Administracions

SÍLVIA ORRIOLS

ALCALDESSA DE LLÍVIA (CIU)

“Som catalans i no devem caure bé a l'ambaixador”

Arran del conflicte amb l'Estat francès per la carretera neutral de Puigcerdà, l'alcaldessa de Llívia diu que el govern espanyol ha trencat una línia de suport al territori que es manté des del tractat dels Pirineus i ho atribueix al fet de ser catalans

Espera que en la reunió que té avui amb l'ambaixador de la comissió de límits li ho aclareixi

Nascuda a Llívia l'any 1973, Sílvia Orriols és una enginyera geològica que, abans de ser alcaldessa, ha treballat com a cap d'obres. Orriols va entrar en política fa sis anys amb una llista independent amb el suport del PSC i va estar a l'oposició. En les últimes eleccions municipals, es va presentar com a independent per CiU i va ser escollida alcaldessa. Havia ostentat la vicepresidència del Patronat de Turisme de la Cerdanya. Sota el seu mandat, s'ha reobert la famosa farmàcia d'origen medieval, la qual és una de les més antigues d'Europa. També, i més recentment, s'ha fet visitable el castell.
Fa trenta anys que tenim problemes en la captació d'aigua. La diplomàcia és molt lenta
L'Estat francès vol con­nec­tar la car­re­tera entre Per­pinyà i Tolosa de Llen­gua­doc amb el seu tram de la car­re­tera de Llívia amb excu­ses de mal paga­dor, i això com­por­tarà un incre­ment de cami­ons i de trànsit de pas molt nociu per aquest muni­cipi, que és una illeta envol­tada admi­nis­tra­ti­va­ment per ter­ri­tori francès. El que més dol a l'alcal­dessa és que l'ambai­xa­dor espa­nyol a la comissió de límits, San­ti­ago Salas, hagi dei­xat de defen­sar els interes­sos de Llívia.
Avui s'entre­vista amb San­ti­ago de Sales. Per cert, ha estat mai a Llívia?
No, i només hem par­lat per telèfon. També és veri­tat que els ambai­xa­dors es can­vien regu­lar­ment i que aquest ho és des del setem­bre pas­sat.
I què espera d'aquesta reunió?
Pri­mer li vull lliu­rar les 1.680 fir­mes de suport a l'opo­sició de Llívia a la con­nexió de l'N-20 i, després, espero que m'acla­reixi el canvi d'acti­tud que ha tin­gut.
A què l'atri­bu­eix, vostè?
Deu ser perquè som cata­lans i no els caiem bé. No hi trobo cap altre sen­tit. Des del trac­tat dels Piri­neus (1659), no ha can­viat res. L'ambai­xa­dor sem­pre ha defen­sat el ter­ri­tori... També pot ser que siguem moneda de canvi. Espero que l'ambai­xa­dor m'ho acla­reixi.
I la car­re­tera?
Volen con­nec­tar la naci­o­nal fran­cesa N-20 amb la car­re­tera neu­tral de Llívia a Puig­cerdà, i fan ser­vir l'excusa que els cal treure el trànsit de cami­ons de l'inte­rior de la Guin­gueta d'Ix.
Excusa?
Sí, perquè, ja ara, el noranta per cent dels cami­ons fran­ce­sos que van cap a la Cata­lu­nya del sud pas­sen pel tram francès d'aquesta car­re­tera i uti­lit­zen un dels dos enllaços que hi ha sense haver de pas­sar a prop de Llívia.
Així, doncs?
Ens temem que vul­guin faci­li­tar l'accés dels veïns de l'Alta Cer­da­nya cap a un nou cen­tre comer­cial que es cons­truirà als afo­res de la loca­li­tat d'Ur.
Cal la con­nexió per als que vagin al nou hos­pi­tal trans­fron­te­rer?
Tam­poc. Les vies actu­als són més direc­tes.
Per enten­dre bé aquest con­flicte, cal tenir en compte que Llívia és un terme muni­ci­pal rode­jat de ter­ri­tori admi­nis­trat per l'Estat francès. I la car­re­tera? Quina juris­dicció la regeix?
Des del trac­tat dels Piri­neus, és una car­re­tera neu­tral de sis quilòmetres i mig.
I això què vol dir?
Que té juris­prudència espa­nyola o fran­cesa segons el tram. Els dels ter­mes muni­ci­pals de Puig­cerdà i de Llívia depe­nen del Minis­teri de Foment. Entre un i altre, hi ha el ter­ri­tori sota admi­nis­tració fran­cesa. I és en aquest tram que volen fer la con­nexió, tal com ja van fer als anys sei­xanta, amb la con­següent “guerra dels estops”.
En què va con­sis­tir, exac­ta­ment?
Va durar vint anys, la van pro­vo­car cons­truint dos enllaços amb senyals d'estop per als que cir­cu­la­ven de Llívia a Puig­cerdà. Després d'anys de con­flicte, de pro­tes­tes i d'arren­car senyals, l'Estat espa­nyol va cons­truir un pont per superar-ne un i el francès un gira­tori a l'altre.
Què més pre­veu el trac­tat inter­na­ci­o­nal?
Les rutes i els tràmits que calien per tras­lla­dar les pas­tu­res fins a les dotze hectàrees de prats que Llívia té a sota del Car­lit. El pro­blema és que el 1659 el recor­re­gut es feia a peu. Ara, es fa amb vehi­cles i per altres rutes. En aquest cas, ens hem entès els ajun­ta­ments i no ha cal­gut l'actu­ació de la comissió de límits.
L'aigua és l'altre con­flicte?
Sí. Tenim la cap­tació fora del muni­cipi i l'Estat francès va cons­truir just abans un des­vi­a­ment per con­ver­tir un sequer en rega­diu. Això ens pro­voca pro­ble­mes d'abas­ta­ment a l'estiu i als nos­tres rega­dius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.