La vida al cor del bosc

La vida comença a trenc d'alba i s'acaba quan es pon el sol. Les mesu­res d'estalvi i aus­te­ri­tat són el deno­mi­na­dor comú a tota la finca: pan­ta­lla solar per a l'ener­gia elèctrica, lle­nya per escal­far-se a l'hivern, i aigua d'una mina de mun­ta­nya per beure i cui­nar.

No hi ha tele­vi­sor i la nevera només fun­ci­ona a l'estiu. En canvi, sí que hi ha tele­fo­nia mòbil i inter­net, dues de les noves tec­no­lo­gies impres­cin­di­bles perquè aquest grup cons­tituït en asso­ci­ació pugui des­ple­gar els pro­gra­mes que els han de ser­vir per poten­ciar el desen­vo­lu­pa­ment agrícola sos­te­ni­ble.

L'equip humà de Cal Cama­dall té per­fec­ta­ment dis­tribuïdes les seves fun­ci­ons. Edu­ard Bal­cells haurà de com­ple­tar tot el procés que s'ha de rea­lit­zar a la finca. Ho farà amb el seu pro­jecte de pas­tura –encara en fase ini­cial i amb un llarg tràmit burocràtic–, indis­pen­sa­ble per garan­tir el man­te­ni­ment del sota­bosc, les fran­ges de baixa com­bus­ti­bi­li­tat, fer el con­trol de la bio­massa i el con­trol d'incen­dis. «El Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent té pre­vist que en aquesta zona hi hagi un pas­tor, així és que fa tres anys vaig començar a apren­dre aquest ofici amb en Pas­qual Molina, un pas­tor que és el refe­rent a tot Cata­lu­nya», explica Edu­ard Bal­cells, que ha ini­ciat els tràmits per obte­nir els per­mi­sos adi­ents a l'Ajun­ta­ment de Que­rol. «He de cons­truir el cor­ral on s'allot­ja­ran les cent cin­quanta cabres d'apti­tud càrnia, però el pro­jecte marxa a un ritme molt lent. El con­sell comar­cal em posa molts entre­bancs, suposo que per des­co­nei­xe­ment del que vull fer i perquè hi ha pocs refe­rents», diu Bal­cells, que, jun­ta­ment amb altres joves de Valls, de Sant Esteve Ses­ro­vi­res i de Cer­velló, ha cons­tituït La Gaiata, una asso­ci­ació de joves pas­tors que pretén pro­moure el pas­tu­ratge per pre­ve­nir els incen­dis i reva­lo­rar l'ofici.

L'hort ecològic de Cal Cama­dall dóna prou ren­di­ment per a l'auto­con­sum i per al procés d'inter­canvi que rea­lit­zen la Glòria, l'Eva i la Melissa dins l'Asso­ci­ació de Pro­duc­tors Agro­ra­ma­ders Locals i Ecològics (APALE), que inclou set fin­ques de la Conca de Bar­berà, l'Anoia, l'Alt Penedès i l'Alt Camp. «Els sub­mi­nis­trem cebes, por­ros i enci­ams i nosal­tres ens que­dem amb altres pro­duc­tes que no produïm», comen­ten les res­pon­sa­bles de l'hort, que també ho són de l'ela­bo­ració de pa que dis­tri­bu­ei­xen set­ma­nal­ment a una setan­tena de famílies de les roda­lies. És el galli­ner, amb els ous que ponen les galli­nes i que coven les peri­ques, una de les prin­ci­pals fonts d'ingres­sos que té l'asso­ci­ació per poder sub­sis­tir. Però a Cal Cama­dall també s'hi cul­ti­ven plan­tes medi­ci­nals. L'Asun i l'Ivan for­men part de Dolça Revo­lució, una enti­tat sense ànim de lucre que amb l'ús de l'Ste­via rebau­di­ana ha cau­sat un veri­ta­ble rebom­bori per les àmplies pro­pi­e­tats medi­ci­nals que té.

A Cal Cama­dall s'hi pot arri­bar a través de la pàgina www.​wwoof.​org. És una manera d'entrar-hi com a volun­tari ja que els amfi­tri­ons ofe­rei­xen men­jar, allot­ja­ment i opor­tu­ni­tats per apren­dre sobre els estils de vida orgànica. Els sis joves d'aquesta finca es defi­nei­xen com «un movi­ment ciu­tadà a favor d'un ter­ri­tori que man­tin­gui el desen­vo­lu­pa­ment agrícola sos­te­ni­ble». De la zona que ara pro­te­gei­xen i que l'Edu­ard i la Glòria van des­co­brir per casu­a­li­tat quan encara eren ado­les­cents, con­si­de­ren que encara en queda un bon tros per explo­rar: «És una terra que es mereix molt de res­pecte i s'ha de des­co­brir de manera orde­nada», alerta Edu­ard Bal­cells.