Urbanisme

Por del vell model

Set anys després que cinquanta quilos d'explosius ensorressin en 4 segons l'edifici del Fluvianàutic, a Sant Pere Pescador i símbol del «boom» urbanístic, sorgeix un nou projecte, l'Illa del Fluvià, que fa rebrotar temors que semblaven enterrats

Quan el 23 de febrer del 2005, a les onze del matí, els cin­quanta qui­los d'explo­sius ensor­ra­ven en només qua­tre segons l'edi­fici de Flu­vianàutic –símbol d'un vell model urbanístic– a la desem­bo­ca­dura del riu, al terme muni­ci­pal de Sant Pere Pes­ca­dor, s'enter­rava una antiga manera de con­ce­bre l'urba­nisme i s'obria una fines­tra a una nova acti­tud davant el ter­ri­tori. Set anys han pas­sat d'aquell moment feliç per a con­ser­va­ci­o­nis­tes, eco­lo­gis­tes, natu­ra­lis­tes i molts polítics i auto­ri­tats locals i naci­o­nals. Es va ence­tar cava per cele­brar-ho sense donar per fet que aquell era un tri­omf de bata­lla, no la fi d'una guerra.

Els con­ser­va­ci­o­nis­tes, eco­lo­gis­tes i natu­ra­lis­tes, aquells que tenien el somni de man­te­nir un tram de costa pre­ser­vat de l'acció humana, poques ale­gries més han sumat des d'aquell matí d'hivern. La reti­rada del for­migó i el des­man­te­lla­ment dels canals no s'ha arri­bat a exe­cu­tar mai. Per con­tra, els canals s'han usat estiu rere estiu sense orde­nació ni con­trol i la resta de l'any s'han man­tin­gut en el pai­satge com a bona pla­ta­forma de gaudi per a pes­ca­dors de canya.

Silen­ci­o­sa­ment, i a Bar­ce­lona, la vege­tació que tot­hom donava per morta bro­tava. El marc, el Saló Nàutic de Bar­ce­lona. Allà, l'empresa Cana­les del Fluvià SL, hereva de l'antiga VLV Inmu­e­bles SL (Ojen Resi­den­cial SL) que havia adqui­rit, ini­ci­al­ment, un 70 per cent dels ter­renys on res­ten els actu­als canals de nave­gació, va fer públic un pro­jecte que ano­mena Illa del Fluvià i que ini­ci­al­ment comer­ci­a­litza amar­ra­dors. Què havia pas­sat que revifés el pro­pi­e­tari Víctor Latorre –empre­sari navarrès ins­tal·lat a Bar­ce­lona des del 2005– i un nou pro­jecte sortís a la llum?

Que el Minis­teri de Medi Ambi­ent havia con­ce­dit una llicència sobre la làmina d'aigua dels canals que per­me­tia l'esta­bli­ment d'una estació nàutica. S'intuïa una nova bata­lla. Els amar­ra­dors no serien pos­si­ble­ment un gran pro­blema per als con­ser­va­ci­o­nis­tes si, rere d'ells, no apa­regués un pro­jecte de suport que l'embol­ca­lla publi­citària­ment i que en per­met la ren­di­bi­lit­zació comer­ci­a­lit­zats. El pro­pi­e­tari ja ha admès que amb l'explo­tació de l'estació nàutica no va enlloc perquè no atrau.

«Nosal­tres con­si­de­rem que la pro­tecció actual no per­met fer res més en aquest espai», es deia des de la Iae­den - Sal­vem l'Empordà, el 25 d'octu­bre pas­sat. Era el crit d'alerta naci­o­nal per repren­dre la bata­lla, aque­lla que havia que­dat arra­co­nada al febrer de fa set anys.

L'Ajun­ta­ment de Sant Pere Pes­ca­dor, des d'on anys enrere s'havien impul­sat polítiques de suport a pro­jec­tes que garan­tis­sin llocs de tre­ball i revi­ta­lit­zació turística, no va fer grans esca­ra­falls d'opo­sició coin­ci­dint amb la denúncia de la Iae­den. Dis­cre­ta­ment, però, s'ha anat rear­mant de raons perquè el pro­jecte de Latorre no vagi gaire enllà.

La pri­mera dis­crepància entre l'impul­sor i l'Ajun­ta­ment que comanda el repu­blicà Jordi Martí es troba ja en la ins­tal·lació dels pan­ta­lans que han de donar qua­li­tat a l'estació nàutica (el pro­jecte parla d'inau­gu­rar-la al maig del 2013) i faci­li­tar-ne la comer­ci­a­lit­zació. Latorre està con­vençut que no neces­sita llicència d'acti­vi­tats. A l'Ajun­ta­ment, però, l'espe­ren.

Els pan­ta­lans, vigi­lats.

L'arri­bada del pri­mer camió pot com­por­tar l'ordre de sus­pensió d'acti­vi­tats. «Puc fer un club nàutic més bonic, amb pan­ta­lans flo­tants, amb màxima qua­li­tat, reha­bi­li­tant vore­res i reve­ge­tant els molls. Només em cal una llicència del ser­vei de Cos­tes apa­re­llada a la base nàutica. Això només reque­ri­ria una comu­ni­cació a l'Ajun­ta­ment», exposa un Víctor Latorre des­a­fi­a­dor.

El segon ele­ment d'opo­sició que s'intu­eix: en el pro­jecte de reha­bi­li­tació entre­gat fa set­ma­nes pel pro­mo­tor d'Illa del Fluvià a la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment hi apa­reix un moll de càrrega i descàrrega que, a parer d'una de les parts, modi­fica el domini públic mari­ti­mo­ter­res­tre perquè crea una dàrsena nova. Es con­si­dera que només l'Estat espa­nyol pot modi­fi­car el domini.

Càmpings, pro­hi­bits.

Pot­ser l'argu­ment més con­tun­dent dels opo­si­tors és que el pla­ne­ja­ment pro­hi­beix fer un càmping nou. Així ho veuen des de l'Ajun­ta­ment. Latorre con­si­dera que les «uni­tats d'allot­ja­ment turístic» (tal com ano­mena les edi­fi­ca­ci­ons com­ple­mentàries a la base nàutica que pro­vo­quen els majors recels), és a dir, bun­ga­lous i habi­tat­ges tem­po­rals pro­pis d'un càmping, neces­si­ten un canvi de nor­ma­tiva del pla direc­tor del sis­tema cos­ta­ner, una modi­fi­cació que reque­reix volun­tat política i que per­me­tria, al seu parer, fer-les en sòl rústic. L'estratègia publi­citària de Latorre és fer veure que no li cal «ni un metre cúbic de for­migó». Cons­ci­ent que com­ple­ta­ment a con­tra­cor­rent no hi pot anar, asse­gura que no podrà fer tot el pre­vist «si el poble de Sant Pere Pes­ca­dor no s'ho fa seu».

La desem­bo­ca­dura del Fluvià ha estat lla­mi­nera per a inver­sors immo­bi­li­a­ris des dels anys 70. Con­cre­ta­ment el 23 de juny del 1976 s'apro­vava defi­ni­ti­va­ment el pla par­cial Flu­vianàutic. Les obres es començaven ben aviat i l'actual xarxa de canals, al vol­tant dels quals s'intenta la ter­cera ini­ci­a­tiva, ano­me­nada ara Illa del Fluvià, era una rea­li­tat. Aquell pro­jecte va avançar a poc a poc fins que, amb l'expro­pi­ació de Rumasa al febrer del 1983, tot ple­gat va que­dar atu­rat. Fins a aque­lla inter­venció del super­mi­nis­tre soci­a­lista Miguel Boyer, s'havien cons­truït els canals de nave­gació i l'estruc­tura del pri­mer bloc de pisos, amb sis plan­tes. A l'any següent es va revi­sar el pla gene­ral, que man­te­nia l'espai qua­li­fi­cat com a sòl urbà i modi­fi­cava l'alçada de cons­trucció situ­ant-la en planta baixa i dos pisos. Aquell pla man­te­nia oberta la pos­si­bi­li­tat de cons­trucció de 750 habi­tat­ges. Des del 1984 al 2001, diver­ses empre­ses s'interes­sen per Flu­vianàutic. És, però, el desem­bar­ca­ment de la navar­resa VLV Inmu­e­bles –de Víctor Latorre–, que can­via el pano­rama. Ini­ci­a­ment aquesta empresa acon­se­gueix un 70 per cent de la uni­tat d'actu­ació. Poste­ri­or­ment, el 30 per cent dels ter­renys res­tants acaba sent també seu perquè ho com­pra a Alcira Agrícola SL. A l'octu­bre d'aquell 2001, s'ini­cia la tra­mi­tació del segon pro­jecte d'urba­nit­zació de la zona, amb la con­fecció d'un segon pla espe­cial que, en aquest cas, pre­veia 500 pisos, dos hotels, una zona comer­cial i 379 amar­ra­dors. La inversió pre­vista era de 120 mili­ons de pes­se­tes. El sòl es va man­te­nir com a urbà i el ter­reny era abo­nat pel segon intent. La cam­pa­nya contrària al pro­jecte va abas­tar molts àmbits, amb un lide­ratge clar, el de Sal­vem l'Empordà, Iae­den i Depana. Van tenir un pes nota­ble en aque­lla opo­sició el con­ver­gent Car­les Páramo, alcalde de Roses; l'exdi­rec­tor del Parc dels Aigua­molls, Jordi Sar­ga­tal, així com també el sin­di­cat Unió de Page­sos.

Paral·lela­ment a la cons­ci­en­ci­ació social, la Iae­den pre­senta un recurs d'alçada al Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques con­tra la revisió del pla­ne­ja­ment de Sant Pere. El con­se­ller Felip Puig resol a favor de la pro­tecció de l'espai i el 12 de febrer del 2003 des­clas­si­fica els ter­renys i els declara no urba­nit­za­bles. El pro­mo­tor pre­senta un con­tenciós al TSJC que és deses­ti­mat. Poste­ri­or­ment, opta per altres vies que ara estan pen­dents al Tri­bu­nal Suprem. Hi ha encara en curs una demanda patri­mo­nial que reclama 17 mili­ons d'euros a la Gene­ra­li­tat i 17 més a l'Ajun­ta­ment per la des­clas­si­fi­cació del sòl.


23 de juny del 1976. El pla par­cial Flu­vianàutic s'aprova defi­ni­ti­va­ment. Les obres dels canals tar­den poc a començar.

17 de juliol del 1976. Jordi Sar­ga­tal publica un arti­cle a Presència, «Els aigua­molls amenaçats», que es con­si­dera el pri­mer text en defensa de la pro­tecció de la zona.

23 de febrer del 1983. El minis­tre soci­a­lista Miquel Boyer ordena l'expro­pi­ació de Rumasa, pro­pietària de Fluvià Marina, i les obres s'han d'atu­rar.

15 d'octu­bre del 1983. Es crea el Parc Natu­ral dels Aigua­molls (PNAE) pel Par­la­ment de Cata­lu­nya (llei 21/1983). En aquest moment no es fa referència a la desem­bo­ca­dura del Fluvià.

12 de desem­bre del 1984. Data d'apro­vació defi­ni­tiva per la comissió d'urba­nisme de Girona del pla gene­ral d'orde­nació urbana que clas­si­fica els ter­renys com a sòl urbà.

26 de març del 1993. El BOE publica la decla­ració del Parc Natu­ral (PNAE) com a zona Ram­sar. El prin­ci­pal objec­tiu és la con­ser­vació de les zones humi­des. Ja s'hi inclou el tram del riu Fluvià des del mar fins a Tor­ro­e­lla de Fluvià.

6 de juny del 2001. Apro­vació defi­ni­tiva de la revisió del pla gene­ral d'orde­nació urbana. Obliga, però, a la redacció d'un pla espe­cial i limita les noves edi­fi­ca­ci­ons a planta baixa més dues.

Juliol del 2001. La Iae­den pre­senta un recurs d'alçada a la Gene­ra­li­tat. Es coneix que l'empresa VLV Inmu­e­bles SL de Pam­plona com­pra els ter­renys.

6 de febrer del 2003. Felip Puig, con­se­ller de PTOP, estima el recurs de la Iae­den i clas­si­fica com a sòl no urba­nit­za­ble els ter­renys de Flu­vianàutic. Els pro­mo­tors fan un recurs. El TSJC el deses­tima.

23 de febrer del 2005. S'exe­cuta la vola­dura de la car­cassa de l'edi­fici de Flu­vianàutic. La Gene­ra­li­tat l'havia com­prat en una sub­hasta a València.

Juliol del 2009. Arriba el con­tenciós de Víctor Latorre al Suprem. Reclama un total de 38 mili­ons d'euros de com­pen­sació per la des­clas­si­fi­cació dels ter­renys.

28 de juny del 2012. Ordre minis­te­rial que atorga una con­cessió admi­nis­tra­tiva per l'ús de la làmina d'aigua a l'empresa Cana­les del Fluvià SL, hereva de VLV.

14 de setem­bre del 2012. Data en què es fa efec­tiva la con­cessió per 30 anys.

Maig del 2013. Data fixada pel pro­mo­tor per a la inau­gu­ració de la base nàutica.

La cronologia d'una lluita

La desclassificació de les quinze hectàrees, propietat del navarrès Víctor Latorre, l'any 2003, va provocar una pèrdua de valor que reclamava ser compensat. Rere el nou projecte Illa del Fluvià hi ha, doncs, la pressió d'un inversor que va veure com el negoci se li va fondre amb una decisió del govern. «Amb els amarradors –admet– només puc obtenir uns diners residuals. Jo necessito una indemnització. Em van proposar uns terrenys entre Cerdanyola i Sant Cugat, que ja em semblaven bé, però les eleccions van deixar fora del govern Felip Puig. Nadal va dir-me que la solució de Puig no era viable i va assegurar-me que buscaria un sòl per compensar-me. Va trobar uns terrenys rústics descatalogats i que espero que me'ls puguin facilitar i si no, continuaré el camí en els tribunals.»

Illa del Fluvià, 550 amarradors amb un embolcall publicitari

El conseller Joaquim Nadal va trobar l'escletxa per adquirir 1.350 metres quadrats de terrenys, just el que ocupava l'estructura de l'edifici a mig fer. Ho va fer a bon preu, perquè havien estat embargats per un jutjat de València. Aquesta acció en va facilitar la voladura el 23 de febrer del 2005, la imatge que va passar al món com un símbol de la victòria contra un vell model urbanístic que ja es veia obsolet. Sant Pere Pescador havia vist la silueta de l'edifici del Fluvianàutic durant 30 anys i se l'havia fet seva. L'alcalde el 2005 Florenci Bosch, malgrat entendre la protecció de la zona com a necessària, va admetre que la voladura el va deixar «buit».


El primer context constructiu, als anys 70, ho permetia gairebé tot. El segon, el 2001, ja tenia una limitació d'alçada establerta. Ara el plantejament d'Illa del Fluvià ja no parla d'habitatges, sinó «d'edificacions complementàries de la base nàutica». El concepte «urbanisme tou» ja s'ha posat sobre la taula per part dels detractors del projecte. Les «unitats d'allotjament turístic» són edificacions pròpies d'un càmping. Aquesta és la idea plantejada per Víctor Latorre. Illa del Fluvià ofereix 550 amarradors. A més de la base nàutica, la promoció parla d'un «club de platja», que seria una edificació de planta baixa de fusta i vidre a la part més propera a l'illa de la platja que tindria un ús com a restaurant, en el qual hi hauria una àrea d'estada per als socis, un spa i un gimnàs amb vestidors. Es parla de dues piscines climatitzades, una pista de tennis, dues de pàdel i tres de petanca, un gimnàs exterior i una pista de vòlei platja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.