Un hospital a la contra

L'Ajuntament de Sant Celoni aprova la construcció del futur equipament, que ha de donar cobertura a 70.000 persones, en uns terrenys que Política Territorial vol destinar a una zona residencial estratègica

Els tres grups muni­ci­pals a l'Ajun­ta­ment de Sant Celoni (Vallès Ori­en­tal) –CiU, al govern, PSC i CUP, a l'opo­sició– han con­sen­suat després d'un període de reu­ni­ons entre tots tres grups, ubi­car l'hos­pi­tal nou, que ha de donar cober­tura a 70.000 habi­tants, als ter­renys cone­guts com Can Riera de l'Aigua. El ter­reny pro­po­sat és de 20.500 metres qua­drats i ocupa l'espai entre la casa de pagès de Can Riera i el camí –vegeu la zona mar­cada a la foto­gra­fia–. El nou hos­pi­tal de Sant Celoni, que subs­ti­tuirà l'actual, que ha que­dat petit, donarà ser­vei a les següent pobla­ci­ons del Baix Mont­seny: Sant Celoni, Sant Esteve de Palau­tor­dera, Santa Maria de Palau­tor­dera, Cam­pins, Fogars de Montclús, Gualba, Lli­nars del Vallès, Mont­seny, Sant Antoni de Vila­ma­jor, Sant Pere de Vila­ma­jor, Vall­gor­guina i Villalba Sas­serra i a tres pobla­ci­ons de la comarca de la Selva: Riells i Via­brea, Breda i Hos­tal­ric.

Amb con­sulta popu­lar

Amb la decisió d'ubi­car l'hos­pi­tal a Can Riera de l'Aigua, govern i opo­sició reo­bren la polèmica sobre uns ter­renys inclo­sos per la Gene­ra­li­tat en una àrea resi­den­cial estratègica (ARE), a la qual el muni­cipi s'hi oposa. Així va que­dar reflec­tit en els resul­tats d'una con­sulta popu­lar del muni­cipi, con­tro­ver­tida, feta a prin­cipi d'any –en què el 70% dels votants van expres­sar-se en con­tra de l'ARE–, tal com ha comu­ni­cat repe­ti­da­ment el con­sis­tori de Sant Celoni al govern català. La zona de l'ARE pro­jec­tat pre­veu, entre d'altres, i després d'una pri­mera modi­fi­cació, la cons­trucció de 542 habi­tat­ges i una reserva de sòl per a un hos­pi­tal, però també implica que els ter­renys que ara per ara cons­ten com a sòl rústic pas­sin a ser requa­li­fi­cats com a urba­nit­za­bles i, d'aquesta manera, el seu valor econòmic sigui molt més ele­vat a l'hora de tenir en compte una pos­si­ble expro­pi­ació o com­pra.

Expe­di­ents pen­dents

El març pas­sat, el Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques (DPTOP) va apro­var el pla­ne­ja­ment de les ARE de Cata­lu­nya, però va que­dar pen­dent, pre­ci­sa­ment, la del Vallès Ori­en­tal –en què s'hi inclo­uen els ter­renys de Can Riera de l'Aigua– i la d'alguns muni­ci­pis de l'Alt Penedès i el Gar­raf. El DPTOP ha con­fir­mat que els expe­di­ents de l'ARE del Vallès Ori­en­tal encara no han pas­sat per la comissió ter­ri­to­rial d'Urba­nisme de Bar­ce­lona. L'Ajun­ta­ment, que ha recla­mat repe­ti­da­ment que es retiri l'ARE d'aquesta zona i, recent­ment, ha comu­ni­cat al Depar­ta­ment de Salut la decisió unànime d'ubi­car-hi l'hos­pi­tal, també con­firma que, de moment, no s'ha rebut cap res­posta. No obs­tant això, els tècnics de l'Ajun­ta­ment de Sant Celoni ja tre­ba­llen en el pro­jecte del nou hos­pi­tal i es cal­cula que només per dur a terme tota la tra­mi­tació urbanística es neces­si­ten cap a sis mesos.

La CUP i les ARE

La CUP de Sant Celoni ha estat el partit de la població més crític amb l'ubicació de les zones de l'ARE a Can Riera de l'Aigua i, des del primer moment, s'hi va oposar. En el butlletí informatiu Vilacup, difós just abans del referèndum sobre l'ARE celebrat a la població del Vallès Oriental, la CUP ja denunciava que el 60% de Can Riera de l'Aigua «és propietat de les societats immobiliàries més importants de Catalunya» i que, entre els projectes que una d'aquestes societats havia de tirar endavant era un gratacels a Cornellà de Llobregat, conegut popularment com la «Torre Montilla»; es tracta d'un projecte ideat durant l'alcaldia de José Montilla, però que va quedar aturat. En el cas de Sant Celoni, la CUP també va criticar el fet que justament quan el consistori va anunciar que volia construir l'hospital nou a la zona de Can Riera de l'Aigua, en uns terrenys, aleshores rústics, la Generalitat va decidir aplicar-hi aquesta ARE, que converteix els terrenys en urbanitzables i que fa que el seu valor sigui ara «desmesurat». La crítica de la CUP, però, va més enllà de Sant Celoni i, en aquest sentit, la comissió de juristes de la CUP ha impugnat totes les ARE de Catalunya perquè considera, entre d'altres, que vulneren l'autonomia municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.