Infraestructures

infraestructures

L'N-II i l'AP-7, la nit i el dia

Els problemes de desdoblament de l'N-II contrasten amb la rapidesa amb què s'estan fent les obres a l'autopista

L'Estat ha fet 8 quilòmetres en sis anys, i Acesa n'ha executat 18 en dos

La com­pa­ra­tiva entre les obres de l'N-II i l'AP-7 no admet dis­cus­si­ons. El des­do­bla­ment de l'N-II i el ter­cer car­ril de l'auto­pista han estat rei­vin­di­ca­ci­ons històriques de les comar­ques giro­ni­nes, i els punts de par­tida s'han de situar el març del 2004 en el cas de l'N-II, i el febrer del 2006 en el de l'AP-7. Fins avui el balanç és defi­ni­tiu: la via esta­tal s'ha des­do­blat en poc més de vuit quilòmetres, entre For­nells de la Selva i Cal­des de Mala­ve­lla, i hi ha tres trams amb les obres atu­ra­des –de Cal­des a Sils, de Sils a Maçanet i de Medinyà a Orri­ols–. Més enllà d'això, papers, pro­jec­tes i pro­me­ses. Pel que fa a la via d'Acesa, el pri­mer tram de 18 quilòmetres entre Maçanet i For­nells ja està aca­bat, es tre­ba­lla en la resta fins a la Jon­quera, i només fal­ten els nous enllaços en la cir­cum­val·lació de Girona.

Aquesta rea­li­tat demos­tra, si més no, la seri­o­si­tat amb què s'ha aga­fat l'ampli­ació cadas­cun dels titu­lars de la via. També és cert que del ter­cer car­ril s'espera un aug­ment del nom­bre d'usu­a­ris, i per tant del ritme a què s'exe­cu­tin les obres en depèn una amor­tit­zació més ràpida. Acesa té pressa per aca­bar, men­tre que Foment ja ha demos­trat que no té cap pro­blema a ajor­nar les par­ti­des pres­su­postàries d'un any per l'altre. De pressa, cap ni una, que la caixa no està en el seu millor moment.

Traçat més com­plex

Una de les claus per enten­dre per què l'N-II avança molt més len­ta­ment és també la com­ple­xi­tat dels pro­jec­tes, que no tenen res a veure amb els de l'auto­pista. A l'AP-7, l'ampli­ació s'ha exe­cu­tat sobre el tronc de la via, apro­fi­tant els ter­renys que ja eren pro­pi­e­tat d'Acesa. Per tant, s'han reque­rit estu­dis més sen­zills, que ha redac­tat Acesa i que Foment ha hagut d'apro­var. Però ni amb això l'Estat s'ha estal­viat les crítiques, perquè Acesa s'ha quei­xat que sobre­tot en la cir­cum­val·lació de Girona es va anar més lent del que s'espe­rava.

A l'N-II, en canvi, el des­do­bla­ment reque­reix una ocu­pació de ter­reny més impor­tant, dis­se­nyar noves vari­ants –Figue­res i Bàscara, per exem­ple– i una cirur­gia més fina per la major pro­xi­mi­tat a polígons, nuclis i cases. Les peti­ci­ons dels ajun­ta­ments pel que fa al traçat, els enllaços o les mesu­res d'impacte ambi­en­tal són molt més seve­res en l'N-II que en l'auto­pista per la seva funció de via de des­plaçaments més curts i de caràcter més local. Això ha obli­gat a reto­car i nego­ciar pro­jec­tes i assu­mir sobre­cos­tos, com és el cas per exem­ple del tram de Maçanet a Sils, o del de Tor­dera a Maçanet.

Con­veni fins al 2021

Mal­grat tot ple­gat, els incom­pli­ments de calen­dari de Foment es comp­ten per anys, men­tre que Acesa ha estre­nat el seu pri­mer tram amb sis mesos de retard. I si tot va bé, compta tenir-ho tot fet a prin­cipi del 2012. Evi­dent­ment, els retards a l'N-II afa­vo­rei­xen Acesa, que engo­leix tot el trànsit de llarg recor­re­gut i de via ràpida que no té alter­na­tiva. La para­doxa, però, és que això també afa­vo­reix Foment. El con­veni que Acesa va fir­mar amb l'Estat pel ter­cer car­ril no impli­cava ni l'aug­ment de peat­ges ni l'allar­ga­ment del con­veni, que acaba el 2021, després del qual la via ha de pas­sar a mans de l'Estat. Se suposa que l'aug­ment de trànsit serà sufi­ci­ent per amor­tit­zar-ne la cons­trucció –350 mili­ons d'euros a la demar­cació–, i en el cas que no fos així, l'Estat haurà de pagar a Acesa el que quedi per cobrir. El des­cens de trànsit que ha com­por­tat la crisi difi­culta l'objec­tiu d'auto­fi­nançar les obres, i l'N-II des­do­blada ho com­pli­ca­ria encara més. Al ritme actual, i fent futu­ro­lo­gia, gai­rebé les obres s'enca­val­ca­rien amb la fina­lit­zació del con­veni, dei­xant un cor­re­dor de deu car­rils a mans de l'Estat, una pos­si­ble indem­nit­zació a la con­ces­sionària i, pro­ba­ble­ment, uns peat­ges enco­berts per anar pagant l'A-2. Es pot des­car­tar, doncs, allar­gar el con­veni i/o man­te­nir els peat­ges?

LA XIFRA

71
anys
és el que es tardaria a desdoblar tota l'N-II fins a la Jonquera si se seguís el ritme de construcció actual

LA DATA

20.12.07
va ser el dia
que l'aleshores ministra Magdalena Álvarez va inaugurar el tram entre Fornells i Caldes

Deformacions psicològiques i viatges llampec

Políticament, el desdoblament de l'N-II també ha viscut tot un seguit de despropòsits, molts dels quals entren en la categoria dels compromisos incomplerts i les promeses electoralistes. L'anecdotari després de tants anys de parlar-ne és extens, i va tenir un dels episodis més intensos amb la col·locació de la primera pedra al tram entre Fornells i l'aeroport. El secretari d'estat d'Infraestructures del govern del PP, Benigno Blanco, va ser present en aquest acte el 4 de març del 2004, a les portes d'unes eleccions estatals. El PSC havia denunciat l'acte perquè va considerar que tenia un caire electoral, i la junta electoral provincial va atendre la petició i va prohibir-lo. En canvi, la Junta Electoral Central va revocar després aquesta decisió, i la primera pedra es va acabar col·locant enmig del boicot de tots els representants polítics i institucionals gironins, a excepció del president de la Cambra de Comerç, Antoni Hostench; l'alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roura, i els càrrecs del PP. Blanco va atribuir les absències a una “deformació psicològica” perquè era senyal que no s'alegraven per les obres. Aquell dia encara no havien començat les expropiacions ni s'havia adjudicat l'obra.

L'altre gran cas va ser el de la inauguració dels dos trams entre Fornells i Caldes, el 19 de desembre del 2007. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, arribava a Riudellots només un dia després de ser reprovada al Senat per la seva actuació durant el caos ferroviari a Barcelona, i en el tall de la cinta no la va acompanyar cap conseller. A més, s'hi van afegir les crítiques pel retard de l'obra. Al final, la visita va ser un viatge llampec: no va durar ni una hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.