Medi ambient

Recuperaran unes 200 fonts de les Gavarres

El treball de camp l'està fent el Consorci de les Gavarres, per encàrrec de Salut de la Diputació

En els primers tres municipis, dels 20 que tenen massís, ja se n'han inventariat un total de 67

El Con­sorci de les Gavar­res, que ges­ti­ona i vet­lla aquest espai d'interès natu­ral, està exe­cu­tant, per encàrrec de Salut de la Dipu­tació, un estudi de recerca, inven­tari, gestió i pro­tecció de les fonts d'aigua exis­tents al massís. En aquests moments, l'actu­ació, que porta a terme Maria Pifer­rer, se cen­tra en actu­a­lit­zar totes les urgències d'aigua dels inven­ta­ris avui dia exis­tents. Pifer­rer con­fia a poder inven­ta­riar a l'entorn d'unes dues-cen­tes fonts.

L'actu­ació, que es troba en la fase d'inven­tari, ja s'ha rea­lit­zat als muni­ci­pis de Girona, Calonge i Celrà, amb la loca­lit­zació de 27, 26 i 14 fonts, res­pec­ti­va­ment. La idea és con­ti­nuar aquest tre­ball de camp als altres 17 muni­ci­pis que tenen part del seu terme muni­ci­pal a les Gavar­res i mirar de loca­lit­zar tots els punts hídrics del massís.

Una de les llis­tes uti­lit­za­des és la del tre­ball de Maria Teresa Clo­tet, Lluís Pallí i Car­les Roqué, que par­len, l'any 1999, de 246 fonts. També es té en compte l'inven­tari fet durant els anys 90 del segle pas­sat, que es deia Gavar­res: memòria i futur, amb la loca­lit­zació de 1.400 ele­ments, d'entre els quals hi havia 165 fonts.

La base de dades que està ela­bo­rant el Con­sorci de les Gavar­res aplega una infor­mació com­pleta sobre la loca­lit­zació, la des­cripció, el nivell de pro­tecció, analítiques de l'aigua, notícies sobre la font...

L'esmen­tat tre­ball de camp donarà molta infor­mació sobre les surgències d'aigua, com pot ser si encara ragen o no, si encara són o no recu­pe­ra­bles amb una inter­venció de des­bros­sada o arre­glant-ne la cap­tació o si són d'aigua dolça o picant, és a dir, amb gas i amb una certa presència de ferro.

Un cop enlles­tit aquest procés, s'exe­cu­tarà una nova fase, pre­vista al llarg de l'any vinent, que es con­cre­tarà en la pro­tecció i la inter­venció de les fonts.

La recu­pe­ració i pre­ser­vació de les fonts té diver­sos objec­tius. D'entrada, la seva con­ser­vació, com a patri­moni. Per una altra banda, incor­po­rar-les a l'ús públic, ja sigui a través de rutes de cami­na­des o bé amb bici­cleta, com un actiu turístic i de salut del massís. I pel que fa a les de més difícil accés, es vol mirar d'impli­car enti­tats dels muni­ci­pis de cara a man­te­nir en un bon estat la font.

L'apro­fi­ta­ment de l'aigua del massís ja es feia des de l'època romana, en casos com els de la font del mas Ribot de Calonge o la del mas Petit de can Plaja de Fora­llac. Un apro­fi­ta­ment, ja fos com a con­sum, rega­diu o com a motor (ener­gia hidràulica), que va anar crei­xent amb el pobla­ment d'aques­tes zones.

D'altra banda, les fonts de les Gavar­res ja han estat inclo­ses dins la pro­posta de zona d'interès etnològic de les Gavar­res amb la repre­sen­tació de la font picant de Madre­ma­nya. En aquesta línia, el Con­sorci vol impli­car els 20 muni­ci­pis que es tro­ben dins l'espai per tirar enda­vant polítiques de gestió i pro­tecció dels seus recur­sos hídrics. Una tasca que pot fomen­tar, paral·lela­ment a la pre­ser­vació, el foment del turisme sos­te­ni­ble, amb una xarxa de sen­ders al llarg de les 28.672 hectàrees.

LA XIFRA

28.672
hectàrees
fa l'espai d'interès natural de les Gavarres, repartit en 20 municipis del Baix Empordà i el Gironès.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.