Les pluges del maig van marcar la recuperació de la mitjana de precipitacions a l'Alt Camp

El 2008 passarà a la història pel tornado que va arrasar 20 hectàrees al terme

A par­tir del mes de maig «es va obrir l'aixeta» i es va començar a «recu­pe­rar la mit­jana de pre­ci­pi­ta­ci­ons anual». La comarca, tal com recorda Joan Maria Boro­nat, par­tia de dos anys de sequera extrema, amb regis­tres molt per sota de la mit­jana de plu­ges reco­lli­des els dar­rers quinze anys. El 2008 ha estat, tal com asse­nyala Boro­nat, «el retorn a la nor­ma­li­tat» en plu­vi­o­me­tria.

De fet, segons les dades (vegeu el gràfic), va ser la segona anu­a­li­tat dels dar­rers deu anys pel que fa a regis­tre de pluja. L'estadística el du fins al 2003, en què es van sobre­pas­sar els 700 litres.

Els regis­tres de pluja cor­res­po­nen, en bona part, a les tem­pes­tes que es van dis­tri­buir a Cabra (344,5 l/m² el 2007), Alco­ver (361 l/m² el 2007) i la Riba (459 l/m² el 2007). A la resta de muni­ci­pis els incre­ments de la mit­jana de plu­vi­o­me­tria anual també van ser impor­tants i es van situar de forma majo­ritària per damunt dels 100 l/m² (Alió, Mont­ferri, Nulles, Puig­pe­lat, Rodonyà, Vila­be­lla i Vila-rodona). Les pre­ci­pi­ta­ci­ons supe­ri­ors entre 200 i 300 l/m² de mit­jana es van pro­duir a Bràfim, els Gari­dells, la Masó, el Pont d'Armen­tera, San­tes Creus, Vall­moll i Valls. Les mit­ja­nes supe­ri­ors als 300 l/m² amb relació al 2007 es van regis­trar a Cabra del Camp, el Milà, el Pla de Santa Maria, la Riba i el Rou­rell.

Joan Maria Boro­nat comenta que, atesa la mit­jana de pre­ci­pi­ta­ci­ons dels pri­mers tres mesos de l'any, el 2009 es podria repe­tir l'estadística de l'any pas­sat. Tot i així, es mos­tra molt reser­vat perquè, com fa veure, «for­mem part del clima medi­ter­rani», que com­porta oscil·laci­ons impor­tants en la plu­vi­o­me­tria.

Pel que fa a les tem­pe­ra­tu­res, el res­pon­sa­ble del cen­tre mete­o­rològic diu que han bai­xat. «Hem de tenir en compte que un any de pluja també com­porta menys hores de sol i, per tant, menys escal­for.» El crei­xe­ment impor­tant de la tem­pe­ra­tura mit­jana es va pro­duir el 2006, un any de sequera, i ara, els incre­ments es comp­ta­bi­lit­zen amb dècimes.

Tor­nado

El 2008 pas­sarà a la història de la mete­o­ro­lo­gia pel tor­nado que el dia 2 de novem­bre va pas­sar per la comarca. El Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya va deter­mi­nar que la forta tem­pesta va ser un tor­nado. «Un feno­men anor­mal a les nos­tres comar­ques –recorda Boro­nat–, més encara per l'extensió que va adqui­rir.» Els danys que va oca­si­o­nar cor­res­po­nen a les con­seqüències de les rat­xes màximes de vent d'entre 180 i 200 km/h de grau 2 en l'escala de Fujita.

El tor­nado va pas­sar pels muni­ci­pis del Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, en direcció a Sar­ral. En tot el tra­jecte va fer caure quinze mil arbres, unes vint hectàrees de massa fores­tal. També es van pro­duir danys en con­reus i en algu­nes urba­nit­za­ci­ons, com ara la Miral­camp, que va ser la més afec­tada pel tem­po­ral.

Joan Maria Boro­nat comenta que al terme de l'Alt Camp s'han for­mat mànegues de tem­pesta pun­tu­als: «Ara, en ple hivern no s'havia vist mai.» «Els científics –con­ti­nua– asse­gu­ren que aques­tes incidències for­ma­ran part de la nor­ma­li­tat.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.