­se­guir atraure més públic al museu de la page­sia, deta­lla Frias.

Els ajun­ta­ments de Bla­nes, Fogars, Mas­sa­nes, Hos­tal­ric, Sant Feliu de Bui­xa­lleu, Arbúcies, Breda i Riells i Via­brea han sig­nat un con­veni amb el Con­sell Comar­cal i s'han adhe­rit a la ruta Tour­dera. També ho han fet tres muni­ci­pis del Maresme (Tor­dera, Pala­folls i Mal­grat) i set del Vallès Ori­en­tal (Fogars de Montclús, Gualba, Mont­seny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palau­tor­dera, Santa Maria de Palau­tor­dera i Vall­gor­guina).

“Flux de visi­tants”

El tècnic del Con­sell Comar­cal Marc Coro­mi­nas ha par­ti­ci­pat en la ges­tació i el desen­vo­lu­pa­ment del pro­jecte. Hi veu una ruta de desen­vo­lu­pa­ment ter­ri­to­rial que va néixer amb la idea de cohe­si­o­nar el ter­ri­tori. “Tenim una zona lito­ral amb molt de turisme i tenim una zona que és el Mont­seny, amb una afluència impor­tant de gent interes­sada en la natu­ra­lesa. I amb la ruta volíem que hi hagués un flux de visi­tants res­se­guint la Tor­dera i que, al final, gene­res­sin con­sum en el ter­ri­tori en res­tau­rants, allot­ja­ments, llo­guer de bici­cle­tes, pas­se­ja­des a cavall, guiat­ges... És un pro­jecte de desen­vo­lu­pa­ment del ter­ri­tori.”

Coro­mi­nas con­si­dera que el traçat “és una ruta que res­se­gueix el curs flu­vial. A Europa és molt comú [en el cas del Danubi o el Roine], i a l'Empordà ja n'hi ha una. Serà una oferta molt bona per als muni­ci­pis del lito­ral, per diver­si­fi­car l'oferta. Als muni­ci­pis de l'inte­rior, que solen tenir rutes peti­tes, tenir una ruta d'aquesta enver­ga­dura també està bé. Els por­tarà gent i d'altres hi pas­sa­ran”. A l'Empordà, hi ha la ruta Camí Natu­ral de la Muga, entre Sant Llo­renç de la Muga i fins a Empu­ri­a­brava, de 40 km.

El recor­re­gut com­plet, de 195 km, és per a sen­de­ris­tes i ciclis­tes, tret d'algun tram no acces­si­ble en dues rodes, en què s'han bus­cat alter­na­ti­ves. “En el tram mitjà i baix, des de Bla­nes i fins a Sant Esteve de Palau­tor­dera, és per a públic fami­liar i, amb pocs punts pro­nun­ci­ats, la ruta és pla­nera. Més amunt, reco­ma­nem la BTT perquè les pis­tes fores­tals, els camins són pis­tes de mun­ta­nya i els pen­dents són més grans.”

El Con­sell Comar­cal con­fia que en un màxim de dos anys haurà “exe­cu­tat tot el pro­jecte”, diu el dipu­tat de Pro­moció Econòmica i Diplab de la Dipu­tació de Girona, Josep Antoni Frias. Frias valora que amb la ruta es rei­vin­di­ca­ran ele­ments natu­rals com la desem­bo­ca­dura de la Tor­dera a Bla­nes.

Coro­mi­nas explica que entra­ran en el por­tal Wiki­loc totes les rutes. “La idea és tenir la ruta feta, i després vindrà la feina amb l'empre­sa­riat.” La ruta és “més que anar a pas­seig a prop del riu”, diu Frias. “En ori­gen, durant la ruta hi haurà pla­fons i senya­lit­zació per conèixer el patri­moni arqui­tectònic, d'experiències, com ara el Domus Sent Soví [cen­tre gas­tronòmic] d'Hos­tal­ric, la ter­rissa de Breda, el museu del bosc de Sant Celoni, les masies de Riells, el museu de la page­sia de Fogars...”, explica el bat­lle.

LA FRASE

Parlem de dues províncies, de tres consells comarcals, però els pobles som el primer de tot
Josep Antoni Frias
DIPUTAT DE PROMOCIÓ (cIu)
6
anys
és el que fa que va néixer el projecte. El 2010, el Consell va perfilar la idea i es va reunir amb els consistoris.

LES XIFRES

2
anys
és el període màxim em què el diputat Josep Antoni Frias preveu que el projecte estigui “del tot executat”.
90,5
quilòmetres
repartits en 8 municipis de la Selva són els que formen part de la Tourdera. A Arbúcies, n'hi ha 41,5.
195
quilòmetres
és el recorregut total de la ruta que ressegueix la Tordera, la riera d'Arbúcies i pobles dels voltants.

Quan els pobles són poderosos

J.F

El projecte de la ruta de la Tourdera ha estat liderat pel Consell Comarcal de la Selva. L'antic conseller comarcal de promoció econòmica, Josep Antoni Frias (CiU), és ara el diputat de Promoció Econòmica i Diplab de la Diputació de Girona. Va ser un dels ideòlegs de la ruta Tourdera i valora que l'empenta dels ajuntaments de vegades supera els entrebancs administratius.

Frias és alcalde d'Hostalric des del 2007. Assenyala que el projecte és un exemple “molt interessant” del fet que “quan les voluntats dels pobles volen anar endavant, van endavant”. Segons el diputat, “sempre tenim les barreres administratives. Estem parlant de dues províncies, de tres consells comarcals [Selva, Vallès Oriental i Maresme], però és un exemple que som el primer de tot”.

Amb el parc natural

La ruta de la Tordera inclou la riera d'Arbúcies, el principal afluent del riu, i municipis que hi són a tocar que ho han vist com una bona oportunitat. “No només parlem de la Tordera i la riera d'Arbúcies sinó que estem parlant dels baixants que arriben a la Tordera. Per exemple, tenim Vallgorguina, tenim Breda, tenim Massanes, tenim Riells. Tothom s'hi ha anat afegint... També hi és la direcció del Parc Natural del Montseny. Anem avançant, tenim una web [tourdera.cat]...”

El Montseny (Vallès Oriental) –allà on neix el riu– és el primer municipi on el tram del Tourdera està fet. El consistori va trobar finançament a través del pla únic d'obres i serveis (Puosc) de la Generalitat. La Diputació de Barcelona finançarà els trams dels seus municipis i per la seva part, la Diputació de Girona podria assumir una bona part del finançament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia