“Ens hem sentit desemparats”

És una situ­ació excep­ci­o­nal que no m’hau­ria ima­gi­nat. Com a alcalde et pre­sen­tes amb un pro­grama i t’ha tocat ges­ti­o­nar altres cri­sis com el Glòria. Però la veri­tat, dins les difi­cul­tats i la incer­tesa de la Covid-19, estic con­tent de la res­posta tant dels tre­ba­lla­dors muni­ci­pals com de la mateixa ciu­ta­da­nia. S’ha creat una xarxa de volun­ta­ris per fer mas­ca­re­tes; s’ha creat una com­pli­ci­tat entre el con­sis­tori i veïns. I això et dona empenta.

Estem molt des­con­tents. Pen­sem que mol­tes coses no s’han fet bé. De mol­tes qüesti­ons ens n’hem assa­ben­tat a través dels mit­jans. Per exem­ple, la roda de premsa del con­se­ller Bar­galló per infor­mar de les esco­les. Pot­ser ens hau­ria d’haver pre­gun­tat l’opinió o expli­car-nos-ho abans. En aquest aspecte ens hem sen­tit una mica aban­do­nats. També tota la for­mació rela­tiva a com s’havia de pro­ce­dir. Perquè mol­tes deci­si­ons han recai­gut a les nos­tres mans; ja hi som per això, per pren­dre deci­si­ons i gover­nar. Les altres admi­nis­tra­ci­ons han fet grans pro­cla­mes però han desatès els con­sis­to­ris. I hem hagut de fer molta feina que no ens toca fer a nosal­tres.

És aquesta dei­xa­desa de fun­ci­ons que hi ha, per mi, per part de l’Estat i la Gene­ra­li­tat. Només fan rodes de premsa i publi­car al BOE perquè després la feina d’inter­pre­tació i de fer la feina ens la dei­xen a nosal­tres, que ja tenim els recur­sos molt tocats. Estem assu­mint els cos­tos de molts ser­veis que s’han dei­xat de pres­tar però que encara s’han de pagar, i fins i tot els des­per­fec­tes del Glòria, que van dir que ens arri­ba­rien els ajuts. Doncs dels ajuts encara no hem rebut res i nosal­tres ja hem pagat les fac­tu­res dels des­per­fec­tes. És la tònica gene­ra­lit­zada. Edu­cació fa una roda de premsa i anun­cia clas­ses telemàtiques. Qui acaba repar­tint els ordi­na­dors, aju­dant les famílies, i els vul­ne­ra­bles, són els ajun­ta­ments: repar­tim ordi­na­dors, mate­rial esco­lar, fotocòpies... I després tru­ques a la Gene­ra­li­tat per temes espor­tius, i et tro­bes amb telèfons que no con­tes­ten; ens hem tro­bat amb un des­em­pa­ra­ment total. Aca­bes pre­nent deci­si­ons que no són pròpies del món muni­ci­pal i assu­mint el cost econòmic del que deci­dei­xen Madrid i Bar­ce­lona.

La Dipu­tació ens va avançar uns diners que ja esta­ven pre­vis­tos, con­sig­nats, del fons local de coo­pe­ració. Ho agraïm i estem con­tents. Però la Gene­ra­li­tat i l’Estat hau­rien de donar una res­posta més impor­tant i no la donen ara per ara.

Hi ha dife­rents línies. Els qui hau­rien d’assu­mir el cost de la crisi i de l’aug­ment de la crisi social i econòmica hau­rien de ser l’Estat i la Gene­ra­li­tat. És una ver­go­nya que els veïns no hagin cobrat els ERTO. És inad­mis­si­ble. Els ajun­ta­ments podem posar petits pedaços perquè tenim capa­ci­tat per aju­dar les famílies, a ges­ti­o­nar les sub­ven­ci­ons, per exem­ple, o en relació amb el paga­ment dels impos­tos muni­ci­pals, aju­dant els bars i res­tau­rants no cobrant-los les ter­ras­ses..., però no podem donar una res­posta glo­bal a totes les neces­si­tats; el pres­su­post d’un ajun­ta­ment no dona per a tot.

No s’han vist afec­ta­des les grans empre­ses que són de pro­duc­tes essen­ci­als o de logística, paque­te­ria... Els veïns del poble que s’han vist afec­tats per la crisi són els autònoms, el comerç local, el món de la cul­tura... En el moment àlgid hi havia 585 per­so­nes afec­ta­des per un ERTO a tot el muni­cipi que tre­ba­lles­sin al poble.

Ens en sor­ti­rem. Però no pot ser que el món local, durant aquesta crisi, quedi des­em­pa­rat a tots nivells. Els ajun­ta­ments hem estat al peu del canó durant aquests dos mesos perquè som un ser­vei públic i hem de donar res­posta a la gent en moments com aquests de molta por, d’incer­tesa, de dubte; hi hem estat trans­me­tent tran­quil·litat i segu­re­tat. I no pot ser que altres orga­nis­mes des­a­pa­re­guin i només sur­tin en rodes de premsa. Ens hem sen­tit aban­do­nats. I és una ver­go­nya, un des­con­trol i un des­propòsit. No se’ns ha dei­xat par­ti­ci­par ni deci­dir, només se’ns ha dit que assumíssim els cos­tos.