El projecte constructiu del túnel de Toses s'està enllestint després de 25 anys de l'obertura del Cadí

El primer tram, la variant de Ribes de Freser, podria estar acabat el 2012

Fa molts anys que per anar del Ripollès a la Cer­da­nya, s'han de recórrer els 44 quilòmetres i els més de 200 revolts de la collada de Toses. Qui hi hagi pas­sat algun cop com­prendrà que és una ver­ta­dera bar­rera que aïlla la Cer­da­nya de la resta de comar­ques giro­ni­nes. Per això, el túnel de Toses s'ha con­ver­tit durant els últims 40 anys en una rei­vin­di­cació cons­tant, fins al punt que també ha estat un tema recur­rent en totes les cam­pa­nyes elec­to­rals. Foment apunta que, si no hi ha entre­bancs, les obres començaran el 2010. Es tracta, però, del pri­mer tram, el de la vari­ant de Ribes de Fre­ser. El 2008, es va adju­di­car, per 1,93 mili­ons d'euros, la redacció del pro­jecte de cons­trucció d'un tram de 22 quilòmetres (entre Ribes de Fre­ser i la Molina) del traçat de l'eix piri­nenc que ha de subs­ti­tuir la collada de Toses i ha d'incloure el túnel de 1.700 metres. El traçat, per al qual hi havia qua­tre opci­ons, pas­sarà per la part més baixa de la vall de Ribes, en paral·lel a la línia de tren Bar­ce­lona-Puig­cerdà. A la Cer­da­nya, després del túnel, la nova car­re­tera anirà força paral·lela a les vies i prop del riu.

Fa 30 anys, es va optar per construir el túnel del Cadí en detriment del de Toses

El 1969 la Diputació de Girona va impulsar la societat Promoción y Desarrollo de Gerona, SA (Prodygesa) per promoure el túnel de Toses, amb Caixa Girona, «la Caixa», 55 ajuntaments i altres entitats. El 1975, el govern espanyol atorgava a Prodygesa la concessió de la gestió del túnel per 35 anys en règim de peatge. El 1979, ja es parlava de la competència que podia comportar la construcció del túnel del Cadí a la construcció del de Toses. Aleshores semblava força clar que la discussió se centrava en la tria d'una de les dues infraestructures. Finalment, el primer dels dos túnels es va acabar construint promogut per Incasa, amb la Generalitat com a accionista principal. Es potenciava així l'eix del Llobregat. Això va provocar que el segon projecte quedés al calaix, tot i que el territori apostava per Toses pel benefici que suposava per al Ripollès. Els representants de les institucions del Ripollès i la Cerdanya han tingut sempre clar que aquella decisió va ser política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.