Primer any sense atacs d'óssos a l'Alt Àneu

L'ós bru és un vell habi­tant de tot el massís dels Piri­neus. Mai han aban­do­nat aques­tes mun­ta­nyes, però des de la rein­tro­ducció des de França, ja fa uns anys, els atacs a ramats han estat un pro­blema per a altres pràcti­ques ances­trals, com la rama­de­ria i l'api­cul­tura d'alta mun­ta­nya. Als Piri­neus cen­trals, la població d'óssos creix, gràcies a les mesu­res de pro­tecció. Està lluny de la via­bi­li­tat, però ja hi ha 35 exem­plars.

Des del 2007, la con­se­lle­ria d'Agri­cul­tura porta a terme un pro­grama de coha­bi­tació entre óssos, abe­lles i bens a les comar­ques on la presència de l'ós és més habi­tual a causa de les con­di­ci­ons d'hàbitat. Fa tres anys, va deci­dir con­trac­tar pas­tors per guar­dar els ramats a les pas­tu­res d'estiu. Pri­mer, a les valls d'Àneu, i, aquest estiu, a la vall de Cardós. El resul­tat és espe­rançador: els atacs han dis­minuït i, al Parc Natu­ral de l'Alt Àneu, per pri­mera vegada, no se n'ha regis­trat cap.

Ricard Casa­no­vas, cap del Ser­vei de Bio­di­ver­si­tat de la con­se­lle­ria, ho explica: “Es tracta de fer com­pa­ti­ble la coha­bi­tació de l'ós amb acti­vi­tats huma­nes com la rama­de­ria, l'api­cul­tura i el turisme.” Aquests estiu, tres pas­tors i dos aju­dants han pas­sat qua­tre mesos vigi­lant 2.600 ove­lles de 15 rama­ders. La clau és l'agru­pació, voluntària pels rama­ders, del ramat. També es fa segui­ment dels óssos: “Els difi­cul­tem que acce­dei­xin al men­jar fàcil, que són els ramats”, diu Casa­no­vas.

A casa de Josep M. Orteu, d'Esterri de Cardós, “tota la vida” han tin­gut ramats.“L'any pas­sat vaig tenir 10 pèrdues de mas­cles per atacs d'óssos. I altres rama­ders també van patir força”. Mal­grat la indem­nit­zació, “un mas­cle no és el valor d'una ove­lla”. Aquest estiu, ha apos­tat per agru­par les 210 ove­lles: “Ha anat força bé. No hem tin­gut cap atac i les bai­xes són les nor­mals.” Orteu té també una casa de turisme rural: “Els padrins ja hi havien con­vis­cut, amb óssos. Si la con­se­lle­ria ho ges­ti­ona bé i no s'imposa res, no hi veig cap pro­blema de coha­bi­tació.”

Les ove­lles han estat vigi­la­des les 24 hores, i a la nit, tan­ca­des en zones elec­tri­fi­ca­des. A pocs metres, els pas­tors. “És dur estar-se tants dies allà sols amb el com­pany. Enguany els hem posat una cabana metàl·lica, però han pas­sat fred. L'any vinent, els cons­trui­ran coberts”, diu Orteu. El suport de gos­sos de la raça autòctona Mun­ta­nya dels Piri­neus és fona­men­tal: “Es crien amb les ove­lles i les defen­sen a mort, perquè es con­si­de­ren part del ramat.”