Bracons

Un tra­jecte soli­tari i noc­turn en cotxe de Bar­ce­lona a Olot con­vida a pen­sar, i molt. Més encara si intenta recórrer per pri­mer cop l'iti­ne­rari que l'ha de por­tar a la capi­tal de la Gar­rotxa tra­ves­sant el famós túnel de Bra­cons, una de les pri­me­res de la llarguíssima llista de des­a­vi­nen­ces que van con­ver­tir el pri­mer tri­par­tit en aquell Dra­gon Khan, i que han abo­cat el segon a aca­bar com el rosari de l'aurora. Tra­vesso Mont­cada per la C-17 recor­dant la fer­mesa amb què ICV i ERC van opo­sar-se a la cons­trucció del túnel durant l'últim govern de Jordi Pujol. Arribo a Gra­no­llers amb la imatge d'aque­lles dis­cus­si­ons sobre l'amplada de la infra­es­truc­tura, que va aca­bar sent de tres car­rils –un de pujada i dos de bai­xada– per decisió dels eco­so­ci­a­lis­tes. I supero Vic pen­sant en els anys i panys que han hagut d'espe­rar els ciu­ta­dans d'Osona i la Gar­rotxa per tenir un túnel bàsic per a la con­nexió de les dues comar­ques. Es van inver­tir sis anys i 300 mili­ons d'euros en la cons­trucció d'un túnel que espero tro­bar-me després de pas­sar Man­lleu, i que em costa loca­lit­zar perquè no està indi­cat enlloc. El car­tell que marca el camí per anar cap a Olot i Torelló gro­gueja dels anys que fa que està pen­jat, però agafo la des­vi­ació i em toca la lote­ria, perquè arribo a un túnel modern i ben il·lumi­nat que deu ser el de Bra­cons. Dic que deu ser-ho perquè tam­poc posa enlloc que ho sigui i perquè acabo arri­bant a Olot. És negra nit i costa treure con­clu­si­ons. I la que em passa pel cap a aque­lles hores és que els mem­bres del govern es van pas­sar tant temps dis­cu­tint sobre el túnel, que no els devia que­dar esma per par­lar de com calia senya­lit­zar-lo. No fos cas que algú els acusés de voler embru­tar el pai­satge.