MEDI AMBIENT
Catalunya aposta per reutilitzar les ampolles de vi
REWINE · El projecte, amb finançament europeu, vol demostrar la viabilitat de donar una nova vida als envasos de vidre implicats · Cellers, restaurants i supermercats participen en la prova pilot, que vol recuperar 100.000 ampolles
Aquestes festes de Nadal, les taules de llars i restaurants seran plenes d’ampolles de vi que, un cop buides, en el millor dels casos, acabaran al contenidor verd de recollida selectiva de vidre. Les xifres són clares: cada any a Catalunya es consumeixen 147 milions d’ampolles de vi, i un 43% de les quals no es reciclen. Amb aquesta dada com a punt de partida, els impulsors del projecte reWINE s’estan plantejant si la reutilització pot ser una alternativa al reciclatge. El projecte, cofinançat amb fons europeus, desenvolupa una prova pilot per demostrar la viabilitat tècnica, ambiental, social i econòmica d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vidre dels cellers catalans.
El Parc de Recerca UAB i Rezero, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, van decidir tirar endavant la iniciativa juntament amb l’Agència de Residus de Catalunya, l’spin-off de la UAB Inèdit, la Cooperativa Falset Marçà, cellers Torres i la planta de rentatge Infinity. El programa Life de la Unió Europea ha finançat el 60% del pressupost del projecte, que es troba ja en la recta final.
ReWINE es va posar en marxa el 2016 i a hores d’ara ja hi participen més de 30 comerços, 50 restaurants, tres deixalleries i set cellers catalans. Hi són la Cooperativa Falset Marçà, present amb els vins Ètim el Viatge, Immus, Falset Negre, Ètim el Joc, Ètim Blanc i Ètim Origen; cellers Torres, amb Viña Sol; Albet i Noya, amb Petit Blanc i Petit Negre; la Vinyeta, amb Heus Blanc, Heus Rosat, Heus Negre, Llavors, Llavors Blanc i Puntiapart; Talcomraja, amb Sang de Sauló Mica, Sang de Sauló Quars, Sang de Sauló Feldspat, Rial Blanc, Rial Negre, 6 Vincles i Simbiosi; Vins Pravi, amb Vinya del Pont, Gran Pravi i Pravi Jove, i Mas Argany, amb Vi Negre Mas Argany i Vi Blanc Mas Argany. Aquests productors etiqueten les seves ampolles amb el segell reWINE, que indica que es tracta d’un envàs retornable. Perquè això sigui possible, s’hi han implicat una cinquantena de restaurants, que també tenen un distintiu a la porta que els identifica, i més de 30 comerços, entre els quals hi ha establiments de les cadenes Veritas i Ametller Origen, que abonen 10 cèntims als consumidors que retornen una ampolla amb l’etiqueta reWINE. També hi participen quatre supermercats Caprabo del Vallès. En aquest cas, els consumidors han de retornar les ampolles a les deixalleries gestionades pel Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i poden participar en un sorteig per guanyar una experiència vitivinícola.
El coordinador del projecte, Juan Fran Sangüesa, assegura que una de les parts més complicades per tirar-lo endavant ha estat la recerca de comerços que hi volguessin participar. “La logística generava reticències, sobretot pel que fa a recollir i triar les ampolles retornables”, explica Sangüesa, que qualifica la iniciativa d’“ambiciosa”. “Hem explorat molts escenaris per fer-ho viable.” Així, s’ha provat la recollida en botigues i l’opció que els consumidors portin els envasos a punts verds o deixalleries per veure quina funciona millor.
Els restaurants que inclouen a la carta algun dels vins que participen en el projecte guarden les ampolles i els mateixos distribuïdors dels cellers les recullen per logística inversa i les emmagatzemen. Quan el volum d’ampolles recol·lectades és suficient perquè el transport sigui òptim i eficient econòmicament i ambientalment, les ampolles buides són transportades fins a la planta de rentatge. Allà, es netegen i es retornen als cellers perquè comencin de nou el cicle.
Xavier Domènech, gerent de la Cooperativa Falset Marçà, una de les impulsores del projecte, manté que la prova els està servint per veure que “el mercat encara no està preparat” i ho atribueix a la falta de costum dels consumidors de retornar els envasos que compren als comerços. A més, coincideix amb el coordinador del projecte que el circuit de retorn no està encara ben resolt. En el cas d’aquest celler, amb les vendes directes han recuperat un 5% dels envasos reutilitzables, mentre que en el sector de la restauració el nivell de retorn se situa en el 50%, i en el cas de les ampolles consumides al celler per a activitats relacionades amb l’enoturisme, el percentatge s’eleva fins al 100%. Tot i això, Domènech està convençut que és un projecte “tecnològicament viable i és més barat que reciclar”, i en destaca el valor ambiental.
Estalvi ambiental
Fins a la setmana passada, entre tots els canals de distribució s’havien venut un total de 122.592 ampolles reWINE i se n’havien recuperat 67.440 de buides, xifra que es calcula que podria evitar 20 tones de residus. La fita que es vol assolir és de 100.000 ampolles recuperades al final de la prova pilot. Està previst que el període de venda es tanqui a mitjan 2020 i que durant la resta de l’any s’avaluïn els resultats del projecte. Rosa Garcia, directora de Rezero, posa l’accent en el fet que les campanyes “estan enfocades a usar els envasos i llançar-los, però reutilitzar sempre té menys impacte ambiental”. Si la mateixa ampolla es fa servir vuit cops, que és la quantitat òptima, suposa un estalvi d’entre 0,56 i 2,3 kg de CO2. A més de les dificultats en la introducció als comerços, Garcia destaca també com a problema afegit la diversitat d’ampolles que hi ha al mercat, però remarca que la iniciativa ha despertat l’interès d’altres productors com ara la indústria conservera. “Cal envasos retornables per al màxim nombre de productes. El vidre és la millor opció”, manté. Encara falten uns mesos per conèixer els resultats finals de reWINE, però els impulsors tenen clars els avantatges ambientals i econòmics de la reutilització. Ara caldrà que la nova llei de residus catalana ho tingui en compte.
