Reptes pendents

Empu­ri­a­brava no va tenir xarxa de cla­ve­gue­res a tota la marina fins l'any 2013. Va ser el final de llar­gues obres per pres­cin­dir de les anti­gues fos­ses sèpti­ques enter­ra­des al jardí amb les quals havien hagut de con­viure els veïns durant anys. És l'exem­ple més clar de la part fosca del lle­gat d'un pro­jecte que es va ori­gi­nar en època fran­quista, en un con­text en què les nor­ma­ti­ves i les exigències de ser­vei que avui són impres­cin­di­bles, lla­vors ni es plan­te­ja­ven. Empu­ri­a­brava ha anat arros­se­gant des de lla­vors les con­seqüències d'un model urbanístic i turístic que avui no seria con­ce­bi­ble (d'entrada no seria pos­si­ble perquè està al bell mig d'un parc natu­ral). Les man­can­ces de l'època fran­quista les han hagut d'anar reso­lent els ajun­ta­ments democràtics que s'han anat suc­ceint, però 50 anys després la feina no està aca­bada. Con­ce­buda durant anys com una con­cessió pri­vada en què l'Ajun­ta­ment no tenia pro­ta­go­nisme ni com­petència, la marina ha enve­llit, el man­te­ni­ment ha estat escàs i ara toca rever­tir la situ­ació i res­pon­dre a les legítimes deman­des dels veïns que recla­men ser­veis de qua­li­tat. Entre els rep­tes pen­dents encara hi ha, per exem­ple, coses òbvies, com ara vore­res per fer en alguns car­rers. La reno­vació del pas­seig s'ha començat a afron­tar en els últims man­dats i l'actual govern con­fia que es podrà donar per aca­bada el 2018.

El pro­blema més impor­tant que encara con­ti­nua pen­dent, però, és la gestió dels canals. Uns canals que són la carac­terística i l'orgull d'aquesta urba­nit­zació marina que es va arri­bar a qua­li­fi­car de “petita Venècia”. En aquest cas també el man­te­ni­ment dels canals ha estat escàs. Però és que, a més, la comu­ni­tat de pro­pi­e­ta­ris d'amar­ra­dors només es va crear en l'última dècada, i aquesta comu­ni­tat ha de convèncer aquests pro­pi­e­ta­ris que han de pagar quo­tes que ningú els ha recla­mat durant prop de 40 anys. Sota la super­visió de la Gene­ra­li­tat, Ajun­ta­ment i con­ces­si­o­nari pri­vat nego­cien ara –o pug­nen– per deci­dir qui s'ha d'encar­re­gar d'aquesta gestió, qui ha de cobrar quo­tes i qui s'ha de fer res­pon­sa­ble dels canals. Els 50 anys són una legítima efemèride per cele­brar, però també una opor­tu­ni­tat per girar full i afron­tar el futur.