Creix el Parc de l’Alt Pirineu

Han detec­tat qua­tre espècies noves d’ani­mals i vege­tals durant el 2017 a l’entorn del Parc Natu­ral de l’Alt Piri­neu, gràcies a la col·labo­ració d’experts en fauna i flora. Es tracta del rat­pe­nat de peus grans, el cucut reial, la papa­llona noc­turna Jor­da­nita buden­sis i l’Achi­llea rose­o­alba, una planta pro­vi­nent de les zones alpi­nes del nord d’Itàlia. Amb les noves tro­ba­lles, el Parc Natu­ral de l’Alt Piri­neu ja té en total 1.576 espècies de flora, 283 espècies de ver­te­brats, 865 espècies de lepidòpters, 31 espècies d’odo­nats i 138 hàbitats. La tro­ba­lla del rat­pe­nat de peus grans va tenir lloc durant el juliol pas­sat, gràcies als tècnics del Cen­tre Tec­nològic Fores­tal de Cata­lu­nya, en l’àmbit de la Zona d’Espe­cial Con­ser­vació Alt Pallars de la Xarxa Natura 2000. Van loca­lit­zar una colònia nova amb més de 10 mas­cles adults a una cova molt pro­pera als límits del parc. Tan­ma­teix, la pro­xi­mi­tat fa pen­sar als experts que aquesta espècie també habita en l’inte­rior del seu àmbit. El Myo­tis capac­ci­nii és una espècie en perill d’extinció pre­sent al sec­tor més ori­en­tal de la península Ibèrica, amb només 30 refu­gis de repro­ducció cone­guts. A Cata­lu­nya, només es té conei­xe­ment de 2-3 nuclis de cria. A banda d’aquesta, al parc hi ha 8 espècies més en perill d’extinció. Pel que fa a la tro­ba­lla del cucut reial, va ser el guia acre­di­tat pel parc Cesc Cap­de­vila qui va iden­ti­fi­car, al mes de juliol, aquest ocell, una espècie molt rara en aquest indret, amb nidi­fi­cació escassa a Cata­lu­nya i més freqüent en la depressió de l’Ebre. En el marc d’un pro­jecte finançat per la Fun­dació Sèneca amb la col·labo­ració del Parc Natu­ral de l’Alt Piri­neu, Manuel Garre va iden­ti­fi­car, a prin­cipi d’any, la Jor­da­nita buden­sis, una papa­llona noc­turna per­ta­nyent a la sub­família Pro­cri­di­nae de la qual es conei­xen, fins ara, 14 espècies a la península Ibèrica, cinc de les quals són ende­mis­mes ibèrics. A la península, fins ara s’hi conei­xien tres nuclis pobla­ci­o­nals, un al Sis­tema Ibèric occi­den­tal, un altre al terç nord (entre Cantàbria i la Rioja) i un ter­cer al Sis­tema Cen­tral. Els biòlegs Juan Fernández i Pere Ayme­rich van loca­lit­zar, al maig, la Achi­llea rose­o­alba per pri­mer cop en un prat de dall dins del Parc Natu­ral de l’Alt Piri­neu. Es tracta d’una espècie de flora forana pro­vi­nent de les valls i zones basals alpi­nes del nord d’Itàlia i de les regi­ons pròximes d’Àustria i Suïssa. Aquesta espècie la van detec­tar fa pocs anys en una àrea rela­ti­va­ment extensa a la Seu d’Urgell, i ara s’ha tro­bat a la Guin­gueta d’Àneu. Es creu que la impor­tació de lla­vors feta per actu­a­ci­ons de sem­bra o millora de prats de dall explica la presència d’aquesta planta a l’alt Segre i a l’alt Pallars. D’altra banda, i amb l’arri­bada de la tar­dor, en el parc orga­nit­zen un con­curs d’Ins­ta­gram de foto­gra­fies rela­ci­o­na­des amb el canvi cromàtic dels arbres. Les imat­ges es reco­lli­ran en les eti­que­tes #colors­de­tar­dorP­NAP2017 i #pnalt­pi­ri­neu.