Infraestructures

La variant d'Olot es fa esperar

L'Ajuntament està en espera que la Generalitat i Foment es posin d'acord en el traçat

Hi ha divergències polítiques sobre el disseny del tram

La història de la vari­ant nord d'Olot és un serial que fa més de trenta anys que dura. Ningú, a Olot i a fora, no nega que és una neces­si­tat de pri­mer ordre. Cal tenir en compte que el vial sud, el Sant Jordi, fa fun­ci­ons de vari­ant sense ser-ho i acu­mula una mit­jana de trànsit cada dia d'uns 15.000 vehi­cles. A més, cal afe­gir-hi que al llarg d'aquesta història par­ti­cu­lar el trànsit també s'ha incre­men­tat per la millora de la con­nexió amb Girona i Figue­res amb el des­do­bla­ment de l'eix piri­nenc, amb el sis­tema de túnels del Cap­sa­costa, i ara més recent­ment, amb l'eix Vic-Olot pel túnel de Bra­cons, tot i que els cami­ons de gran tonatge que no tenen ori­gen o des­ti­nació a la Gar­rotxa o a Osona no hi poden cir­cu­lar.

Sigui com sigui, la vari­ant nord és una neces­si­tat. Fa poc l'alcalde d'Olot, Josep Maria Coro­mi­nas, aixe­cava la veu d'alarma perquè, segons expli­cava, el con­sens entre els grups muni­ci­pals amb repre­sen­tació al con­sis­tori s'estava esquer­dant i això, a cri­teri seu, era posar les coses fàcils a les admi­nis­tra­ci­ons de les quals depèn el pro­jecte i l'obra, la cata­lana pel tram entre el límit amb les Pre­ses i el sec­tor de l'Hos­tal del Sol, i l'espa­nyola per allar­gar el tram fins al final o començament, segons la direcció, de l'auto­via A-26 entre Olot i Besalú.

I és que, a hores d'ara, la Gene­ra­li­tat i el govern espa­nyol s'han de posar d'acord per deli­mi­tar al detall el tram que els per­toca. Un escull que, un cop superat, per­metrà encar­re­gar el pro­jecte cons­truc­tiu del tram que cor­res­pon als pri­mers i encar­re­gar l'estudi infor­ma­tiu de traçat i l'ambi­en­tal dels segons.

Men­tres­tant, CiU, que a Olot governa amb Rcat, ERC i el PSC han mar­cat posi­ci­ons diver­ses. Els con­ver­gents apos­ten per evi­tar els pals a les rodes i donar el vis­ti­plau al des­do­bla­ment de l'actual vari­ant nord entre la Canya i l'Hos­tal del Sol, el tram de Foment. Això sig­ni­fi­ca­ria apar­car la con­nexió per túnel amb la Vall de Bia­nya. Ho con­si­de­ren un altre aspecte de la millora de l'eix piri­nenc, que cal des­lli­gar de la vari­ant olo­tina. Un altre pro­blema que es plan­teja és el de l'enllaç de la futura vari­ant amb la ciu­tat, és a dir, com ha de ser la via de pene­tració cap al cen­tre.

En aquest punt, ERC aposta per recu­pe­rar la pro­posta de con­sens de temps enrere, que pre­veu un túnel a l'Hos­tal del Sol cap a Bia­nya i un gira­tori d'accés a Olot. En cas con­trari, un accés ele­vat en forma de via­ducte de grans dimen­si­ons podria aïllar el barri de l'Hos­tal del Sol de la resta de la ciu­tat. Tot està pen­dent de l'anunci de Foment, que s'ha de pro­duir en breu.

LA DATA

2016
és la data màxima
d'inici de les obres de construcció de la variant de la Generalitat, segons la conselleria.

LA XIFRA

2
administracions
intervenen en el projecte i en les obres de construcció de la variant nord d'Olot.
2
variants
més ha de dissenyar Foment a part del tram d'Olot, les de Ripoll i Sant Joan.

Una millora integral

J.C

El Ministeri de Foment situa el projecte de la variant nord d'Olot en el de millora de tot el tram entre la capital garrotxina i Ripoll, juntament amb les variants nord de la capital del Ripollès i la de Sant Joan de les Abadesses. En aquest sentit, el grup municipal del PSC, que té el suport dels alcaldes socialistes de Camprodon i Sant Joan, aposta per recuperar la proposta de construir un túnel entre l'Hostal del Sol i la Vall de Bianya per evitar destrossar camps de conreu, l'impacte negatiu a les infraestructures d'accés als masos de Bianya i un greu perjudici ambiental. Aquest tram de la variant seria eix pirinenc, segons el PSC. En concret, els socialistes aposten per fer el túnel per sota el castell del Coll i més llarg, d'un quilòmetre i 300 metres –per normativa s'hauria de desdoblar–, i l'enllaçarien a l'altura d'un gran giratori abans de l'Hostalnou; a partir d'aquest punt ja els sembla bé el traçat de Foment. La proposta de Foment, que aviat es farà pública, en canvi, preveu un giratori a la Canya, al final de l'actual autovia A-26, i un enllaç amb un túnel de menys d'un quilòmetre –per tant, sense desdoblar– entre el sector de les Feixes, on hi ha la depuradora d'aigües residuals d'Olot, i Llocalou, ja a la plana de la Vall de Bianya. La carretera continuaria per l'esquerra de l'actual recta d'accés als túnels de Capsacosta fins a l'Hostalnou, des d'on travessaria l'actual via, per continuar cap al sector de Ca l'Enric.

Quant a les variants de Sant Joan de les Abadesses i la nord de Ripoll, Foment encara no les té dissenyades, si és que no hi ha sorpreses d'última hora i les presenta juntament amb la solució viària per al seu tram de la variant nord de la capital garrotxina.

La variant de les Preses encara va més endarrerida

La variant nord d'Olot ha d'enllaçar l'eix pirinenc amb la C-63 (Olot-Santa Coloma), que al tram de les Preses i la Vall d'en Bas fa d'accés al túnel de Bracons; per tant, totes dues formen part de l'eix Vic-Olot. Els dos ajuntaments implicats i la Generalitat tornen a negociar el traçat d'aquesta variant, després de descartar per cares les dues opcions que hi havia sobre la taula. Són les estudiades per la Generalitat governada pel tripartit, una amb un túnel sota la serra de Marboleny, a la banda del nucli, i una altra per sota de la plana agrícola, a l'altra banda de la carretera actual. La primera de les solucions era defensada per l'Ajuntament de la Vall d'en Bas i l'altra, pel de les Preses. Finalment, es va optar pel pas subterrani, però, amb el canvi de govern i sobretot a causa de les dificultats econòmiques i de finançament del govern català, es va optar per reestudiar el traçat. Així, es van recuperar la vintena de corredors proposats, entre el nucli del Mallol i la serra de Marboleny, a banda i banda de la plana. Hi havia opcions de tota mena, fins i tot algunes d'elevades pel costat del Fluvià i algunes amb accessos a l'actual polígon industrial presenc a molts metres d'altura. Ara, sembla que totes les parts estan d'acord a estudiar una opció d'un traçat que discorreria més o menys paral·lel al costat del riu Fluvià fins a Codella. Aquesta variant va per llarg i, mentrestant i com a solució provisional, la Generalitat estudia construir dos giratoris a banda i banda de la travessera urbana de les Preses per evitar els girs a l'esquerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia