Roques marcianes al Bosc de Tosca

Sovint el terme marciano, del planeta Mart, s'utilitza per referir-se a una cosa no habitual. En el cas dels tossols –petits turons d'un màxim de 10 metres d'alçària– del Bosc de Tosca de les Preses aquest qualificatiu es pot utilitzar també de forma comparativa. I és que, segons els resultats dels estudis del geòleg olotí Llorenç Planagumà, la composició geològica i la morfologia d'aquests tossols només es pot trobar al Bosc de Tosca, en alguns punts d'Islàndia i al planeta Mart.

Cal que es donin una condicions molt especials, cosa que les fa unes formacions rares. Hi ha d'haver una erupció volcànica, o més ben dit, hi ha d'haver una colada de lava que entri en contacte amb una zona de sediments humits, zones torboses de llocs glaçats. El vapor que es genera amb el contacte aprofita escletxes de la lava i va provocant petites erupcions que donen lloc a aquests tossols.

En el cas del Bosc de Tosca, els tossols es van formar amb l'erupció de fa 17.000 anys del volcà del Puig Jordà, coincidint amb el que els científics anomenen màxim glacial, l'època més freda de la darrera glaciació.

Planagumà n'ha cartografiat 80 –hi havia documentació de final del segle XIX i principi del XX, però eren simples llistes de noms–. L'ha sorprès veure que en queden pocs de sencers, ja que al seu interior hi ha unes roques volcàniques prou resistents, però a la vegada més toves que el basalt, molt utilitzades en la construcció. De fet, abunden en els habitatges de la zona i fins i tot al pont del molí del Collell. Es van utilitzar molt amb el creixement demogràfic dels segles XVII i XVIII. El resultats de tota la seva investigació els ha plasmat en un documental creat per Marc Planagumà. Aquest documental es presenta demà al local social del Bosc de Tosca. És una forma d'agrair la col·laboració dels veïns i de l'Ajuntament de les Preses. L'acte es durà terme a les sis de la tarda. Hi haurà berenar i una còpia per als assistents.