Una costa massa enrajolada
Greenpeace xifra en un 40% la zona construïda del litoral gironí
És dels llocs menys destruïts pel ‘boom' immobiliari perquè els edificis ja hi eren abans
Molta edificació a primera línia de costa i des de fa molts anys. L'informe Destrucción a toda costa 2013 de Greenpeace revela que la costa gironina és una de les més construïdes de l'Estat i alhora una de les que menys “destrucció” de costa han tingut durant el boom immobiliari del 1987 al 2005. És a dir, que la majoria dels edificis ja hi eren abans. Tot i això, cal destacar que cap municipi gironí és en la llista dels 25 pitjors i, en canvi, sí que n'hi ha un en la llista dels deu millors, els més protegits: Cadaqués (Alt Empordà). També tenen mencions positives dos pobles més de l'Alt Empordà, Port de la Selva i Castelló d'Empúries, i un del Baix Empordà, Torroella de Montgrí. En canvi, només un poble gironí surt en un rànquing negatiu: Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà).
Concretament, l'estudi xifra la taxa de construcció al litoral de Girona el 2005 en la franja dels primers 500 metres en un 40%. Això la converteix en la setena demarcació de l'Estat amb més costa edificada, empatada amb Castelló i Cadis. Just al darrere queda Tarragona, amb un 39%. Per la seva banda, Barcelona és la demarcació catalana amb més costa “destruïda”, un 58%, i també és on més es va construir entre el 1987 i el 2005: la superfície edificada hi va créixer un 19%. En aquest rànquing sobre la “destrucció” de la costa entre el 1987 i el 2005, que és l'eix de l'estudi de Greenpeace, destaca clarament la demarcació de Girona en la tercera posició –només darrere de la Corunya i Melilla– dels que menys la van augmentar. Així, l'augment percentual de la superfície construïda entre el 1987 i el 2005 a la costa gironina va ser només d'un 2% (la mitjana estatal va ser d'un 23%). Llavors, tenint en compte la notable taxa de superfície que estava construïda el 2005 i el fluix de creixement que hi havia hagut els anys anteriors, és clar que la gran majoria dels edificis són anteriors al 1987.
Poble per poble
La principal novetat de l'estudi d'aquest any –que arriba a la tretzena edició– és que és a escala municipal. En l'àmbit gironí, destaca el cas de Cadaqués, que és considerat un dels millors pobles de costa de l'Estat. N'és la causa principal el fet que té un 73% de protecció efectiva sobre la costa, el tercer percentatge més alt de l'Estat, només darrere de Níjar (Almeria), que en té un 100%, i Almonte (Huelva), que en té un 87%. Quant a protecció, l'informe destaca els casos de Torroella de Montgrí, el Port de la Selva i Castelló d'Empúries.
Pel que fa al vessant negatiu, cap municipi gironí surt en les llistes principals dels pitjors pobles i dels que més han construït entre el 1987 i el 2005. Només quan es fan diverses llistes per diferenciar entre mides dels municipis surt Castell-Platja d'Aro, que té el 83% de costa construïda.
En la llista dels pitjors, que inclou 25 municipis i després en destaca deu, hi ha dos pobles catalans: Cubelles (Garraf), que a més se situa entre els deu primers, i Torredembarra (Tarragonès). N'hi ha molts del País Valencià –entre els deu primers hi ha Orpesa (Plana Alta), Oliva (Safor) i Calp (Marina Alta), i entre els 25, Vinaròs (Baix Maestrat), Sagunt (Camp de Morvedre), Cullera (Ribera Baixa), Torrevella (Baix Segura) i Pilar de la Foradada (Baix del Segura), i alguns de les Illes: Calvià (Mallorca occidental) i Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) entre els deu pitjors, i Sant Lluís (Menorca), entre els 25.
Pel que fa als vint pobles que més de pressa han destruït la costa del 1987 al 2005, els Països Catalans acaparen tretze dels vint llocs. Repeteixen de la llista dels pitjors Cubelles, Cullera, Oliva, Orpesa, Pilar de la Foradada, Sant Lluís i Torrevella. També hi figuren Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Alboraia (Horta Nord), Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), el Poble Nou de Benitatxell (Mariana Alta), Borriana (Plana Baixa) i Formentera.
Quant a la llista dels millors pobles, a més de Cadaqués, hi ha dos pobles del delta de l'Ebre –Deltebre (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià)– i Maó, de Menorca. No n'hi ha cap del País Valencià.
LES XIFRES
Les platges de la Costa Brava podrien recular 70 metres d'aquí al 2050
L. ArtigasL'informe de Greenpeace Destrucción a toda costa 2013 inclou un capítol dedicat als riscos que suposa la construcció a la costa i també s'hi assenyalen els canvis que podria produir l'augment del nivell mitjà del mar, com a conseqüència de l'escalfament global causat pel canvi climàtic. L'organització ecologista alerta del fort retrocés de platges que podria comportar i destaca el cas de la Costa Brava com un dels llocs en què serà “especialment significatiu”. Concretament, Greenpeace creu que hi haurà un retrocés generalitzat d'uns 15 metres en el conjunt del litoral de l'Estat l'any 2050, i que en el cas de la Costa Brava aquest retrocés podria arribar fins als 70 metres.
Un altre dels riscos de què alerta Greenpeace és que ha identificat al Mediterrani algunes zones i municipis amb especial risc d'inundació i, de les vuit zones que esmenta, tres són gironines: Empuriabrava, Santa Margarida i Marina Port d'Aro. L'organització ecologista assenyala que, en alguns casos, com el d'Empuriabrava i el de Santa Margarida, es tracta de zones que han estat amnistiades per la nova llei de costes.
