Ramats o fauna
Els ramaders del Pirineu protesten per la proliferació d'animals salvatges forans
S'hi van introduir amb fins cinegètics, però el declivi de la cacera ha fet que s'estenguin i arraconen les espècies autòctones, com ara l'isard
-
Un pastor guarda els ramats de diversos propietaris, al Pallars Sobirà. MARTA LLUVICH / ACN. -
El mufló va ser introduït des d'Andorra ARXIU. -
Hi ha uns 800 exemplars de daines al Pallars ARXIU. -
Els cérvols africans abunden ala serra del Boumort ARXIU. -
Els englars proliferen per la baixada de la caça ARXIU.
Al Pirineu no tot és tan bucòlic com sembla a simple vista. El malestar dels ramaders amb els voltors que ataquen ramats és només una petita part d'un llarg conflicte que mantenen pastors i fauna silvestre. Especialment, la introduïda artificialment per a la pràctica de la caça.
És el cas dels muflons, uns bovins introduïts a Andorra per a la cacera esportiva a mitjan anys noranta. Els animals van creuar la frontera per Tor i Alins i s'han anat estenent pel Pallars Sobirà, on ja formen una comunitat de mig miler d'exemplars. Protegit per les limitacions de caça a Catalunya, aquest animal avança en detriment de l'isard, amb qui competeix pels prats més baixos, i s'encreua amb les ovelles dels pastors, produint fills bords.
Un altre problema és el que causen les cabres assilvestrades: són les que van quedar lliures quan, als anys seixanta, una gran quantitat de pastors van abandonar l'activitat. Es calcula que les actuals són la desena generació d'aquells antics ramats i els pastors els atribueixen la transmissió de malalties –com ara la tuberculosi i la brucel·losi– als ramats actuals.
Les daines i el cérvol africà, també introduïts per a la pràctica de la caça entre als anys 60 i 80, també provoquen malestar als pagesos i pastors perquè mengen l'herba dels prats dedicats als ramats. Les primeres daines es van introduir en un petit grup entre Sort i Llavorsí per a la caça, i una altra parella, a Espot. Ara són uns 800 exemplars i ja han arribat al Pallars Jussà, al terme de Torre de Cabdella. Al vessant nord, el govern francès organitza caceres de daines per aturar-ne la proliferació i acusa l'Estat espanyol d'haver introduït una espècie aliena.
El cas de la introducció del cérvol africà està provocant trobades amb exemplars de cérvol centreeuropeu, introduït per l'Estat francès al vessant nord.
L'alcalde de Sort i president de la comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament, Agustí López, aposta per incrementar els permisos de cacera per reduir i posar sota control les espècies foranes que causen problemes als ramats, i fer-hi actuar també els agents rurals. López acusa el govern anterior d'haver limitat massa les caceres, i assegura que el problema no només afecta els pastors, sinó també les espècies autòctones, com ara l'isard, el cabirol i el gall fer, així com la seguretat del trànsit.
Però la demanda més polèmica és que s'aturi la reintroducció d'espècies desaparegudes al Pirineu, com ara el llop, l'ós bru i el voltor negre. Els ecologistes s'hi oposen i els ramaders ho aplaudeixen.
Muflons
Introduïts des d'Andorra cap a mitjan anys noranta per a la caça. Al Pallars ara n'hi ha uns 400 exemplars. Els acusen d'encreuar-se amb les ovelles i transmetre'ls malalties.
Daines
Introduïts cap als any 60, actualment n'hi ha uns 800 exemplars al Pallars. Competeixen per les pastures dels ramats i arraconen els isards, que és l'espècie històrica del Pirineu català.
Cérvols africans
Introduïts als anys setanta per a la caça i procedents del sud de la Península, abunden ara a la serra de Boumort, competeixen per les pastures i se'ls atribueix accidents de trànsit.
Senglars
Proliferen per la baixada de l'activitat cinegètica. Sovint van en grup i segons els pastors són molt perjudicials per als prats, ja que no només mengen, sinó que erosionen la terra.
