Sense fer volar coloms

El 20 de gener del 2009 el govern de la Gene­ra­li­tat va apro­var, amb tota l'apa­rença de ser una ambi­ci­osa, però il·lusa, carta als Reis, el pla d'aero­ports, aeròdroms i heli­ports de Cata­lu­nya 2009-2015. El docu­ment, la vigència del qual fina­litza enguany, pre­veia fins a onze noves ins­tal·laci­ons (entre aero­ports i aeròdroms) arreu del país i tenia un pres­su­post d'inversió d'1.586 mili­ons d'euros. De tot el que es pro­gra­mava de nou en aquell pla, amb par­ti­des assig­na­des i tot (vegeu gràfic) i que no estigués ja en fun­ci­o­na­ment, poca cosa s'ha fet. La crisi econòmica ha desat la majo­ria de pro­jec­tes al calaix.

El pla 2009-2015 (ree­dició d'un pri­mer docu­ment apro­vat el desem­bre del 2007) con­tem­plava el desen­vo­lu­pa­ment de qua­tre aero­ports comer­ci­als. Menys el de Lleida-Alguaire (que es va començar a cons­truir el 2007) i el d'Andorra-la Seu d'Urgell (reo­bert el 2010 i obert als vols comer­ci­als aquest gener), els altres dos con­ti­nuen sent una mera hipòtesi. Ni aero­port cor­po­ra­tiu-empre­sa­rial ni aero­port a les Ter­res de l'Ebre. “En el seu moment hi va haver algu­nes empre­ses interes­sa­des a obrir un camp de vol a l'entorn de Tor­tosa amb fina­li­tats més aviat turísti­ques, però al final es van tirar enrere”, explica Ricard Font, secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Per a l'aero­port cor­po­ra­tiu, amb pos­si­bi­li­tats de situar-se a Òdena i amb una assig­nació de gai­rebé 96 mili­ons d'euros al pla, Font ha con­fir­mat que a finals d'aquest any que­darà apro­vat el pla direc­tor urbanístic aero­por­tu­ari (PDUA) de l'aeròdrom d'Igua­lada-Òdena, que s'està redac­tant. Con­sen­suat amb els muni­ci­pis, el PDUA “donarà unes garan­ties econòmiques i urbanísti­ques per a aquells que tin­guin intenció d'inver­tir en aquesta infra­es­truc­tura, tant per con­ti­nuar sent un aeròdrom com per si algú està dis­po­sat a fer-hi una inversió més impor­tant d'avi­ació gene­ral”, expli­cita Font.

L'alcalde en fun­ci­ons d'Òdena, Pep Solé, no creu neces­sari tenir aero­port cor­po­ra­tiu al muni­cipi “perquè no hi ha demanda i el de Bar­ce­lona té prou capa­ci­tat”. Per tant, el que s'ha de fer és “poten­ciar l'acti­vi­tat actual de l'aeròdrom, que és l'espor­tiva”. En canvi, l'alcalde electe, Fran­cisco Gui­sado, és par­ti­dari (tal com reco­llia fins i tot el seu pro­grama elec­to­ral) de tenir un aero­port cor­po­ra­tiu al terme, “un equi­pa­ment que ens canviés l'oci d'uns pocs pel negoci de molta més gent i que fos d'interès gene­ral”.

En aquest sen­tit, el secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat deixa clar que la rea­li­tat econòmica ara és una altra i que el cri­teri del govern amb vista al pla 2016-2025 ha can­viat. El ritme inver­sor en infra­es­truc­tu­res aero­portuàries dels anys vinents estarà basat en la ini­ci­a­tiva pri­vada i en les opor­tu­ni­tats de negoci. “L'admi­nis­tració pública no pro­mourà el desen­vo­lu­pa­ment de més infra­es­truc­tu­res, perquè al nos­tre país no en tenim man­cança, sinó que el que fa falta és ren­di­bi­lit­zar el que ja tenim fet”, reco­neix. Pel que fa a l'avi­ació comer­cial, “en aquest moment al con­junt d'aero­ports de Cata­lu­nya podríem arri­bar a moure 75 mili­ons de pas­sat­gers i n'estem movent uns 40”.

Sense notícies

A banda dels aeròdroms ja exis­tents que reco­llia el pla 2009-2015 –a més del d'Igualda-Òdena, els de Saba­dell, Alfés (“quan el Suprem ens digui que hem d'exe­cu­tar sentència ho farem”, diu Font en referència al tan­ca­ment d'aquest aeròdrom), Calaf-Salla­vi­nera, la Cer­da­nya, Empu­ri­a­brava i Man­resa-Sant Fruitós– el docu­ment del govern també par­lava d'aeròdroms, la via­bi­li­tat dels quals estava pen­dent d'ana­lit­zar-se, al Pri­o­rat, Vall­moll, el Cas­tell de Santa Maria, Tàrrega, Molle­russa i Pala­folls. Res­pecte a aquests emplaçaments, tot i que en alguns casos sí que exis­teix un camp de vol, Font repe­teix que “des del punt de vista públic no són inver­si­ons que en aquest moment res­pon­guin a una neces­si­tat de país”.

Una situ­ació simi­lar és la que es dóna als set aeròdroms en pro­jecte que hi havia el 2009: a Arnès, Ribera d'Ebre, Lla­durs, Cer­vera, Tremp, Prat de Moià i Vila­da­mat. Sobre tots aquests el secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat explica: “Almenys durant aquests dar­rers qua­tre anys no hi ha hagut ningú que hagi mos­trat el seu interès per desen­vo­lu­par-los.” I així ho con­fir­men des del ter­ri­tori. “Sí que se n'havia par­lat, per allà als anys 2002 o 2003, però que a mi em consti des de lla­vors el tema ha que­dat apar­cat. Si més no a l'Ajun­ta­ment no tenim constància que s'hagi fet cap pas més”, comenta Joan Vilà, alcalde en fun­ci­ons de Lla­durs, sobre l'aeròdrom auxi­liar, des­ti­nat a ser­veis públics d'emergència i pro­tecció civil i ús espor­tiu, que s'havia dit de fer.

A Vila­da­mat, l'alcalde en fun­ci­ons, Robert Saba­ter, diu que a l'escola de vol pri­vada que hi ha al muni­cipi en els últims anys s'ha fet una ampli­ació i avui té una quin­zena d'han­gars pri­vats per a avi­o­ne­tes i ultra­lleu­gers. Segons Saba­ter, s'havia par­lat d'asfal­tar les pis­tes de l'inci­pi­ent aeròdrom però apunta que, en tot cas, cal­dria un pla per modi­fi­car la infra­es­truc­tura. “S'hau­ria de mirar quin seria l'ús i la fina­li­tat”, comenta.

En via morta també es tro­ben aeròdroms com el d'Arnès, el de Tremp o el de Cer­vera, on hi ha un camp de vol ope­ra­tiu però amb poca acti­vi­tat. Jaume Car­ca­sona, tinent d'alcalde en fun­ci­ons de Cer­vera, diu que fa un temps havien rebut alguna pro­posta de part de la ini­ci­a­tiva pri­vada d'ins­tal·lar-hi uns han­gars. “La il·lusió hi era, però tocant de peus a terra jo, que lla­vors era pri­mer tinent d'alcalde, veia molt difícil desen­vo­lu­par-ho. Els matei­xos socis de l'aero­club s'hi van negar perquè tenien por de per­dre la seva iden­ti­tat, una cosa típica de la Segarra”, iro­nitza Car­ca­sona.

Sobre la neces­si­tat que s'acabi fent un aeròdrom amb cara i ulls a Cer­vera, el regi­dor cer­verí (i pilot d'avi­ació) creu que amb l'aero­port de Lleida-Alguaire a tocar seria llençar els diners. “No s'han de fer volar coloms. Hem d'omplir d'aeròdroms pobla­ci­ons que estan a menys de 100 km i tenir-ne un a Tremp, també?”, pre­gunta.

Per part de la Gene­ra­li­tat, la lliçó sem­bla apresa. “Els plans han de tenir pro­jecció de futur, i el ritme d'exe­cució l'ha de mar­car, inde­fec­ti­ble­ment, l'eco­no­mia. Cada inversió ha d'estar ava­lada per un retorn econòmic i social. Hagués estat incons­ci­ent, per part del govern actual, desen­vo­lu­par aques­tes infra­es­truc­tu­res perquè ho deia un pla fet amb ante­ri­o­ri­tat”, admet Font.