Guardes del paisatge

La Ins­ti­tució Altem­por­da­nesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iae­den) com­pleix aquest any el seu trenta ani­ver­sari i cer­ti­fica una fulla de ser­veis en la pro­tecció del medi ambi­ent i en la pro­moció de la natura, que la situen entre els refe­rents de les enti­tats eco­lo­gis­tes més impor­tants del país. De fet, és la segona en anti­gui­tat, només superada per Depana. Han pas­sat tres dècades des de la seva cre­ació, l'any 1980, i tot i que es podria pen­sar que en un país nor­ma­lit­zat l'única funció de la Iae­den ara seria la lúdica i la de divul­gació, sobre la seva taula con­ti­nuen acu­mu­lant-se els expe­di­ents de pro­jec­tes que atemp­ten con­tra el medi natu­ral de la comarca, espe­ci­al­ment la MAT, els parcs eòlics i les infra­es­truc­tu­res pre­vis­tes en el pla direc­tor de la comarca. La lluita judi­cial i social con­tra aques­tes agres­si­ons es va enco­ma­nar a la pla­ta­forma Sal­vem l'Empordà, cre­ada l'estiu del 2002. Pre­ci­sa­ment la des­pesa que supo­sen els nom­bro­sos liti­gis plan­te­jats obli­guen a bus­car més col·labo­ració econòmica. Per això la Iae­den ha ini­ciat una cam­pa­nya per ampliar el nom­bre de socis, que se situa al vol­tant de 500. Tot i que en els dar­rers cinc anys aquest nom­bre s'ha incre­men­tat un 25%, des de l'enti­tat es con­si­dera que és insu­fi­ci­ent per cobrir les des­pe­ses anu­als i cos­tos judi­ci­als, sense depen­dre de sub­ven­ci­ons públi­ques. Per fer-ho cal­dria situar-se a la rat­lla del miler de socis. Fer-se soci té la recom­pensa d'un gra­vat de l'artista Sebi Subirós que es regala als nous asso­ci­ats i als socis que n'apor­tin un de nou. Les quo­tes anu­als són: menors de 25 anys, 15 euros; soci nume­rari, 35 euros; soci fami­liar, 45 euros; soci pro­tec­tor, 70 euros, i jubi­lat, 10 euros.

La feina de la Iae­den, però, no es limita a com­ba­tre les ame­na­ces, encara que aquesta és la més visi­ble mediàtica­ment, sinó que des de l'inici han por­tat a terme una diver­si­fi­cació d'acti­vi­tats per donar a conèixer el patri­moni natu­ral (cur­sos, xer­ra­des, sor­ti­des...) i per pro­moure l'edu­cació ambi­en­tal. També fa un tre­ball amb els infants, a través del grup d'esplai (GENI) que orga­nitza acam­pa­des de natura. Ara s'està ges­tant un nou grup de joves d'entre 12 i 15 anys.

La fun­dació de l'enti­tat s'ha de vin­cu­lar amb el pòsit sor­git a l'Alt Empordà en la cam­pa­nya de la defensa dels Aigua­molls, a la dècada dels setanta. La major part dels acti­vis­tes, lide­rats per Jordi Sar­ga­tal, van deci­dir fun­dar l'enti­tat, de la qual ell va ser el pri­mer pre­si­dent. I la decla­ració de Parc Natu­ral dels Aigua­molls va obrir al camí a altres cam­pa­nyes impul­sa­des per la Iae­den que també van aca­bar bé. Es tracta de la pro­tecció de l'Albera (1986) i del cap de Creus (1998). Pre­ci­sa­ment l'enti­tat va cele­brar el desè ani­ver­sari ini­ci­ant les mobi­lit­za­ci­ons per la pro­tecció del cap de Creus i es va apro­fi­tar la festa d'ani­ver­sari per reco­llir les pri­me­res 126 fir­mes dema­nant la decla­ració del parc natu­ral, xifra que al cap d'uns mesos va arri­bar fins a les 12.000. La cele­bració dels vint-i-cinc anys també va coin­ci­dir amb una altra de les grans victòries de l'enti­tat com va ser la demo­lició de l'estruc­tura de Flu­vianàutic, a Sant Pere Pes­ca­dor, el febrer del 2005 i con­si­de­rat com un dels símbols de l'espe­cu­lació urbanística. A la fulla de ser­veis de l'enti­tat també hi ha l'impuls al Cen­tre de Repro­ducció de Tor­tu­gues de l'Albera i el Cen­tre de Recu­pe­ració de Sal­vat­gi­nes dels Aigua­molls.