A Palamós, dos pobles un municipi

L’any 1940, l’Ajun­ta­ment de Palamós va ini­ciar un expe­di­ent d’agre­gació de Sant Joan al seu muni­cipi. L’objec­tiu era fer créixer el terme muni­ci­pal, limi­tat pel mar i pel de Sant Joan, que tenia una gran extensió. Dos anys més tard, el 31 de març del 1942, per ordre del Minis­teri de la Gover­nació, les dues pobla­ci­ons, Sant Joan i Palamós, es van fusi­o­nar en un sol muni­cipi, amb la deno­mi­nació i capi­ta­li­tat de Palamós. Aquest any 2017, doncs, es com­plei­xen 75 anys d’aquesta agre­gació. Aquests dos pobles es van con­ver­tir en un muni­cipi, però el sen­ti­ment de poble es va man­te­nir a Sant Joan, i molt. Fins i tot ara, molts veïns, quan se’ls pre­gunta d’on són res­po­nen sense dub­tar: “Sóc de Sant Joan.” És igual si per molts altres veïns de Palamós Sant Joan és un barri –segu­ra­ment, des d’una pers­pec­tiva estric­ta­ment admi­nis­tra­tiva, és així–, el sen­ti­ment de poble no s’ha per­dut. “Estic emo­ci­o­nat, molt emo­ci­o­nat d’aquest reco­nei­xe­ment i d’aquesta expo­sició”, desa­ta­cava Albert Taber­nero, veí de Sant Joan. Una visió com­par­tida per l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Veïns de Sant Joan, Fran­cesc Matés, dis­sabte a la tarda, durant la pre­sen­tació d’una expo­sició a cel obert, a la plaça Mossèn Gumer­sind.

La mos­tra, titu­lada Dos pobles, un muni­cipi i ins­tal·lada a la plaça que porta el nom d’aquest recor­dat mossèn, vol ofe­rir una pin­ze­llada sen­zi­lla i res­pec­tu­osa amb els ele­ments que les pobla­ci­ons de Sant Joan i Palamós han apor­tat a la con­fi­gu­ració del muni­cipi actual. L’expo­sició consta de deu pla­fons que repas­sen des de la intro­ducció –en què es recull un mapa del tot l’actual terme de Palamós amb dis­tinció dels límits dels antics muni­ci­pis que el com­po­nen– als àmbits temàtics del tre­ball, l’edu­cació, el patri­moni i la vida social en les dues anti­gues pobla­ci­ons. A més, conté un dar­rer plafó amb tres docu­ments, con­ser­vats al Ser­vei d’Arxiu Muni­ci­pal de Palamós, que són clau per com­pren­dre l’iti­ne­rari de Sant Joan com a muni­cipi fins al 1942. Es tracta d’una mos­tra pen­sada per ser vista al car­rer i amb diver­sos nivells de lec­tura. Cada plafó inclou un text intro­duc­tori breu, referències a la dècada del 1940, extre­tes de les fonts primàries dels fons dels ajun­ta­ments de Sant Joan i de Palamós. I és que la vin­cu­lació entre els dos pobles ha estat pro­funda i llu­nyana. Des del segle XIII i fins a finals del XVIII, Palamós, Vila-romà i Vall-llo­brega havien for­mat part d’un únic ter­ri­tori i juris­dicció, “la bat­llia de Palamós”. Tot i això, el nucli de Sant Joan, també iden­ti­fi­cat anti­ga­ment com a lloc de Santa Eugènia de Vila-romà, sem­pre havia man­tin­gut un caràcter propi que es posà en evidència a par­tir del 1799, quan esde­vingué un muni­cipi amb dret a gover­nar-se a si mateix. Dos pobles, un muni­cipi es podrà veure a Sant Joan durant l’agost i el setem­bre i, poste­ri­or­ment, els mesos d’octu­bre i novem­bre es tras­lla­darà al pas­seig del Mar de Palamós.

La mos­tra ha estat cre­ada per l’Ajun­ta­ment a través del Ser­vei d’Arxiu Muni­ci­pal i amb la col·labo­ració de la Dipu­tació de Girona.