Cassà vol marcar perfil propi des de la tradició

Música, suro i Gavar­res. Són els trets iden­ti­ta­ris de Cassà de la Selva , una vila que sobre­passa els 10.000 veïns (10.231 habi­tants segons dades de l’Ides­cat del 2017) i que en els últims anys busca mar­car per­fil propi a la comarca del Gironès. “Es res­pira més opti­misme i hi ha més par­ti­ci­pació en les acti­vi­tats que es rea­lit­zen”, des­taca Pere Bosch, pre­si­dent d’Amics de la Sar­dana des del gener de l’any pas­sat, enti­tat que orga­nitza un dels esde­ve­ni­ments més emblemàtics i tra­di­ci­o­nals de la festa major de Cassà: la Nit dels Músics. Bosch explica que com a asso­ci­ació han notat “molt el canvi de con­sis­tori” en el sen­tit d’una comu­ni­cació i relació molt flui­des, una política de “col·labo­ració” que els demana l’opinió i de cons­truir xarxa amb altres enti­tats cas­sa­nen­ques. Pere Bosch asse­nyala la figura del regi­dor de Cul­tura, Josep Fer­rer, com a artífex d’aquesta revi­ta­lit­zació cul­tu­ral de Cassà amb fes­ti­vals com ara el Càntut i les Nits a la Coma i una pro­gra­mació tea­tral esta­ble. Bosch diu que també hi ha afa­vo­rit la con­jun­tura econòmica, tot i que recorda que hi ha d’haver volun­tat, i no només diners, a empren­dre ini­ci­a­ti­ves. Sobre el canvi sig­ni­fi­ca­tiu en l’àmbit cul­tu­ral i la par­ti­ci­pació més activa dels cas­sa­nencs en les acti­vi­tats d’una vila amb gran riquesa en el tei­xit asso­ci­a­tiu, hi coin­ci­deix Àlex Font, de la junta de la comissió de Fes­tes.

La Fira del Tap vol pro­moure turísti­ca­ment, divul­gar el patri­moni surer i visi­bi­lit­zar la importància de la indústria surera a la vila. Acci­ons com ara la Fira del Tap han aju­dat, segons Joan Puig, el direc­tor gene­ral d’Oller i pre­si­dent de l’Asso­ci­ació d’Empre­sa­ris Surers (Aecork), “a pren­dre més consciència dins de la demar­cació de l’existència d’aquest sec­tor indus­trial i, sobre­tot, del que repre­senta en la pre­ser­vació del bosc”. Puig des­taca els esforços que fa Cassà, que des de sem­pre ha tin­gut un gran pes tant pel que fa a volum d’empre­ses com d’ocu­pació de tre­ba­lla­dors. Els empre­sa­ris surers dema­nen als polítics “raci­o­na­lit­zar entre Cassà i Pala­fru­gell, que pola­rit­zen el sec­tor, aquesta visi­bi­li­tat que ha de tenir la indústria suro­ta­pera a la demar­cació giro­nina”.

La millora de les ràtios, tot i que és fora les com­petències muni­ci­pals, és una de les deman­des de les asso­ci­a­ci­ons de famílies que, els últims anys, s’han mobi­lit­zat per acon­se­guir millo­res en les ins­tal·laci­ons, com és el cas de l’escola Puig d’Arques. El pre­si­dent de la seva AMPA, Quim Gubau, i la pre­si­denta d’AFA Escola Aldric, Eli­senda Franch, valo­ren posi­ti­va­ment l’esforç que s’ha fet a posar l’edu­cació al cen­tre del pro­jecte muni­ci­pal amb ini­ci­a­ti­ves com ara l’adhesió a la xarxa de pobles i ciu­tats edu­ca­do­res, l’ela­bo­ració d’un pla edu­ca­tiu, el pro­jecte de muni­cipi lec­tor i l’atenció als infants amb risc d’exclusió social. Pen­sen, però, que falta camí per fer en relació amb les beques en les extra­es­co­lars o reforçant acci­ons per fer una escola encara més inclu­siva. De man­can­ces, han posat sobre la taula la neces­si­tat d’un espai, tipus cen­tre cívic, bibli­o­teca o ludo­teca, que ser­veixi com a punt de tro­bada fami­liar. En relació amb la gestió dels men­ja­dors esco­lars, ani­men l’Ajun­ta­ment “a fer un pas enda­vant i assu­mir-ne una gestió directa amb la par­ti­ci­pació de les AMPA”.

El pre­si­dent de la UD Cassà, Miquel Clapés, també com­par­teix l’opinió d’altres enti­tats d’un “Ajun­ta­ment que escolta”. Clapés hi afe­geix que “s’ha pre­o­cu­pat de l’esport i hi ha inver­tit diners”. Recorda la tos­su­de­ria del con­sis­tori a solu­ci­o­nar les deficiències de la gespa nova del camp de fut­bol, que s’havia ins­tal·lat just fa tres anys.

El tan­ca­ment al trànsit de la plaça de la Coma és la patata calenta de l’equip de govern de Martí Vallès (ERC). L’alcalde explica que la ciu­ta­da­nia majo­ritària­ment els va fer arri­bar tan­car-la els diu­men­ges al matí i així no tenia afec­tació amb els comerços: “Escol­tant tot­hom vam con­cloure que l’hauríem de man­te­nir tan­cada qua­tre hores, de deu a dues els diu­men­ges al matí.” Jordi Tubert, pre­si­dent de la Unió de Boti­guers, des­taca que després d’un “any con­flic­tiu” i de mol­tes reu­ni­ons es mos­tra satis­fet de l’acord arri­bat per cinc anys, tot i que reco­neix que “s’ha ajor­nat el pro­blema cinc anys”. Recalca que con­ver­tir en zona de via­nants la plaça de la Coma i els car­rers adja­cents s’ha de repen­sar com un pro­jecte glo­bal, amb “pàrquing a prop, jocs infan­tils...” La Unió de Boti­guers asse­nyala també que el con­sis­tori ha escol­tat les peti­ci­ons del petit comerç i fruit d’aquesta entesa es posarà en marxa un pla de dina­mit­zació comer­cial d’un poble que, segons defi­neix Tubert, “ ha dei­xat de caure i comença a pujar”. La cam­pa­nya de pro­moció, que inclourà minuts de pàrquing gratuïts i car­tells a l’entrada, vol cap­tar com­pra­dors veïns. “Volem ser capi­tal comer­cial, de referència de la zona, dels pobles de Camp­llong, Llam­bi­lles, Riu­de­llots, Sant Andreu Salou”, va des­ta­car.

En les últi­mes elec­ci­ons, ERC va arra­bas­sar l’alcal­dia a CiU per només cinc vots: era el pri­mer cop que Martí Vallès es pre­sen­tava a l’alcal­dia, tot i que el 2007 i el 2011 havia for­mat part de la llista d’ERC. L’alcalde des­taca la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, la trans­parència i la comu­ni­cació com a eixos d’aquests tres anys. La par­ti­ci­pació ciu­ta­dana activa s’exem­pli­fica amb el pla estratègic Cassà del 2025 , en què els veïns i enti­tats han pogut dir quin poble de futur volen. El pres­su­post par­ti­ci­pa­tiu és una altra mos­tra. “ Ens hem asse­gut a par­lar amb sec­tors i enti­tats per dina­mit­zar-los... des del comerç, també s’han fet reu­ni­ons amb les enti­tats juve­nils, comerços, surers...”, explica amb relació al tarannà dia­lo­gant. Els rep­tes de futur són la pro­moció econòmica, amb la cre­ació per pri­mer cop d’un equip que ha ini­ciat una borsa de tre­ball, for­mació i con­ve­nis amb els muni­ci­pis veïns. D’aquí a poc enlles­ti­ran una base de dades del polígon indus­trial que els aju­darà a l’hora d’ofe­rir-lo a empre­ses que s’hi vul­guin implan­tar. De la pro­blemàtica dels apar­ca­ments, dins un pla de mobi­li­tat, es remet a diver­ses ampli­a­ci­ons de pla­ces públi­ques fetes durant la legis­la­tura i ara a la zona espor­tiva. Rigor pres­su­pos­tari i con­ti­nuar apli­cant mesu­res “d’alleu­ja­ment fis­cal amb relació a l’IBI” són altres com­pro­mi­sos.

El cap de l’opo­sició, Robert Mun­det (PDe­CAT), rei­vin­dica “l’esforç titànic” de reduir el deute quan eren en el govern amb un con­text molt dife­rent. Amb relació a acci­ons con­cre­tes, Mun­det és crític amb la com­pra de la finca Can Fri­gola: “ara era inne­ces­sari”, i recorda que hi ha altres equi­pa­ments que s’han d’aca­bar de polir, com ara el segon pis de Can Trin­xe­ria. Segons l’opo­sició la manca d’apar­ca­ment es podria resol­dre com­prant par­cel·les a un preu asse­qui­ble i no amb con­ve­nis amb par­ti­cu­lars. Per Mun­det el “comerç local està molt tocat” i no com­par­teix el tan­ca­ment al trànsit de la plaça de la Coma: “No té cap lògica tan­car-la al trànsit quan no s’hi fa cap acte i perds una vin­tena d’apar­ca­ments.” Entre els pro­jec­tes que pro­posa, hi ha can­viar l’entrada del poble i revi­far un polígon indus­trial, com els muni­ci­pis pròxims.