Medi ambient

Sorra en regressió

Tenir platges té un preu

Els ajuntaments costaners fan mans i mànigues per garantir que el litoral estigui a punt per a l'estiu després que hagin estat obligats a assumir pràcticament tots els serveis que s'hi donen

Es tracta d'un exemple clar de com als ajuntaments se'ns carrega el cost d'una zona de la qual no tenim la competència
L'estiu de l'any passat, un 98% de les platges catalanes van obtenir una qualificació d'excel·lent
Estem fent una aposta decidida per millorar la qualitat del principal actiu turístic del municipi
Defensem la necessitat de dotar de finançament diferenciat els municipis turístics d'una vegada per totes

Anar a la platja és un fet tan habi­tual que cap, o gai­rebé cap, dels banyis­tes que este­nen la tova­llola es plan­teja quina inversió, tant en diners com en efec­tius i mate­rial, fa falta per man­te­nir el lito­ral en bones con­di­ci­ons. Si els banyis­tes no s'ho plan­te­gen, els ajun­ta­ments sí que són ple­na­ment cons­ci­ents de la des­pesa que repre­senta, sobre­tot en els últims anys, en què la inter­venció d'altres admi­nis­tra­ci­ons a les plat­ges ha que­dat reduïda a la mínima expressió i la crisi ha dei­xat prou buits els fons muni­ci­pals. Asse­gu­rar una costa que actua com a prin­ci­pal motor econòmic de la població reque­reix sovint autèntics mala­ba­ris­mes pres­su­pos­ta­ris. Ara, cadas­cun dels ajun­ta­ments con­sul­tats assu­meix que tenir la platja a punt és una qüestió que no admet dis­cussió.

Mal­grat que es tracta d'una situ­ació que viuen tots els muni­ci­pis amb platja, sense excepció, aquells que tenen en el turisme el seu motor econòmic prin­ci­pal estan lli­gats de mans i peus a l'hora de garan­tir un espai on no falti res per al gaudi dels usu­a­ris. I això inclou, entre altres ser­veis, mesu­res de segu­re­tat, vigilància, neteja, espais d'oci, infra­es­truc­tu­res, acti­vi­tats lúdiques, aba­li­sa­ment i sovint reco­nei­xe­ments de la qua­li­tat de la platja a través de guar­dons o dis­tin­tius, com és el cas de la Q de qua­li­tat que atorga el mateix Estat. Un Estat que reclama amb pun­tu­a­li­tat cada any el paga­ment del cànon d'ocu­pació del lito­ral. Mal­grat que els con­sis­to­ris no tenen com­petències sobre l'espai cos­ta­ner, tots han hagut d'aca­bar assu­mint la gestió del dia a dia. En qual­se­vol cas, però, es tracta d'un fet accep­tat que no va més enllà de la crítica, perquè cap de les dues enti­tats muni­ci­pa­lis­tes –l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM) i la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC)– tenen constància d'una queixa for­mal per part d'alguna població per recla­mar que les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors com­pe­tents assu­mei­xin les seves res­pon­sa­bi­li­tats. “El males­tar hi és, però, perquè es tracta d'un exem­ple clar de com als ajun­ta­ments se'ns car­rega el cost d'una zona de la qual no tenim la com­petència”, apunta el pre­si­dent de l'ACM, Miquel Buch, que hi afe­geix: “Per posar un esce­nari a la platja, l'Estat et fa pagar reli­gi­o­sa­ment, però quan tens la sorra bruta no te la vénen pas a nete­jar.”

Fins fa tres anys, des de l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA) s'assu­mia direc­ta­ment la neteja de les aigües mari­nes. Un cop tan­cada l'aixeta en aquest sen­tit, van haver de ser els governs locals els que sumes­sin a la fac­tura el llo­guer o la com­pra de bar­ques que fes­sin la feina. Tot i això, des de l'ACA es recorda que la Gene­ra­li­tat con­ti­nua garan­tint el con­trol i l'anàlisi de la qua­li­tat de les aigües de bany i la ins­pecció a les plat­ges i el con­trol de pos­si­bles incidències vin­cu­la­des a la con­ta­mi­nació. “L'estiu del 2012, un 98% de les plat­ges van obte­nir una qua­li­fi­cació d'excel·lent; aquests regis­tres són simi­lars als dels últims deu anys”, des­ta­quen.

Vigi­lar i pre­ve­nir

Un dels aspec­tes clau durant la tem­po­rada d'estiu a les plat­ges, i un dels que cos­ten més diners, és el de vigilància i sal­va­ment, que s'atorga via con­curs públic. Des de la Creu Roja, que aquest any ges­ti­o­narà 24 muni­ci­pis amb un total de 90 plat­ges i una estruc­tura de 320 per­so­nes, es des­taca que, mal­grat l'esce­nari de crisi, els con­sis­to­ris són cons­ci­ents de la neces­si­tat de garan­tir unes plat­ges segu­res. “En l'àmbit català la cons­ci­en­ci­ació sobre la segu­re­tat a les plat­ges és cons­tant i nosal­tres com a ser­vei inci­dim cada cop més en la pre­venció”, asse­nyala Ramon Badia, res­pon­sa­ble de plat­ges de la Creu Roja, que alerta de la neces­si­tat que els usu­a­ris de la platja pren­guin consciència que cal evi­tar acti­tuds de risc, com ara sal­tar des de les roques o els espi­gons. Amb motiu de pràcti­ques com aques­tes, alguns con­sis­to­ris han hagut d'adap­tar les seves orde­nan­ces de civisme, amb les cor­res­po­nents san­ci­ons econòmiques per als rein­ci­dents.

Però, quins són els números reals de la gestió de les plat­ges? Des de l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB) –que s'encar­rega de la costa de Mont­gat, Bada­lona, Sant Adrià, Bar­ce­lona, el Prat, Gavà, Vila­de­cans i Cas­tell­de­fels– infor­men que l'any pas­sat el pres­su­post va superar els 3 mili­ons d'euros i que s'espe­ren uns números sem­blants per a aquest any. Es tracta, però, de 32 quilòmetres de platja, amb un munt de ser­veis –770 pape­re­res, 305 dut­xes, 93 con­te­ni­dors soter­rats, entre molts d'altres– i amb una pre­visió de visi­tants que pot arri­bar als 9 mili­ons de per­so­nes. La neteja i el man­te­ni­ment del mobi­li­ari com­por­ten més de la mei­tat del pres­su­post.

Però pel que fa al lito­ral de la capi­tal cata­lana, Bar­ce­lona, les xifres també mare­gen. “El 2012 es van gas­tar 2.940.000 euros i es van ingres­sar 1.788.000 euros. L'estiu pas­sat van visi­tar les plat­ges de la ciu­tat prop de 3.754.000 usu­a­ris”, apun­ten fonts de l'Ajun­ta­ment. En altres indrets, com per exem­ple Mataró, només el socor­risme i la neteja pugen a 173.797,75 euros anu­als i a Calonge-Sant Antoni el total de la des­pesa a les plat­ges és de 454.295 euros. En aquest cas, la neteja s'endú 258.000 euros i el ser­vei de socor­risme i sal­va­ment, 168.795 euros.

Dèficit assu­mit

La diferència entre la des­pesa que repre­senta man­te­nir el lito­ral i els ingres­sos que es cap­ten a través dels cànons i ser­veis de les guin­gue­tes, les ombrel·les i les gan­du­les pràcti­ca­ment sem­pre resulta nega­tiva per als ajun­ta­ments. Mal­grat tot, els muni­ci­pis són cons­ci­ents que les inver­si­ons no es poden atu­rar. Des de Salou, cada tem­po­rada es pro­cura dotar de millo­res l'espai de la costa. Aquest any ha estat el torn de les dut­xes, amb una inversió de 76.000 euros. “Estem fent una aposta molt deci­dida per millo­rar la qua­li­tat que ofe­rim al prin­ci­pal actiu turístic del muni­cipi”, asse­gura la regi­dora de Plat­ges, Julia Gómez.

A Cale­lla, al Maresme, els ingres­sos obtin­guts per l'ús de les plat­ges només repre­sen­ten un 68% de la des­pesa glo­bal que s'hi fa, mal­grat que a l'Ajun­ta­ment es defensa amb dents i ungles cada euro inver­tit. “Sabem que la platja és el nos­tre prin­ci­pal actiu turístic i que l'hem de poten­ciar, però també defen­sem la neces­si­tat de dotar de finançament dife­ren­ciat d'una vegada per totes els muni­ci­pis turístics que han de supor­tar un incre­ment de la des­pesa en ser­veis per una població que es tri­plica a l'estiu”, asse­nyala Xavier Pede­monte, pri­mer tinent d'alcalde.


El juny de l'any pas­sat i al vol­tant d'una taula del Club Nàutic a la platja de Cabrera de Mar, repre­sen­tants polítics i tècnics de la uni­ver­si­tat van trac­tar amb pro­fun­di­tat el pro­blema endèmic de la falta de sorra a les plat­ges del Maresme. Després d'un hivern que havia tor­nat a afec­tar molts trams del lito­ral de la zona sud de la comarca, els experts es van donar de coll dotze mesos per deter­mi­nar qui­nes eres les actu­a­ci­ons pri­o­ritàries, com calia exe­cu­tar-les i quan es podria fer. Aquest “ves­tit a mida” per a les plat­ges del ter­ri­tori par­tia d'un con­sens poc habi­tual: Gene­ra­li­tat i ajun­ta­ments pac­ta­ven que tot­hom accep­ta­ria les actu­a­ci­ons a fer i l'ordre de pri­o­ri­tat, tot ente­nent que es trac­tava de tro­bar solu­ci­ons específiques a un pro­blema glo­bal.

En aquest sen­tit, el direc­tor gene­ral de Trans­ports i Mobi­li­tat, Ricard Font, va des­ta­car que “l'acord polític, social i ter­ri­to­rial ha d'esta­blir on ha d'anar la sorra i on aquesta sorra es podrà man­te­nir amb esta­bi­li­tat”. Pocs mesos després de la pri­mera tro­bada i reco­pi­lada tota la infor­mació sobre l'estat de les plat­ges afec­ta­des, des de la direcció gene­ral de Ports i Trans­ports de la Gene­ra­li­tat es va tor­nar a con­vo­car els alcal­des, i dels 26 trams de costa con­si­de­rats com a can­di­dats per ser millo­rats, es va fer una pri­mera tria de deu. Van ser esco­llits, com havia estat accep­tat, per con­sens i sota cri­te­ris tan diver­sos com ara resol­dre la peri­llo­si­tat dels efec­tes d'un tem­po­ral a la via del tren de la costa i garan­tir que la sorra s'hi podrà man­te­nir esta­ble inde­pen­dent­ment de l'estat de la mar. Amb aquesta llista sota el braç, els tècnics es van encar­re­gar d'estu­diar a fons cada tram i resol­dre qui­nes solu­ci­ons medi­am­bi­en­tal­ment sos­te­ni­bles s'adeqüen millor a les carac­terísti­ques de cada platja. Ini­ci­al­ment, la Gene­ra­li­tat es va donar com a ter­mini fins a prin­ci­pis d'any per començar a pac­tar un calen­dari amb els muni­ci­pis per impul­sar les rege­ne­ra­ci­ons. Un calen­dari, però, que haurà d'espe­rar a ser exe­cu­tar, ja que a dia d'avui no hi ha hagut notícies sobre cap actu­ació con­creta. Tot i això, cal tenir en compte que el govern català busca la col·labo­ració de l'Estat a l'hora de dur a terme qual­se­vol millora en el lito­ral mares­menc en enten­dre que Madrid ha de donar res­posta a la demanda d'una zona que ges­ti­ona direc­ta­ment. Fins l'any 2010, el Minis­teri de Medi Ambi­ent va voler resol­dre la falta de sorra a les plat­ges del Baix Maresme xuclant-la del fons marí amb vai­xells draga. S'hi van abo­car 8 mili­ons de metres cúbics amb una inversió total de 23 mili­ons d'euros, però amb uns resul­tats poc efec­tius, com s'ha pogut veure amb el temps.

Des del ter­ri­tori, l'alcalde de Premià de Mar i por­ta­veu dels ajun­ta­ments afec­tats pel la dege­ne­ració de les seves plat­ges, Miquel Buch (CiU), indica que, tot i el retard sobre les pre­vi­si­ons ini­ci­als, totes les parts coin­ci­dei­xen que les acci­ons s'han de con­cen­trar en aquells trams “que han de garan­tir la segu­re­tat del trans­port públic”. “L'ele­ment que defi­neix la pri­o­ri­tat és la via del tren, perquè no ens podem per­me­tre que un tem­po­ral afecti de ple la cir­cu­lació d'una línia tan uti­lit­zada com la nos­tra”, asse­nyala l'alcalde.

Men­tres­tant, i segons cons­tata Buch, el Baix Maresme afronta un estiu benèvol pel que fa al man­te­ni­ment de les plat­ges i dóna més marge de temps a unes actu­a­ci­ons que, tot i estar reco­ne­gu­des com a urgents, recla­men una inversió impor­tant que a hores d'ara no està resolta.

580
quilòmetres té la costa catalana
340
quilòmetres aproximadament corresponen a platges
90
platges catalanes han obtingut el 2013 la bandera blava

Mesures d'estalvi

Amb l'objectiu de garantir els mateixos serveis però aplicant l'economia d'escala, alguns ajuntaments fa anys que posen en pràctica convenis que els permeten estalviar en les inversions que fan al litoral. En el cas de Torredembarra, l'any 2012 va posar en marxa amb Altafulla un servei conjunt de neteja de les aigües litorals que pagaven tots dos municipis de manera proporcional. Torredembarra, a més, continua la tasca començada el 2012 d'implantació d'un sistema per abalisar les seves platges ecològic i innovador amb un total de divuit boies ancorades al fons marí.

L'Estat recapta

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient cobra anualment als ajuntaments costaners el cànon d'ocupació del domini marítim terrestre per les activitats i instal·lacions que ocupen la platja. La base per imposar el preu del cànon es fonamenta en el valor cadastral dels immobles que hi ha a primera línia de platja, un fet pel qual alguns ajuntaments ja han mostrat el seu desacord perquè, entre d'altres, a la zona s'hi troben tant blocs de pisos com hotels, que tributen diferent. Calella ha anat més enllà de la crítica i ha presentat un recurs. El municipi havia de pagar el 2012 per aquest concepte 75.871,25 euros.

Sense pla estratègic

Un estudi elaborat per Esade i presentat fa poc constata que, si per qualsevol motiu les platges quedessin inútils, es produiria un daltabaix en un 53% dels municipis, ja que es perdria un 60% dels turistes que vénen a l'Estat. El document, però, destaca que un 67% dels municipis de l'Estat no tenen cap pla estratègic per gestionar les platges i un 61% afirmen, a més, que no tenen plans per crear nous productes turístics al voltant de les platges. El director de l'estudi d'Esade Governança de les platges espanyoles, Josep Francesc Valls, afirma que ja és hora de canviar de model i millorar la gestió econòmica i mediambiental de les platges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.