Ni aventures ni coneixences

Al seu bloc vir­tual, l'alcalde ens reco­mana als ciu­ta­dans de Reus que pas­se­gem pels ter­renys de l'avin­guda de Bellis­sens, on s'està expe­ri­men­tant un canvi que «evi­den­cia, per fi, el futur pel qual fa anys que lluito com a alcalde». I la cro­nista, sem­pre a punt per fer cas dels con­sells de la màxima auto­ri­tat local, es calça les xiru­ques, es penja la mot­xi­lla a l'esquena, agafa el bastó i se'n va cap a l'auto­via a pas­sar un agra­da­ble matí domi­ni­cal, que espera que sigui ple d'aven­tu­res, ple de conei­xen­ces, com deia aquell d'Ítaca. Després d'una bona estona patint perquè algun qui­llo no l'atro­pe­lli amb el cotxe tunin­gat (no hi ha vore­res, a l'auto­via), de xipo­lle­jar pel fang de les plu­ges pri­ma­ve­rals (no hi han col·locat pas­sa­rel·les perquè el sofert ciu­tadà pugui fer amb una mica de como­di­tat la ruta reco­ma­nada per l'alcalde) i can­sada de con­tem­plar estruc­tu­res de ferro i esvo­rancs, la cro­nista emprèn el camí, dece­buda, i per­plexa, cap a casa. I és que de la cre­ació d'aquest parc tec­nològic, que serà únic al Regne, només la cons­trucció del nou hos­pi­tal sem­bla que avança. Es veu que l'edi­fici serà gran i impo­nent i la cro­nista creu que que­darà molt maco. La resta, són embri­ons, per dir-ho d'alguna manera, pro­jec­tes dels quals es pot con­tem­plar un pilar aquí i un forat més enllà, però res més. Hi ha l'estruc­tura de ferro del que ha de ser l'edi­fici del cen­tre per a la inno­vació i el desen­vo­lu­pa­ment (R+D+I) i per al cen­tre tec­nològic en nutrició i salut, que sem­bla una mica aban­do­nada. També hi ha un rètol que anun­cia que al parc tec­nològic hi haurà la nova seu de l'asse­gu­ra­dora Activa Mútua, tot i que la cro­nista, de veri­tat, no hi sap veure res més que les lle­tres. I hi ha un enorme esvo­ranc, gran i pro­fund, tant que fa por guai­tar-hi, que és on anirà la nova fira de Reus. I mol­tes grues i alguns car­rers urba­nit­zats per on fa una mica de fere­dat pas­sar-hi perquè no hi ha res que els flan­quegi, i allò és com pas­se­jar pel buit. Pel no-res. I això és tot el que es pot con­tem­plar, de moment, del futur Tec­no­parc del Camp (ara ja ens hem dei­xat Reus pel camí, ja se sap que el Camp és un topònim de fama uni­ver­sal), una pro­posta, segons ens asse­gura l'auto­ri­tat, «d'un abast que tras­pas­sarà les nos­tres fron­te­res i supo­sarà atreure a Reus inves­ti­ga­dors joves i con­sa­grats i una sèrie d'empre­ses de tot el ter­ri­tori que vul­guin poten­ciar la seva capa­ci­tat inves­ti­ga­dora». I el que camp que s'inves­ti­garà serà el dels ali­ments fun­ci­o­nals, és a dir, coses com els bífidus actius o els omega 3, exem­pli­fica l'alcalde perquè el poble ho enten­gui.

La cro­nista no en dubta, ni de bon tros, de la importància del parc tec­nològic i, com a reu­senca de pro, hi fa cos­tat. Però irri­tada per haver per­dut absur­da­ment mig diu­menge i per no haver tro­bat a l'auto­via ni aven­tu­res ni conei­xen­ces, creu que la reco­ma­nació perquè anem a pas­se­jar per Bellis­sens, o el que és el mateix, per l'antiga riera del Moli­net, zona agrícola ufa­nosa fa molts anys, és pre­ci­pi­tada i exem­pli­fica la poca substància i el nul interès dels blocs dels polítics, dels quals la cro­nista con­fessa que només repassa el del seu alcalde i ignora els altres perquè vol con­ser­var el bon estat de les seves cèl·lules gri­ses, com diu Her­cu­les Poi­rot. El con­sell de redacció del bloc del meu alcalde ni s'hi ha degut acos­tar, a l'auto­via de Bellis­sens, aquests dies. Si no, no hau­ria gosat inven­tar-se una nova ruta de pas­seig. O pot­ser sí. Qui sap.